Fugir del lloc de l’accident, un delicte inaudit als tribunals

Barcelona6 de març de 2020, Badalona. Un conductor passat d’alcohol i cocaïna prem l’accelerador després de veure un control policial. No traurà el peu del pedal fins a arribar als 133 quilòmetres per hora. En la seva frenètica fugida de la policia arriba a circular en sentit contrari, fent ziga-zagues i sense fer cas dels semàfors, mentre els vianants salten cap a la vorera per esquivar-lo. Quan gira bruscament l’últim carrer s’emporta una moto que circulava correctament i que acaba volant pels aires. Els dos ocupants moren. També resulta ferit un altre conductor d’un vehicle que rep l’impacte de la moto. En lloc de socórrer les víctimes, el conductor baixa del cotxe i s’escapa corrents, igual que el copilot que l’acompanyava.

La policia aconsegueix aturar-lo i el jutge l’envia preventivament a la presó per dos homicidis per imprudència greu, lesions, conducció temerària sota els efectes de l’alcohol i les drogues i per abandonar el lloc de l’accident. Aquest últim és un delicte de nova creació que es va afegir al Codi Penal el març del 2019 i pot comportar fins a quatre anys de presó. En el cas del conductor de Badalona s’enfronta a una condemna de vuit anys de presó, per la gravetat de la situació i la resta de delictes que li atribueixen. En els últims dos anys, però, l’Audiència de Barcelona no ha registrat ni una sola condemna per un conductor que hagi fugit del lloc de l’accident, segons fonts judicials consultades per l’ARA.

No és que els cossos policials o la Fiscalia no el plantegin en els seus informes. Segons la memòria de la fiscal de Seguretat Viària de Barcelona, Isabel López Riera, l’any passat es van redactar 74 atestats per aquesta causa només a Barcelona i l’àrea metropolitana, i això que la mobilitat i els accidents de trànsit es van reduir considerablement a causa de la pandèmia.

Determinar si va ser fortuït o no

Per què no es produeixen condemnes aleshores? López Riera admet en el seu informe, al qual ha tingut accés l’ARA, que a l’hora d’investigar i de jutjar els casos, els operadors jurídics es troben amb “dificultats” sobretot a l’hora de determinar que l’acció del conductor és voluntària o “fortuïta”. Tot i així, el tribunal barceloní s’ha inclinat ja en diverses ocasions a continuar investigant aquesta modalitat delictiva.

El delicte d’abandonament del lloc de l’accident es va plantejar per primera vegada als jutjats de Navalcarnero el 2018 arran de l’atropellament mortal d’un ciclista que circulava pel voral de la carrera per part d’un camioner que es va fugar. Com que el ciclista va morir immediatament, es va descartar el delicte d’omissió del deure de socors, perquè es va concloure que el conductor no hauria pogut fer res per salvar-li la vida. La viuda del ciclista mort va promoure una campanya a internet sota el lema "Per una llei justa" en què es demanava que almenys es considerés una imprudència lleu l’omissió de socors en aquests casos.

Un any i mig després, es reformava el Codi Penal i s’introduïa el nou delicte d’abandonament del lloc de l’accident. Més enllà del fet que que el conductor causant d’un accident ajudi la víctima pot arribar a salvar-li la vida, la Fiscalia General de l’Estat subratlla que la seva presència al lloc dels fets és important, judicialment parlant, per dos motius més: per facilitar la investigació –la policia identifica ràpidament l’infractor– i per evitar un nou accident, perquè sovint les persones que el provoquen no estan en condicions de seguir conduint.