Els GAC: un grup terrorista anarquista en ple segle XXI?

BarcelonaEn ple segle XXI, hi ha hagut una organització terrorista anarquista amb els epicentres a Barcelona i a Madrid, segons la versió policial. Es tracta dels Grups Anarquistes Coordinats (GAC), una entitat que tenia com a mínim 37 membres. Ara, però, una sentència i una interlocutòria judicials desmunten que els GAC siguin realment una organització terrorista. Si ho fossin, “serien tan defectuosos, incapaços i objectivament disfuncionals que ni tan sols tindrien rellevància penal”, diu la sentència. Dimecres una interlocutòria de l’Audiència Nacional que va arxivar el cas per a nou investigats va reforçar aquesta posició.

“Hem creat des de diferents grups i individualitats anarquistes un espai de coordinació [...] per transformar el món en què vivim”. Així es van presentar els GAC el juny del 2012 en un comunicat publicat a Indymedia. El setembre del 2014 els Mossos d’Esquadra van fer un informe en què sostenien que són “una organització amb objectius terroristes”. Entre el desembre d’aquell any i l’octubre de l’any passat els Mossos i la Policia Nacional espanyola van arrestar 35 persones en les operacions Pandora, Piñata i Pandora 2 que eren presumptes membres dels GAC. Les van relacionar amb les detencions d’una parella d’origen xilè establerta a Barcelona que havia atemptat contra la basílica del Pilar de Saragossa.

L’activista investigat al cas Pandora que van intentar convertir en talp denuncia coaccionsL’acció més contundent dels GAC, segons la policia, hauria sigut la bombona de butà amb dos quilos de pólvora negra que van fer esclatar Francisco Solar i Mónica Caballero al temple del Pilar l’octubre del 2013. No va causar danys a l’estructura de l’edifici, però va perforar el timpà a una feligresa. La sentència els va condemnar a 12 anys de presó però a més també els va absoldre de pertinença a cap grup terrorista. Diu que els GAC no compleixen cap dels criteris del Codi Penal per ser un grup o organització terrorista.

La interlocutòria d’abans-d’ahir, que arxiva la investigació per a tots els detinguts a Pandora 2, recorda, a més, que ni tan sols es va acreditar que Solar i Caballero formessin part dels GAC. També diu que la investigació dels Mossos “no ha aportat cap dada nova sobre la possible pertinença d’aquestes persones a un grup o organització terrorista”.

Anarconihilisme

Els Mossos destaquen els termes “autodefensa” i “acció directa” del text de presentació dels GAC. Diu clarament que els membres dels GAC, quan no se’ls respecta la llibertat, consideren “legítim” defensar-la “tan bé com puguin”. Això, amb una particular anàlisi sobre teoria anarquista, és suficient perquè els policies passin a definir-los com a membres de "l’anarquisme violent insurreccionalista o anarconihilista", que qualifiquen de "pràctica terrorista" que busca "la destrucció de la societat". Per fer-ho es basen en l'article 'La mutación de la amenaza: las nuevas formas del extremismo violento', de Daniel Canals, publicat a la Revista Catalana de Seguretat Pública.

En l'informe, els Mossos diuen que els GAC són "una novetat internacional" perquè per primera vegada es crea una via de coordinació entre "grups d'afinitat" anarquistes que "no tenien relació directa". També destaquen l’ús de correus electrònics del servidor Riseup.net, utilitzat per molts activistes i moviments socials; la normativa interna de funcionament del grup; l’organització a partir de cèl·lules autònomes i el debat ideològic a través de “butlletins interns”.

Entre els "indicadors d'adscripció ideològica" que utilitzen els Mossos per etiquetar els GAC d'anarconihilistes -i per tant al terroristes, segons la peculiar tesi de l'informe- hi ha: "la voluntat d'incidir en la societat", el "suport mutu", la defensa de "l'acció directa", la recerca de "relacions horitzontals, no jeràrquiques", la voluntat d'"autogestió", defensar "la destrucció de l'Estat", i la definició dels rics "sempre" com a enemics. Des del moviment anarquista sempre s'ha dit que els havien detingut per raons ideològiques, per "criminalitzar el moviment llibertari", tal com va declarar un portaveu del col·lectiu Embat a l'octubre en una roda de premsa.

Cap acció es firmaria amb les sigles GAC, segons els Mossos, per això utilitzarien una marca blanca anarquista internacional: FAI/FRI (Federació Anarquista Informal / Front Revolucionari Internacional). Aquestes sigles les fa servir qualsevol anarquista que vol reivindicar una acció que hi concordi ideològicament. Però segons els Mossos abans de la presentació dels GAC no hi va haver accions amb la firma FAI/FRI. Això serveix a la policia per justificar el vincle dels GAC amb tota acció reivindicada amb aquestes sigles a l’Estat.

Els Mossos acusen els GAC de fer o intentar deu atemptats amb explosius i cartes bomba -una de simulada- a seus de bancs, empreses i personalitats i béns de l’església entre el desembre del 2012 i l’octubre del 2013. En alguns casos les accions es van fer el mateix dia a Barcelona i a Madrid, però, excepte en l’atemptat de Saragossa, no n’arriben a concretar cap responsable concret. Fins i tot culpen els GAC de manipular el 15-M, “no sospitós de derives revolucionàries”, perquè fes el setge al Parlament del juny del 2011. Segons la policia, intenten convertir qualsevol protesta “en un episodi de fractura social”.