“Ens imaginem un futur sense pensions?”

BarcelonaFa temps que el model de pensions espanyol trontolla. La precarietat laboral i l’imparable augment de l’esperança de vida es tradueixen en una menor contribució a la bossa comuna i en un increment a l’alça de la despesa que Espanya dedica a aquesta prestació econòmica. Les pensions, van recordar ahir les entitats de la Taula del Tercer Sector, són un dels drets socials que sustenten l’estat del benestar i a la majoria de llars amb persones majors de 65 anys és la principal font d’ingressos.

En concret, El 72% dels ingressos de la gent gran a l’Estat provenen d’aquesta prestació, i quan es tracta de jubilats amb més de 70 anys, la pensió és el 90% de la renda familiar disponible. Tot i això, la meitat dels pensionistes admeten veure-se-les negres per arribar a final de mes. Són les conclusions de l’informe El sistema de pensions a Espanya: les febleses d’un model que urgeix una solució duradora, elaborat per la periodista de l’ARA Natàlia Vila i i presentat ahir a l’Ateneu Barcelonès en el cicle de debats Catalunya Social que organitza la Taula d’Entitats del Tercer Sector juntament amb l’ARA.

“Ens imaginem un futur sense pensions?”, es plantejava ahir la presidenta de la Taula del Tercer Sector, Francina Alsina, tot subratllant els dubtes que planen sobre la sostenibilitat del sistema actual si no s’aborda una reforma urgent. Una de les fonts de neguit és la taxa de substitució -la relació entre el salari mitjà i la pensió mitjana- que ha reculat i que encara disminuirà més els propers anys, passant del 80% del 2013 a un 48,6% el 2060 si no es fa res, segons auguren les previsions europees.

Actualment, la despesa en pensions és la partida més important dels pressupostos generals de l’Estat: de cada 100 euros, 40 van a parar al sistema. Ara bé, des de l’esclat de la crisi econòmica, la guardiola està sota mínims: només queden 8.000 milions d’euros al Fons de Reserva. “La solidaritat entre generacions té un futur molt negre”, va advertir Alsina. La Taula del Tercer Sector veu essencial que les administracions dissenyin polítiques per millorar les condicions d’accés al mercat laboral i per protegir els ciutadans en edat de jubilació, per exemple, eliminant incompatibilitats amb la renda garantida per poder complementar les pensions més baixes.

Dones, les grans oblidades

La precarietat i els sous baixos provoquen, de retruc, la caiguda de les contribucions: si es cotitza poc, entren menys ingressos a la caixa comuna d’on surten les prestacions. Hi ha a més un factor demogràfic d’envelliment de la població que fa preveure tensió al sistema quan els propers anys es comenci a retirar la generació del baby boom, més nombrosa que no pas la que li haurà de pagar la jubilació. Això demostra que la responsabilitat de lluitar per canvis que permetin la sostenibilitat futura de les pensions també és de les generacions més joves, va defensar Víctor Sastre, de l’ECOM: “Cada dia que passa, se’ns retalla el nostre dret, i s’ha de lluitar abans d’arribar a la jubilació”.

Les entitats també demanen reformes per acabar amb la penalització que pateixen les dones -unes pensions un 34% inferiors de mitjana- degut al vincle entre les prestacions i la cotització laboral, quan són normalment elles les que per motius socioeconòmics treballen en pitjors condicions o en feines pitjor remunerades. “Cal fer un esforç i dirigir aquesta desigualtat cap a una discriminació positiva”, va assenyalar Ángel Marcos, president de la Federació Catalana de la Unió Democràtica de Pensionistes.

Passa el mateix amb les persones migrades, l’arribada de les quals serà clau per introduir més força de treball i més cotitzacions al sistema. Enrique Peidro, de la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya, va lamentar que a Europa arrelin idees xenòfobes, com ara que els locals mantenen els immigrants. “És necessària una onada migratòria, però si molts dels que arriben ara estan treballant en feines poc qualificades és perquè no se’ls reconeix la formació que tenen”, va puntualitzar.