Gairebé un milió de persones en exclusió residencial

BarcelonaLa història de la Norma és la de moltes mares, però alhora també la de molts joves, persones grans i famílies treballadores. Amb el seu sou de 450 euros, cuidant avis a mitja jornada en una residència, durant la crisi no va tenir cap altra sortida que rellogar una habitació en un pis que compartia amb altres persones que no coneixia. Amb 30 anys, ella i la seva filla, en edat escolar, feien vida pràcticament tancades a l’habitació, per evitar les zones comunes, on hi havia menys privacitat.

La situació es va tornar insostenible quan la nena va començar a anar a l’institut. “Si volia portar-la a prop de casa havíem d’estar empadronades al pis. Quan vius rellogada, això és més complicat”, explica. De fet, assegura que mai ningú va voler-les empadronar i en alguns pisos fins i tot els volien cobrar el doble, perquè, tot i que llogaven només una habitació, consumien subministrament per a dues persones.

“Jo tenia contracte indefinit, però amb un sou molt baix, i vaig trobar una altra mare amb una altra nena que tenia un sou decent, però un contracte de només sis mesos, i entre les dues vam llogar un pis -explica aquesta mare-. Ara vivim com una sola família, estem empadronades i les nenes es porten molt bé”.

El cert és que tenir un contracte de treball i un salari ja fa anys que no garanteix poder accedir a un habitatge digne. Situacions com la de la Norma són cada vegada més comunes i ja no només afecten persones en risc d’exclusió social, sinó que creix també el risc entre els assalariats.

Més de 970.000 persones pateixen una situació d’exclusió residencial a la zona de Barcelona, és a dir, paguen un lloguer excessiu en relació al seu sou o viuen en una llar inadequada o directament en condicions d’insalubritat. Aquesta és una de les conclusions principals de l’estudi que va presentar ahir Càritas de Barcelona. L’informe calcula que el 36% de la població que viu en aquesta diòcesi està en situació de risc. Però no és l’única dada alarmant.

L’informe La llar és clau. Històries d’un dret reconegut, però vulnerat, elaborat conjuntament amb la Fundació Foessa, també adverteix que el problema d’accés a l’habitatge no afecta només la ciutat de Barcelona, sinó que s’ha estès per la majoria de municipis. I encara és més greu en alguns col·lectius i situacions, com per exemple en el cas dels estrangers: el 71,8% dels no comunitaris es troben en exclusió residencial. Estar a l’atur també dispara el risc: el 69,2% de les famílies amb algun membre a l’atur patien aquest mateix problema l’any 2017, segons Càritas.

Pel que fa a la situació familiar, el 44,2% de les famílies amb algun menor també vivien en l’exclusió residencial l’any passat, fet que passa una factura emocional molt gran als nens. “El fet de viure en una habitació i amb tanta gent desconeguda va fer que la meva filla s’anés limitant a ella mateixa; vaig veure com va anar deixant de ser ella, li va canviar el caràcter i fins i tot va empitjorar a l’escola”, recorda la Norma.

“Aquesta situació és insostenible”, va assegurar ahir el director de Càritas de Barcelona, Salvador Busquets, que va destacar que “deixar en mans del lliure mercat el problema de l’habitatge no és factible”. És per això que Busquets va demanar la “intervenció de l’administració pública” per superar la contradicció que suposa seguir tenint “habitatges buits” a Barcelona.

Abocats a rellogar

Aquesta entitat va explicar ahir que, per la seva banda, durant aquest 2018 ja han posat 1.351 places a disposició de les persones més vulnerables, repartides en pisos unifamiliars, compartits i centres residencials. Això suposa més d’1,2 milions d’euros en ajudes econòmiques a l’habitatge, de les quals més del 40% es van destinar al relloguer, un 4% més que l’any passat.

L’informe presentat ahir també evidencia les dificultats dels assalariats per fer front a les quotes d’un pis. Segons les dades recopilades per les entitats, a Espanya el percentatge del sou que dediquen les famílies a l’habitatge és del 42%, mentre que la mitjana europea se situa en un 25%. La situació empitjora dràsticament a la zona de Barcelona, on la xifra escala fins a dedicar més de la meitat del sou (el 53,1%) a pagar l’habitatge.

“Amb el meu sou de 450 euros i mitja jornada evidentment no podia pagar res, però el que em va sorprendre és que, quan vaig aconseguir altres feines per complementar-lo, em vaig adonar que el que trobava a Barcelona per sota de 700 o 800 euros sovint tampoc era habitable”, lamenta la Norma.

L’informe també identifica que el 20% de les persones més vulnerables de la societat espanyola han tingut una pèrdua de la seva renda disponible del 8,5% durant els anys de la crisi, mentre que, en canvi, les persones més riques han augmentat la seva renda en un 0,5%.

L’estudi és només una part d’un informe complet que Càritas publicarà a mitjans de l’any que ve.