Els vidrerencs avalen el correbou, l’últim que queda a Girona

VidreresLes campanes encara no havien anunciat les nou del matí i ja hi havia cua al centre cívic de Vidreres. Era el punt de votació de la consulta que ha organitzat aquest dissabte l’ajuntament per decidir el futur dels correbous, després que, en l’última edició, el setembre del 2019, un bou s’escapés i provoqués 19 ferits. Dels 6.983 vidrerencs de més de 16 anys cridats a votar, hi han participat el 24% (1.685), i el resultat ha estat ajustat: 901(53%) a favor i 772 (46%) en contra de la continuïtat de l’últim correbou que encara es celebra a la demarcació gironina. Des del primer moment, l’alcalde, Jordi Camps (JxCat), es va comprometre a “respectar” els resultats i va anunciar que, si guanyava el sí, es reforçaria la seguretat per evitar nous incidents quan es torni a organitzar, el setembre del 2022.

"Buf! Ha vingut molta gent, tothom té moltes ganes de votar”, certificaven a mig matí dues veïnes, la Marisa Micó i l’Anna Molina, que eren membres d’una de les quatre meses de votació. “Vols correbous a Vidreres?”, era la pregunta, amb dues possibilitats de resposta: sí o no. “És una tradició de fa més de 30 anys i ve molta gent de fora a veure’l i això beneficia tot el poble. Hi estic tan a favor que mira com he vingut!”, va exclamar Maria Pilar Bonillo assenyalant amb el cap les dues crosses que l’ajudaven a caminar.

Tot seguit li tocava dipositar el vot a Xavier Romaguera, que, com altres veïns, és “antitoros” però partidari dels correbous: “Els toros no m’agraden perquè els maten. Però el correbou d’aquí és diferent; nosaltres només juguem amb ells, com jugues amb un gos”. I és que al municipi selvatà, per la festa major, al matí es fan córrer els bous pels carrers del poble i a la tarda es porten a una plaça desmuntable on els corredors se les han d’empescar per evitar-los. 

Votació clau per a la festa major

A la sortida del centre cívic, els detractors, a diferència dels defensors, parlaven amb la veu més fluixa i alguns no volien donar el seu nom. “No m’agraden els toros ni tampoc els correbous. Diuen que no pateixen, però esclar que pateixen, per això es va escapar el toro fa dos anys!”, va defensar la Sílvia. Tampoc l’Elena volia que se’n celebressin mai més. “No m’agrada ni la festa ni encara menys tot el negoci que hi ha al darrere: gent que es lucra amb el patiment dels animals!”

Durant tota la setmana s’havia intensificat la campanya a les xarxes socials, on cada bàndol havia desplegat el seu argumentari. En canvi, pels carrers del poble no se n’havia parlat especialment. “Tothom té clara la seva postura”, va indicar l’Antonio Muñoz, que és un dels voluntaris del correbou. Ell va argumentar que l’incident de fa dos anys “va ser un infortuni”: “Aquell toro era una merda de toro; ningú s’explica com va saltar totes les tanques. Però si cal, hi posarem més seguretat”, va recalcar Muñoz. 

Pel seu costat va passar amb un cotxet a una mà i un infant a l'altre, l’Anna Bruguera, que acabava de dipositar la butlleta del no. “Hi ha altres maneres de divertir-nos, no cal que sigui a costa dels animals. Si jo els dic als nens que, quan juguem, ens ho hem de passar bé els dos; doncs el mateix a la festa major”. 

El debat va estar obert fins al darrer moment i no estava clar quina opció guanyaria. No obstant això, quan encara no se sabia el veredicte, tant detractors com defensors només van coincidir en un punt: van aplaudir que l’ajuntament traslladés als veïns la decisió. “Si no es consulta, no se sap què pensa la gent”, va recordar la Maria Pilar, i la Sílvia va afegir: “Sempre s'hauria de fer, perquè si és una festa que es fa al poble, ha de ser el poble qui decideixi si continua o no”.