El futur incert d’una Albufera destrossada per la DANA: “El pitjor és tot allò que no es veu"

BarcelonaEn una situació normal, l'Albufera de València seria avui un paisatge de postal. Entre finals d'octubre i principis novembre, està en plena perellonà, la inundació d'hivern que es fa després de la collita de l'arròs per tornar a preparar la temporada següent. S'obren les comportes que protegeixen el parc (perellones) de l'aigua salada del Mediterrani i s'inunden sèquies i camins. És, de fet, una de les millors estacions de l'any per visitar-la, quan l'Albufera es converteix en el llac més gran d'Europa. Però la DANA ha transformat el paisatge a causa d'una sobtada perellonà "superbèstia d'aigua de mala qualitat" que va baixar sense control per barrancs i rius, il·lustra Vicent Llorens, tècnic de la Fundació Assut.

Encara és "prematur" certificar els danys de salut causats a l'espai, assenyala Carles Sanchis-Ibor, el president de la junta rectora del Parc Natural de l'Albufera, que subratlla –com totes les persones entrevistades– que la prioritat és el drama humà per retornar la vida als pobles. A més, equips de militars i policies busquen els desapareguts dels aiguats entre els arrossars, les sèquies i les platges. Tot plegat fa que sigui complicat que els tècnics hi puguin fer una visita exhaustiva, sobretot en les àrees baixes, per fer-ne un diagnòstic definitiu.

Ara bé, les imatges de la zona donen poc marge a l'optimisme i transporten a un món postapocalíptic: amb canyes per tot arreu, vehicles, runes d'edificis, mobles i electrodomèstics, així com plàstics i multitud d'objectes arrencats de cases i empreses, que van ser arrossegats per barrancs i rius avall per la força brutal de l'aigua. El pitjor és "tot allò que no es veu", coincideixen diferents veus, per referir-se als dissolvents, compostos químics, principis actius per a medicaments, cosmètics, olis industrials, etc. En definitiva, "material tòxic" que ha quedat sota tones de residus sòlids i que Eva Tudela, d'Acció Ecologista-Agró, assenyala que ja es deuen haver començat a infiltrar al fang, cosa que farà que la neteja sigui una feina titànica. 

Intoxicació sobtada

Un equip d'Acció Ecologista ja ha anat a visitar el tancat de la Pipa (al terme de Catarroja), una reserva del Parc Natural de l'Albufera que custodia l'entitat conjuntament amb SEO-BirdLife, i fa un símil del seu estat: “L'Albufera ja no era una persona de 20 anys amb una salut de ferro, sinó que era una persona gran en fase crònica i que ara ha patit una gran intoxicació". 

També el pagès Francesc Mocholi ha trobat una altra imatge molt entenedora de com està el seu camp d'arròs, situat justament on el barranc del Poio desemboca a l'Albufera: “Avui és un gran abocador incontrolat i sé segur que els microplàstics es quedaran per sempre". Mocholi, veí de Massanassa, ha salvat la casa, però l'horta que tenia al municipi ha quedat totalment arrasada per l'aigua. "A l'horta hem tingut un desastre econòmic, de perdre-ho tot, i a l'arròs, un desastre ecològic", resumeix.

Abans d'arribar als aiguamolls "l'aigua va passar per polígons i plantes de reciclatge, i ho va arrossegar tot fins aquí", detalla el biòleg i veí de la zona des de fa anys Javier Jiménez Romo. Aquest expert alerta que la catàstrofe ambiental de la DANA ha de ser una lliçó per fer un "reseteig" de l'Albufera perquè, amb la primera anàlisi, ja queda clar que no es tracta només de retirar els residus per tornar a l'escenari anterior al brutal cop. Per a Llorens, de la Fundació Assut (entitat privada que aplega tot l'ecosistema humà dels aiguamolls), l'Albufera és avui "un pacient que s'estarà molt de temps a l'UCI".

Envoltada de municipis i indústria

L'Albufera és un ecosistema complex. A partir de la industrialització i el creixement demogràfic dels seus voltants de la dècada dels 60 i 70 del segle passat va entrar en un estat delicat, del qual no ha sortit encara, malgrat que en els últims anys s'hi han abocat esforços i diners per a la depuració de l'aigua entrant. No obstant això, Tudela assenyala que hi ha infraestructures pendents, com la millora de la recollida d'aigües pluvials o l'actualització del col·lector oest a les necessitats reals d'una conurbació urbana de mig milió de persones i una munió de polígons industrials que han multiplicat els residus que generen des que la planta es va estrenar fa quaranta anys. El 2004 es va fer un estudi per dissenyar mesures sostenibles, que encara no s'han posat en marxa, assenyala el biòleg Jiménez, però és que a més, afirma, es va elaborar sobre "càlculs hidrològics i ambientals que ja són obsolets". Només li ha faltat la DANA, l'impacte de la qual ningú s'atreveix a predir al 100%. 

Des del patronat del Parc Natural, Sanchis-Ibor indica que els organismes de la Generalitat Valenciana de sanejament de residus i depuració ja estan a sobre dels problemes, però insisteix que primer cal resoldre l'emergència social. 

Malgrat els riscos, els aiguamolls i els arrossars són "filtres verds naturals" que aporten a l'Albufera un gran poder d'adaptació i de resistència a la contaminació externa, subratlla Nando Durá, membre de l'executiva de la Unió de Llauradors de l'Albufera. I amb l'ajuda dels filtres verds artificials per filtrar l'aigua, no té cap dubte que la zona tornarà a estar "neta com una patena" i dona per segures les futures collites d'arròs.

Però l'ecologista Tudela i el biòleg Jiménez coincideixen en els riscos negatius que l'entrada de gran maquinària pesant per netejar els residus en superfície podrien ocasionar, perquè poden comportar que els metalls pesants o els olis s'encrostin al fang. I com diu el llaurador Mocholi, eliminar la capa superficial del fang és inviable. "Si fan més prima la franja de fang, ens deixaran una bassa i no un arrossar".

No hi ha una solució per a l'Albufera, però Tudela apunta que cal revisar els punts d'estrangulament dels barrancs "perquè s'ha construït on no toca". La segona vida de l'Albufera, per a Jiménez, implica tant sí com no "no minimitzar el problema" i prioritzar l'adaptació climàtica, perquè "no es tracta de salvar ocells i plantes, sinó que una Albufera sana salva vides humanes". De fet, la tromba d'aigua es va escampar per sèquies i el llac va esmorteir l'impacte. Jiménez alerta que el que ha passat a València és un avís per a navegants que es pot repetir en un altre lloc: "Alguns poden pensar que se'ns ha cremat la cortina del menjador i que, per sort, nosaltres érem a la cuina". "Ho ignorarem? Seria un error".