Front d’esquerres a Terrassa per la gestió pública de l’aigua

TerrassaContinua la polèmica a Terrassa sobre quina ha de ser la manera de gestionar el servei de l’aigua a la ciutat. Les relacions entre el consistori i l’empresa subministradora, Mina d’Aigües de Terrassa, es tensen cada dia més amb unes negociacions que no avancen. Davant d’aquest immobilisme els partits d’esquerra de l’Ajuntament, que sumen 20 dels 27 regidors del ple, van dir prou i van votar una moció a favor la gestió totalment pública de l’aigua. Una proposta de resolució conjunta que aquests partits van aprovar per majoria absoluta en l’últim ple municipal celebrat just abans de les vacances d’estiu, el 21 de juliol.

La concessió de Mina finalitza el 31 de desembre d’aquest any després de 75 anys de contracte amb l’Ajuntament. Per aquesta raó, el consistori, liderat per l’alcalde del PSC Jordi Ballart, va obrir el debat polític sobre com havia de ser la futura gestió del servei, i va posar sobre la taula la possibilitat de municipalitzar-la sense renovar el contracte amb l’empresa subministradora. Ballart va proposar fer una consulta popular entre els terrassencs, però recentment el consell editorial -format per tots els partits polítics, tècnics i experts- ha descartat aquesta opció i la substituiran per un debat ciutadà. La proposta dels partits d’esquerra és, però, un mer posicionament polític, ja que a finals d’any el govern presentarà un dictamen al ple, tenint en compte el resultat d’aquest debat ciutadà, on es votarà la decisió definitiva sobre si a partir del 2017 el model de gestió de l’aigua ha de ser privat, públic o mixt.

CDC, socis del PSC, dubten

“La companyia no accepta les regles del joc que marquem els serveis públics i hem decidit plantar-nos”, expressava Jordi Ballart en la presentació de l’acord d’esquerres, que acusa l’empresa de “judicialitzar” el debat amb advocats i de bloquejar les converses. Un text signat pel PSC, Terrassa en Comú, ERC i la CUP que posa pressió al soci de govern dels socialistes, CiU, que encara no s’ha posicionat respecte a aquesta decisió. “Volem convèncer els nostres socis perquè apostin per la gestió directa del servei”, assegura el tinent d’alcalde de Territori i Sostenibilitat de Terrassa, Marc Armengol (PSC). Els partits d’esquerra responen així a la carta que Mina va enviar a tots els regidors de l’Ajuntament, en què expressava la voluntat que la gestió del servei fos mixta. “Aquest acord respon a les moltes pressions exteriors que estem tenint al consistori sobre aquest tema”, assegura.

Mina evita, per ara, fer valoracions públiques sobre la proposta aprovada recentment pel ple municipal. No obstant, sempre ha defensat que la municipalització del servei comportaria una “expropiació de béns, serveis i aprofitaments de Mina”. Segons fonts consistorials, l’empresa tenia una cartera de 2.000 clients a Terrassa quan es va signar la concessió per gestionar el servei de tota la ciutat l’any 1941, que en l’actualitat significarien uns 20.000 usuaris. Per tant, Mina reclamaria una indemnització per perdre aquesta cartera, entre altres béns, i l’empresa adverteix que el cost que aquestes “expropiacions” comportarien al consistori seria d’uns 60 milions d’euros. Un fet, assegura la companyia, que faria encarir el preu de l’aigua als ciutadans, raó per la qual es referma a defensar la gestió mixta del servei.

Tot plegat ha posat en alerta la plantilla de Mina, formada per 125 treballadors, que, tot i que es vol mantenir al marge del debat, tem per les seves condicions laborals. “Demanem que, passi el que passi, es mantinguin els llocs de treball i les nostres condicions”, assegura el president del comitè d’empresa de Mina, Francisco García.