Pols per triar qui es queda al Zoo

BarcelonaQuins animals ha de tenir el Zoo? I quins han de poder reproduir-se en captivitat? ¿És viable sense grans primats, felins o elefants? ¿És ètic mantenir-los? El Zoo de Barcelona no viu un moment fàcil. Després d’anys d’indefinició -amb projectes polèmics anunciats i no materialitzats, com el de les instal·lacions per a fauna marina al Fòrum-, d’obres eternes i de caiguda lliure del nombre de visitants -han baixat un 30% en les últimes cinc temporades i han crescut les pèrdues econòmiques del recinte-, el parc viurà el dia clau en l’últim ple del mandat, el del 3 de maig. La sessió tindrà sobre la taula un doble punt calent: es discutiran dos projectes que s’han tramitat en paral·lel i que estan pensats per modernitzar el Zoo i enfocar-lo, sobretot, a la conservació d’espècies autòctones i d’animals en perill d’extinció i a posar l’accent en la reintroducció en l’hàbitat natural. Això suposarà, sigui com sigui, una reducció dràstica del nombre d’espècies. Però el canvi es discuteix amb dues propostes -el pla estratègic del Zoo i la iniciativa ciutadana Zoo XXI- que tenen, de partida, enfocaments allunyats pel que fa als animals que s’han de continuar reproduint en captivitat amb l’afegit que una de les dues, la iniciativa ciutadana, suposa una modificació d’una ordenança municipal i, per tant, és una norma de rang superior al nou model, que s’hi hauria d’adaptar.

La situació ha obert un intens conflicte entre treballadors, científics, ecologistes i animalistes i, de fet, s’han fet negociacions fins a l’últim moment per acostar posicions abans de la comissió de dilluns que ve, que és el plat previ al ple. I les converses s’han traduït en canvis d’última hora al text de la iniciativa ciutadana que, en la primera versió, limitava la reproducció d’animals en captivitat a les espècies que es pogués acreditar que es reintroduien a la natura -sense fer plans específics nous, només onze superaven, a priori, el filtre-. Per al comitè d’empresa, molt crític amb la mesura, la iniciativa suposa el tancament encobert del Zoo perquè el redueix a la mínima expressió.

El nou redactat de la iniciativa és més lax i busca generar més consens entre els diferents actors, tant polítics com científics. Els canvis obren la porta al fet que, si és necessària la cria en captivitat, es faci un projecte de cada espècie que especifiqui com la reproducció dels animals contribuirà a la conservació i la viabilitat de l’espècie a curt, mitjà i llarg termini. Però deixa clar que en alguna de les fases s’haurà de valorar la reintroducció i que serà un comitè científic i ètic qui ho avaluarà. “El que diem és que es demostri que l’objectiu de tot plegat és retornar els animals al seu hàbitat encara que no sigui a curt termini”, defensa Leonardo Anselmi, en nom de Zoo XXI.

El ple tindrà sobre la taula, també, el nou model del Zoo, que es va començar a treballar fa més de tres anys i que s’ha tirat endavant sota el lideratge del nou director del centre, Sito Alarcón. Aquest pla marca les pautes que hauria de seguir la instal·lació per convertir-se en un centre de la biodiversitat. Preveu reduir el nombre d’espècies -no concreta números, sinó criteris- i centra esforços en millorar instal·lacions -reproduint biomes- i potenciar la fauna autòctona i amenaçada. També promou espais nous, com un centre de biodiversitat marina o un papapallonari, i en tanca de clàssics com la granja. I, d’altra banda, discutirà la iniciativa ciutadana que promou la plataforma Zoo XXI per modificar l’ordenança de protecció d’animals i que té com a punt més trencador no valorar la reproducció en captivitat dels animals que no tenen un pla per ser reintroduïts. “No volem un zoo amb onze espècies, sinó que es faci bé la feina i es demostri que les que hi ha tenen un pla de futur”, assegura Anselmi, que remarca que el centre conservarà els animals que té actualment fins a la seva mort i també els que provinguin de rescats i decomissos.

El text que s’ha discutit aquests dies a contrarellotge sí que preveu, a diferència de la primera versió, que hi pugui haver intercanvi d’animals entre zoos si formen part d’un projecte d’espècies. És a dir, si està previst que es reintrodueixin al seu hàbitat. També remarca que només s’eutanasiarà animals per motius de salut i que el Zoo, tot i no sortir de les organitzacions internacionals, actuarà amb els seus propis criteris.

