Gala Pin: “Crec que no hauríem de tenir turisme creuerista a Barcelona”

BarcelonaGala Pin ha assumit durant quatre anys la regidoria de Ciutat Vella, el districte que permet prendre-li el pols a la ciutat i que fa de termòmetre de cara a les eleccions. Va ser l’última dels actuals membres del govern de Barcelona a decidir que repetirà a la llista que tornarà a encapçalar Ada Colau.

Què ha pesat més en la decisió de continuar?

Quan has de prendre una decisió així reflexiones sobre on et sents més útil i sobre si tens energia. Vaig fer una mena de conclave amb gent del moviment veïnal, sobretot dones, i em van dir que continués, i també amb gent de referència per a mi del sector llibertari i autònom.

¿La part més dura d’aquests anys ha sigut la crítica dels veïns?

M’ho diu tothom i no és així. La ciutat és conflicte i seria un error voler que no hi hagués mobilització. Ha sigut més dur veure veïns passar-ho malament per temes de seguretat i comprovar que, per molt que hagis augmentat les hores extres de la Guàrdia Urbana, no trobes un interlocutor a l’altra banda amb més competències per resoldre’ls. Això em preocupa més que les manifestacions.

¿S’esperaven trobar-se demanant més policia?

Qui té diners es pot pagar segurerat privada, i qui no en té disposa d’aquest servei públic, que és imprescindible. En situacions com el narcotràfic és evident que cal actuació policial, però també fer tot el seguiment de l’esglaó més feble, que són els consumidors. Pensar que en una gran ciutat no hi haurà conflictes que requereixin policia és innocent. Recordo una conversa amb el Gerardo [Pisarello], abans d’entrar al govern, sobre seguretat: li deia que havíem d’optar per la policia de proximitat i per més coordinació amb els Mossos que per [combatre] l’economia criminal.

Els problemes de seguretat han fet que l’oposició hagi demanat la seva dimissió. Se l’ha plantejat?

El dia que vaig anar a una assemblea de veïns de Riera Baixa i hi vaig veure molta agressivitat, perquè eren persones humils que vivien situacions difícils, llavors sí que vaig pensar que, si amb tot el que hem fet no hem aconseguit que s’activi la Generalitat, potser sí que era millor un relleu. Quan és l’oposició qui m’ho demana, ni m’ho plantejo.

La situació dels narcopisos ha canviat molt des de la intervenció policial a la tardor. Per què es va trigar tant?

L’operació del 28 d’octubre és fruit d’una investigació que va començar l’abril del 2018. Si hagués començat l’abril del 2017 la situació hauria sigut una altra.

En el conflicte entre el CAP del Raval i el Macba diu que l’ha sorprès que no es valorés la prioritat del centre sanitari.

Va ser el meu gran error. Havíem anat avisant el Macba que la Capella de la Misericòrdia era una opció per fer-hi el CAP si la resta d’alternatives no eren viables, i el Macba es va mostrar comprensiu. Estava convençuda que en un barri com el Raval Nord, amb els indicadors que té, un CAP era una prioritat.

¿Votar a favor del pla estratègic del Macba que en preveia el creixement a la capella va ser un error?

Crec que no. En aquell moment miràvem altres solucions per al CAP i, davant la possibilitat que hi hagués alternatives, no calia bloquejar-lo.

¿Com han vist el gir d’ERC, que aquesta setmana ha proposat una altra ubicació per al CAP al recinte de la UB?

Hi ha un gir d’ERC que ja és previ, que és el que es dona quan hi ha un canvi de regidors. En les primeres converses s’havien mostrat disposats a votar a favor [de la revocació de la cessió de la capella al Macba].

Ha entrat Gemma Sendra [que va ser gerent del museu i és gestora cultural].

[Riu.] La nova proposta ens la mirarem, però la UB ja s’hi ha manifestat en contra. La valorarem i, en paral·lel, continuarem tramitant l’altra via i també mirarem les alternatives que estudia el grup de treball.

Quina és la millor solució?

Per a mi la millor solució seria que el Macba creixés al cub -que es planteja construir prop de l’edifici Meier- o al pàrquing, i que el CAP anés a la Misericòrdia. La millor opció és la que compleixi els requisits per tenir un CAP digne al més aviat possible.

Com és la relació amb el PSC un cop trencat el pacte de govern?

Al PSC li he de reconèixer una cosa: en molts casos té un sentit institucional que permet que, malgrat els desacords, ens puguem entendre, com va passar quan governàvem junts. Després del trencament del pacte hi ha hagut dos elements: que estan dolguts i prenen decisions segons això, i un context supramunicipal en què el PSC i el PSOE han fet un gir per poder contrarestar Cs.

Com veu que ERC negociï per incorporar Elisenda Alamany?

Crec que per a nosaltres va ser un problema que ella tingués tant de protagonisme, i ara aquest problema se l’acabarà trobant ERC. M’agradaria pensar que el canvi de cadira és per conviccions però, malauradament, crec que té més a veure amb interessos personals.

¿Creu que en l’última campanya van generar un excés d’expectatives?

El que va ser més complicat de gestionar al principi van ser les expectatives. Vam dir molt menys del que se’ns atribueix i també hem vist que hi ha coses que són més difícils del que ens imaginàvem. Recordo que, un dels primers dies, un veí de la Barceloneta em preguntava quan s’acabarien els apartaments turístics: creia que ho faríem l’endemà de guanyar. Farem tot el possible, però no tenim una vareta màgica.

S’han imposat sancions a grans tenidors i plataformes de pisos turístics, però no sempre es cobren.

He après que l’administració és molt lenta però que sempre arriba fins on ha d’arribar: es cobraran. Sancionar Airbnb o fons voltor ja és un missatge molt clar.

Una de les seves obsessions era retirar la tanca del Port Vell. I continua allà mateix.

Amb el Port hem millorat les relacions. Però em continua semblant un desgavell que la part de port ciutat pertanyi al Port. Hem prioritzat aspectes com el Moll de la Fusta i la part dels creuers, en què crec que hem de fer molt més, i que en realitat no es tracta tant de redistribuir-los com d’aconseguir que no n’hi hagi.

Cap?

Si m’ho preguntes a mi, crec que no hauríem de tenir turisme creuerista. És un turisme de plaga de llagostes: devoren l’espai públic i se’n van.