Fumes a casa? Aquest és el rastre que deixes

BarcelonaEn la majoria de països del món està prohibit fumar en qualsevol tipus de local tancat d'ús col·lectiu. En molts, la prohibició afecta també determinats espais oberts, des d'àrees de joc infantils fins a parcs. El que ja resulta més inusual és que la prohibició arribi a l'interior dels domicilis, però això és el que podria passar si prospera el projecte de llei del govern federal dels EUA. Tot i que la prohibició només afectaria el parc d'habitatges públics, la llei suposaria un important –i polèmic– salt qualitatiu en la llarga lluita contra el tabac. Quins motius s'al·leguen per tirar endavant aquest projecte de llei? Quins són els efectes que provoca el fum del tabac a l'interior dels domicilis?

Quan es parla de tabac, els científics distingeixen tres tipus de fum: el primari o de primera mà és el que inhalen els fumadors; el de segona mà és el que exhalen els fumadors i el que surt de la cigarreta a mesura que es consumeix; finalment, el de tercera mà és el residu que queda en l'ambient després de fumar. El fum de primera mà afecta només qui fuma. En canvi, el de segona mà afecta tothom que es troba en la mateixa habitació, els anomenats 'fumadors passius'. Ara bé, el més perniciós és el de tercera mà, perquè els seus efectes perduren en el temps, de manera que afecta persones que entren en una habitació hores i, fins i tot, mesos després que algú hi hagi fumat. És aquest tipus de fum el que preocupa el departament d'habitatge dels EUA, i el que l'ha impulsat a proposar la nova legislació.

Quin rastre deixa el tabac?

En cremar-se la cigarreta deixa anar la nicotina, que, en forma de vapor, s'adhereix literalment a tota mena de superfícies, des de terres i parets fins a mobles, cortines o catifes. Aquesta nicotina, que reacciona fins a generar compostos nocius per a la salut, és especialment resistent: un fumador pot mudar-se avui d'un pis però el seu rastre trigarà mesos a desaparèixer. El mateix passa quan passem la nit en una habitació d'hotel on és permès fumar; tant és que nosaltres no ho fem: respirem el còctel químic que hi han deixat els fumadors que han passat per l'habitació durant els últims mesos.

És un còctel letal. Amagada al darrere d'una presumpta sofisticació i glamur, la cigarreta és una perniciosa combinació de substàncies químiques i tòxiques. La publicitat l'anomena tabac, però una cigarreta està feta de molt més que una planta: conté més de 600 ingredients que, un cop cremats, generen més de 7.000 substàncies químiques, com ara acetona, arsènic, amoni, butà, quitrà i naftalina... és a dir, productes que es fan servir per matar rates, tenyir els cabells, treure l'esmalt de les ungles, matar insectes o pavimentar carreteres.

Quins en són els efectes sobre la salut?

La majoria d'aquests compostos són tòxics; 69, com a mínim, són cancerígens, la qual cosa fa que els que viuen a domicilis on algú fuma tinguin més possibilitats de tenir un càncer de pit, limfomes, sang, larinx, gola, cervell, vesícula, còlon i estómac. El càncer no és, però, l'únic dany col·lateral del tabac. Les persones que viuen en domicilis on algú fuma tenen un 25%-30% més de possibilitats de desenvolupar malalties cardiovasculars que aquells que viuen a cases on no hi viuen fumadors. Només als Estats Units 42.000 persones que no fumen però conviuen amb fumadors moren cada any víctimes de malalties del cor.

El fum secundari també provoca malalties pulmonars, com emfisema, bronquitis crònica, pneumònia i asma. A més, milers de nens moren de mort sobtada per haver estat exposats al fum del tabac durant la gestació, ja sigui perquè la mare fumava o perquè vivia amb un fumador. Estudis americans calculen que el 61% de les morts sobtades tenen algun tipus de relació amb el fum del tabac. De fet, els nens en general són les víctimes principals del fum del tabac, ja que són especialment vulnerables als seus compostos.

Per què el fum de tercera mà és el més perillós?

Un cop dispersats en l'ambient, els compostos industrials del tabac afecten tothom, fumadors i no fumadors. Però el fum més perniciós és el de tercera mà perquè les partícules que queden flotant en l'ambient són més petites que les que inhala el propi fumador i, per tant, penetren amb més facilitat en els pulmons i en les cèl·lules.

Obrir les finestres serveix?

Tot i que un nombre creixent de fumadors, conscienciats davant dels efectes nocius del tabac, surten a fumar al balcó, molts fumen davant d'una finestra o les obren un cop han acabat. Doncs bé, aquests gestos són tan benintencionats com inútils: obrir les finestres del domicili –o del cotxe, quan es fuma al cotxe– no serveix per dispersar el letal còctel químic que deixa enrere el tabac. Ventilar només és útil per permetre que marxi la pudor, però no fa que marxin les toxines que provoquen càncer i altres malalties.

Una llei polèmica

La proposta del departament d'habitatge dels EUA de prohibir fumar al parc de pisos públics ha nascut amb polèmica, tot i que la prohibició ja està vigent en moltes parts del país. A Nova York, on la mesura afectaria 400.000 persones, el text legal ha generat un intens debat. Els fumadors veuen en el projecte una mostra més del que interpreten com a fonamentalisme mèdic i, el que és pitjor als Estats Units, d'intromissió de l'estat en la vida pública dels ciutadans. Consideren que, seguint la màxima anglosaxona, la llar és un temple, un refugi, un espai individual, i apunten que qualsevol intervenció externa és una violació.

Pels partidaris de la proposició, en canvi, fumar o no a casa no és una qüestió de llibertat, sinó de salut i d'igualtat social. Afirmen, amb dades científiques a la mà, que les partícules nocives es colen per sota de les portes i arriben a travessar parets, la qual cosa perjudica no només els residents d'un pis, sinó també els veïns. I aporten dades que demostren que les persones que s'ho poden permetre es muden a edificis i complexos d'habitatges on no es pot fumar. En canvi la gent més gran i la que té menys recursos és la que no es mou de casa i n'és, per tant, la més perjudicada.