“Mort silenciosa”

Per als treballadors o algunes entitats ecologistes que també han seguit el procés, la proposta s’encamina al tancament del Zoo. “És una mort silenciosa i no anunciada”, sentencia Jesús Cabana, del comitè d’empresa. I Damià Gibernet afegeix que el projecte que es dibuixa “no és viable”. Compara la idea amb quan es va decidir que el Zoo deixaria de tenir dofins i, tot i haver posat punt final als espectacles, encara hi ha quatre exemplars d’aquesta espècie vivint en una piscina que no compleix els mínims perquè no s’ha trobat cap alternativa per a ells.

“Els treballadors ja dèiem que el que calia era millorar la piscina perquè no hi havia un alternativa millor, i el temps ens ha donat la raó”, avisa. El comitè diu que està d’acord amb una transformació del Zoo cap a un model animalista i no mercantilista, però demana que la decisió sobre els animals que es reprodueixen es deixi en mans de professionals. Sobretot, tenint en compte que hi ha espècies que potser avui no estan amenaçades però que sí que ho poden estar en el futur. Critiquen, també, la manera com s’ha conduït tot el procés i que la iniciativa ciutadana pugui torpedinar la feina que fa mesos que es fa al Zoo per dibuixar el futur del parc.

El canvi d’ordenança que promou Zoo XXI és, de fet, una norma de rang superior al nou model de Zoo, que s’hi hauria d’adaptar. I d’aquí els polèmics passos del govern municipal per intentar que una i altra cosa siguin compatibles en el punt de la conservació, que han fet saltar pels aires la negociació. Alguns dels actors que han seguit el procés veuen incomprensible que s’hagin pogut tramitar els dos projectes en paral·lel.

“Falta de rigor”

Per a Marta Gumà, de Depana, hi ha hagut bones intencions però “poc rigor”. Assegura que la crisi que viu ara el Zoo ve de “l’obsolescència progressiva” que ha viscut la instal·lació els últims anys, fruit de les indecisions polítiques. Per això, ara veu bé moltes de les idees que recull la iniciativa ciutadana però considera que, en termes de reproducció, preveu un canvi massa dràstic. Si més no, en el primer redactat.

“Els zoos fan de resevori genètic d’espècies que encara no sabem com reintroduir a la natura, com els grans simis, però que estan destinats a ser l’última esperança si un dia passa alguna cosa”, argumenta Antoni Carulla, de World Nature, que també forma part del patronat del Zoo i ha seguit el debat. De fet, en oposició a com s’ha tramitat tot, representants de les universitats, dels treballadors i d’entitats com World Nature i el Col·legi de Veterinaris han llançat una campanya sota el nom El Zoo que volem. Amb la iniciativa, defensen que el futur de les instal·lacions s’encamini en la línia que apuntaven les primeres versions de treball del nou model de parc, que no fixava criteris per a la reproducció més enllà del benestar animal.

Segons el director del parc, Sito Alarcón, el que es preveu amb el nou model és una baixada d’una vuitantena d’espècies i que al Zoo, on ara n’hi ha unes 260, passi a tenir menys animals, en millors condicions i amb un sentit. Al nou centre no hi haurà, per exemple, ni estruços ni elefants quan morin els que hi ha. Alarcón creu que la reproducció dels animals que ja s’hagi decidit mantenir s’ha de permetre sempre que no afecti el seu benestar -tenint en compte, per exemple, el grup o la mida de la instal·lació- encara que no hi hagi un pla per a la seva reintroducció.

Mentrestant la plataforma Zoo XXI ja ha començat la campanya per deixar clar que, en funció del que decideixin els partits en el ple, convertiran la plaça de Sant Jaume en una festa o en una protesta. I els treballadors també preparen mobilitzacions per alertar de les possibles conseqüències del canvi per al futur del Zoo. El resultat: el 3 de maig.

La polèmica de les onze espècies

El ferreret, el tritó del Montseny, el becplaner, el martinet de nit, la trenca, el voltor comú, el xot euroasiàtic, la gasela dorcas, la llúdria, la tortuga de rierol i la tortuga mediterrània. Aquestes són les onze espècies que els impulsors de la iniciativa Zoo XXI, tenint en compte els plans de reintroducció actual, veien avalat que se seguissin reproduint al Zoo. La plataforma, però, rebutja parlar de llistes i diu que el que s’ha de fer són els plans adequats per garantir la reintroducció de més espècies i, per tant, la seva continuïtat al Zoo. La proposta de la iniciativa ciutadana manté els animals que actualment viuen al parc, tot i que no tinguin un pla de reintroducció, fins que es morin i tots els que arribin provinents de rescats i decomissos.