El Front Marítim de Barcelona, a subhasta

BarcelonaRes ni ningú no ha fet canviar els plans del ministeri d’Hisenda: demà es consumarà la subhasta de 26 espais del Front Marítim de Barcelona que són de propietat estatal i que van estar concessionats a l’Ajuntament durant 30 anys perquè rellancés la zona coincidint amb els Jocs del 92. El paquet que ara surt a la venda inclou espais com el McDonald’s i la benzinera de la ronda Litoral, discoteques com Pachá o Catwalk, el Casino de Barcelona o les galeries comercials i l’aparcament que queden a sota i just davant de l’Hotel Arts. En total, els lots tenen un preu de sortida de 68,3 milions d’euros, però el teixit veïnal de la zona, que ha ensenyat les urpes contra la privatització, calcula que l’import final superarà de llarg els 100 milions d’euros. Sobretot, asseguren, perquè tenen constància que els propietaris de l’Hotel Arts -els fons ABP i GIC i el grup Host- poden tenir interès a pujar per tots els espais propers a l’establiment. Un punt que es desvelarà demà amb l’obertura dels sobres. Des d’aquesta societat defensen que es tracta d’un procés secret i es neguen a donar cap detall sobre les ofertes.

Els actuals llogaters de cadascun dels espais tindran dret preferent a l’hora d’adquirir-los. I la possibilitat que els propietaris de l’Arts -o qualsevol altre privat “amb prou múscul”- vulguin adquirir locals també ha posat en guàrdia els empresaris del Front Marítim, que neguen, en qualsevol cas, que es pugui parlar de “ pelotazo ”, com fan els veïns. David López, president de l’associació dels locals, defensa la continuïtat dels actuals bars i discoteques en aquest emplaçament, que considera idoni per “minimitzar l’impacte” sobre la majoria de veïns, ja que remarca que només tenen un bloc a prop, el del carrer Trelawny.

Promesa de tancament

El govern d’Ada Colau havia manifestat, el mandat passat, la intenció de tancar discoteques en aquest àmbit un cop vençuda la concessió i promoure-hi un canvi d’usos com el que es projecta al Port Olímpic ara que ja és municipal. La realitat és que, dels vuit locals d’oci nocturn, cinc han obtingut una pròrroga de lloguer i tres surten a subhasta.

Les associacions de veïns acusen ara l’Ajuntament de renunciar als seus drets sobre els locals, encara que fos per recuperar la inversió feta en la construcció i manteniment. “És molt trist que Barcelona es deixi perdre aquests espais”, lamenta Manel Martínez, de l’associació de la Barceloneta, que ja avança que estan estudiant accions legals per poder frenar el procés.

L’equip de Colau també lamenta la decisió del govern espanyol -integrat per les mateixes forces que l’Ajuntament- de vendre’s els espais, però nega “categòricament” que tingués cap opció d’evitar la subhasta. “No té sentit vendre patrimoni públic si no és per comprar-ne un altre. I aquest no és el cas”, defensa el regidor de Presidència, Jordi Martí (BComú), que remarca que la concessió es va acabar i que l’Estat assegura que té dret a recuperar aquells espais de les antigues zones marítimo-terrestres on es desenvolupa activitat econòmica: els locals. Martí argumenta que si haguessin engegat la via judicial contra el procés tot s’hauria endarrerit, i que han intentat tancar el “millor acord” per a la ciutat. Un acord que, assegura, s’ha de concretar en dues branques.

D’entrada, la que ja va començar a avalar l’Estat quan no va incloure en el paquet de la subhasta les cinc discoteques o bars que queden més a prop del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) -Opium, Shoko, Carpe Diem, Aqua i l’Ice Bar- amb la idea de permetre una futura ampliació d’aquest espai. Aquests locals gaudeixen ara d’un contracte de lloguer de cinc anys -que en el cas d’Opium queda reduït a dos prorrogables- perquè estiguin disponibles quan hi hagi projecte. Tampoc van entrar en la venda els cinc xiringuitos que queden més cap a Besòs, com l’Escribà o l’Escamarlà. Segons Martí, tenen una arquitectura “massa efímera” per comprometre el seu futur, perquè algun dia la ciutat pot voler-los moure.

Espais lliures

L’altra branca de l’acord és la que s’hauria de concretar durant els mesos que queden d’aquest 2020 i fa referència a la cessió per part de l’Estat dels espais -lliures d’activitat econòmica- que queden a la franja entre la Barceloneta i el Fòrum, on s’inclou, per exemple, la plataforma on s’havia de fer el zoo marí.

A banda del malestar entre el teixit veïnal, la venda d’aquests espais del Front Marítim també ha generat polèmica entre els grups de l’oposició. El més bel·ligerant contra la subhasta és ERC, que ha instat el govern a frenar-la més d’una vegada. El portaveu republicà, Jordi Coronas, remarca que és fonamental que l’Ajuntament pugui decidir sobre el futur d’aquests espais i acusa l’equip de l’alcaldessa d’haver-se “sotmès” al ministeri d’Hisenda. “Barcelona no es pot subhastar”, sentencia.