La Fundació La Caixa i l’Ajuntament de Barcelona acorden la creació d’un nou centre de recerca

La Fundació La Caixa i l’Ajuntament de Barcelona han anunciat un acord per crear un nou centre de recerca a la ciutat, el CaixaResearch Institute. En una roda de premsa, l’alcaldessa, Ada Colau, el president de la Fundació La Caixa, Isidre Fainé, el president del seu comitè científic, Javier Solana, i la tinent d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat, Janet Sanz, han explicat que el centre es dedicarà a la recerca en malalties infeccioses, la salut global, l’oncologia i les neurociències.

El CaixaResearch Institute estarà ubicat en dos edificis de nova construcció al carrer de Teodor Roviralta, molt a prop del CosmoCaixa, ocuparà una superfície d’uns 12.000 metres quadrats i acollirà prop de 300 investigadors de manera permanent. Els edificis que formaran el nou centre tindran un màxim de tres plantes i s’adaptaran a l’orografia de la zona. Dissenyats per TAC arquitectes, autors, entre altres projectes, del Centre Tecnològic de Manresa, es construiran i s’equiparan al llarg dels pròxims quatre anys a partir d’un pressupost de 60 milions d’euros.

L’acord signat entre la Fundació La Caixa i l’Ajuntament preveu una reordenació del Pla General Metropolità que afectarà 53.000 metres quadrats, i que inclouen part dels sòls de l’antiga seu social de treballadors de La Caixa, part de l’entorn del torrent del Frare Blanc i sòls qualificats de zona verda de titularitat municipal ubicats al front de la ronda de Dalt. En el marc d’aquest projecte, s’urbanitzarà una plaça sobre aquesta via amb l’objectiu de connectar el nou centre de recerca amb el CosmoCaixa. Així mateix, a la part posterior del centre s’hi habilitarà una zona verda pública de 1.200 metres quadrats adjacent al Parc Natural de la Serra de Collserola.

El CaixaResearch Institute, dissenyat des del punt de vista científic per l’actual director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia, Josep Tabernero, "consolida el suport de la Fundació La Caixa a la recerca biomèdica", com ha explicat Fainé. El president de la Fundació La Caixa també ha volgut recordar Josep Baselga, que va morir fa uns mesos, i ha remarcat que es treballarà per fer "un centre de recerca del segle XXI gràcies a la col·laboració público-privada". Ada Colau ha destacat que el projecte "reforça l’ecosistema científic i d’innovació de la ciutat i contribueix a posicionar Barcelona al món". També ha explicat que "tant l’Ajuntament com la Fundació La Caixa treballen en el projecte des del mandat anterior, ja que forma part d’una estratègia en la qual la ciència té un paper cabdal en la transformació que la ciutat necessita per fer front al futur". Colau també ha reivindicat la voluntat de "captar talent científic, en uns moments en què s’ha vist que la ciència és tan important".

Per la seva banda, Solana ha remarcat "la importància que en aquests moments tràgics de pandèmia, s’estigui mirant al futur" amb projectes com aquest. Pel que fa a la identitat científica del centre, el president del comitè científic de la Fundació La Caixa ha declarat la intenció de "fer recerca fonamental per entendre els mecanismes de les malalties i promoure una investigació d’impacte". Tot això, però, amb una voluntat translacional molt clara: "Hem d’acostar la recerca als hospitals", ha dit. "I fer una investigació innovadora i emprenedora que faciliti la transferència de coneixement i faci accessibles els resultats en forma de productes i patents", ha afegit. Per aconseguir-ho, Solana ha conclòs que "cal fer un esforç per atraure els millors".

Des del punt de vista urbanístic, el projecte s’integra "en l’estratègia de regeneració urbana que, entre d’altres, té la finalitat de revitalitzar els barris de la ciutat", ha explicat Janet Sanz. Segons la tinent d’alcaldia, la construcció del centre "permetrà dotar espais obsolets de nous usos i integrar l’espai natural de Collserola a la ciutat". "On ara hi ha un pàrquing hi haurà una plaça d’ús públic", ha posat com a exemple. Sanz també ha destacat que el projecte forma part "d’una aposta clara per un urbanisme del segle XXI, en el qual la muntanya entra a la ciutat, i que ha de servir per impulsar la sortida a la crisi actual".