Fruits secs i raïm sencer, els sòlids amb més risc d'ennuegament

BarcelonaLa mort d'un nen de tres anys la nit de Cap d'Any a Gijón després d'ennuegar-se amb un gra de raïm ha disparat totes les alarmes. Els pediatres, però, demanen no crear "alarmisme" i parlen d'un cas "excepcional". "No és habitual un cas d'ennuegament en un nen de tres anys, és un cas desgraciat", ha assegurat Valentí Pineda, president de la Societat Catalana de Pediatria de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya.

No obstant, hi ha certs aliments que s'han d'evitar per als nens petits a causa del risc d'ennuegament. La guia de recomanacions per a l'alimentació en la primera infància que edita l'Agència de Salut Pública de Catalunya aconsella evitar sòlids amb risc d'ennuegament com els fruits secs sencers, les crispetes, els grans de raïm sencer, la poma i la pastanaga crua.

"Alguns aliments com els fruits secs es recomana no donar-los fins als 4 anys perquè poden anar a parar al pulmó i a les vies respiratòries i són difícils d'extreure", aclareix Pineda, que insisteix en la importància d'actuar amb rapidesa en cas d'ennuegament. "Les maniobres d'extracció d'un cos estrany també depenen de l'edat. A partir d'un any d'edat es poden fer les maniobres d'adult, la maniobra de Heimlich", diu. Per sota d'aquesta edat, s'ha de col·locar el nadó de boca terrosa amb el cap més baix que la resta del cos i recolzat al braç de l'adult. Cal donar-li cinc cops secs i enèrgics a l'esquena (entre les escàpules), i a continuació girar-lo. En posició cap amunt, se li han de fer cinc compressions sobre l'estern amb els dits índex i cor, fins que escupi el cos estrany.

Tant pediatres com nutricionistes expliquen que no es tracta d'eliminar aquests aliments de la dieta dels nens sinó d'adaptar les textures a la seva edat. "La poma es pot donar ratllada i la pastanaga bullida, i els fruits secs són molt importants per a la nutrició, però abans dels cinc anys s'han de donar aixafats", explica Cristina Jardí, portaveu de nutrició infantil del Col·legi de Nutricionistes de Catalunya (Codinucat). Hi ha altres aliments que poden ser de risc si es donen en porcions grans, com les salsitxes –que es poden quedar enganxades–, les monedes de xocolata, els caramels, algunes llaminadures...". "Depenent de l'edat, els nens no tenen totes les peces dentals o la seva masticació no és encara total", afegeix Jardí.

"Sempre hem de tenir en compte la mida de l'aliment que donem; l'important és no deixar mai que un nen mengi trossos grossos tot sol, sense observar-lo, perquè algun tros es podria quedar enganxat a les vies respiratòries", avisa Pineda. No obstant, anima a no deixar de donar aliments a trossos als nens. "El que s'ha de fer és vigilar-los", insisteix.

De fet, la nova guia de recomanacions per a l'alimentació en la primera infància aposta per la introducció de l'alimentació complementària regulada pel mateix nadó, és a dir, el que es coneix com a 'baby-led weaning'. La guia aconsella incorporar textures diferents dels triturats –les clàssiques farinetes i purés– i donar-los aliments sencers (o a trossets, segons el tipus d'aliment). Això, segons els experts, afavoreix que l'infant mengi de forma autònoma i gaudeixi dels diferents gustos, textures, olors i colors dels aliments.

També s'han flexibilitat les pautes de la incorporació de nous aliments, que ha de ser progressiva a partir dels 6 o 7 mesos d'edat, però deixa de ser tan important l'ordre amb el qual s'introdueixen els aliments.

Els aliments, avisen els experts, no són l'única causa d'ennuegament. "Els nens també tenen joguines, i hi ha peces petites que es poden posar a la boca i quedar-se'ls obstruïts", adverteix Jardí.