Els funcionaris, una nova via per investigar les càrregues de l’1-O

BarcelonaDesprés de dos anys, la investigació de les càrregues de la Policia Nacional a Barcelona l’1-O ha arribat fins als màxims responsables de l’operatiu a peu de carrer. Els vuit inspectors en cap que coordinaven l’actuació sobre el terreny declararan entre el 24 i el 25 d’octubre. L’interrogatori hauria de servir per aclarir responsabilitats en les grans incògnites que encara queden sense resoldre: qui va ordenar carregar, amb quin objectiu i per què els agents van retirar-se al migdia. Tot i que aquests dos anys les acusacions han intentat estirar del fil a partir del paper dels agents antidisturbis, hi ha una altra via que encara no s’ha explorat. Es tracta de l’actuació de la Brigada d’Informació, els funcionaris vestits de paisà i amb una armilla groga que es dedicaven a requisar les urnes i el material electoral.

Quin paper tenien aquests agents en el disseny de l’operatiu? Fins a quin punt sabien amb anterioritat on s’havien de desplaçar i com s’havia d’actuar? La investigació ha pogut constatar que aquests agents disposaven d’una llista d’escoles i que s’havien reunit amb anterioritat a la jornada del referèndum, encara que no hi ha constància d’actes. L’acusació popular, que exerceix l’Ajuntament de Barcelona, ha demanat saber quants efectius d’aquesta unitat van actuar a la ciutat. El jutge que porta el cas, Francisco Miralles, ha tramitat la petició, que encara no té resposta.

De moment la causa suma 50 agents investigats. Entre ells hi ha un funcionari de la Brigada d’Informació que va propinar una puntada de peu a un votant que ja era a terra, a les immediacions de l’Escola Pia de Sant Antoni. El funcionari ja va declarar davant del jutge. Va assegurar que s’havia limitat a “apartar” el ciutadà per no quedar endarrerit, però l’interrogatori no va entrar en el seu coneixement sobre l’operatiu, els objectius, les ordres i la responsabilitat.

Més enllà del paper de la Brigada d’Informació, el consistori considera claus les respostes que donin en el seu interrogatori els vuit màxims comandaments de la policia a peu de carrer. La tesi d’aquesta part és que els 300 ferits no poden ser fruit d’una actuació casual. “Ens hem de preguntar qui va dissenyar aquest operatiu i amb quin objectiu”, diu el regidor de Drets de la Ciutadania, Marc Serra. “No va ser cosa de quatre agents descontrolats; a tot arreu es va reproduir el mateix patró d’especial contundència, saltant-se la deontologia policial”, afegeix. Per a Serra, la clau del debat està en si es va tractar d’un error de disseny o si l’objectiu era generar pànic entre els ciutadans.

Investigats per desordres

A la majoria d’agents encausats els investiguen per lesions, però el ventall de delictes sobre la taula és extens: també es preveuen delictes contra la integritat moral, danys, coaccions, delictes contra els drets individuals i fins i tot desordres públics causats per un funcionari, un tipus delictiu que té en compte la possibilitat que un funcionari generi aldarulls amb la seva actuació.