Catalunya es prepara per una "acollida llarga" de refugiats i pressiona Rajoy perquè desbloquegi les ajudes

BarcelonaL'acollida als refugiats no es podrà concretar a Catalunya fins que l'Estat aclareixi quin nombre d'exiliats està disposat a acollir. És per això, que entitats, Govern i Ajuntament de Barcelona han fet front comú i han demanat al president del govern espanyol "més concreció i transparència" pel que fa als recursos de la UE que han de servir per facilitar l'acollida. Aquestes demandes les farà arribar aquest dimarts a Mariano Rajoy la consellera i vicepresidenta del Govern, Neus Munté. És una de les conclusions de la cimera que s'ha celebrat aquest dilluns entre representants del Govern, de les entitats i del món municipal per acordar una resposta conjunta a la crisi del refugiats.

"És l'Estat qui ha de complir les seves obligacions i exigim al govern espanyol que desbloquegi i ampliï el nombre de persones que poden rebre asil a Espanya", ha dit l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que també ha demanat que s'agilitzin els tràmits per tramitar la condició d'asil. Colau ha fet aquestes declaracions a la sortida de la cimera. "Totes les administracions anem a una perquè no es posin excuses i es desbloquegi la situació", ha afegit Colau. Qui marca les quotes de cada comunitat és l'estat espanyol. Fins ara Mariano Rajoy s'ha negat a acceptar més de 2.749 refugiats, però durant la primera meitat de l'any el ministeri de l'Interior ja havia rebut 6.202 sol·licituds d'asil.

L'acollida, ens mans de professionals

Per definir les necessitats d'habitatge dels refugiats caldrà conèixer abans quin és el nombre exacte de refugiats que podrà acollir Catalunya, que segurament superarà la xifra de 2.000 refugiats prevista inicialment. La xarxa d'albergs de la Generalitat i els pisos de tutela pública cobririen part de les necessitats d'habitatge, que es completarien amb pisos dels ajuntaments i recursos de les entitats. Pel que fa a les famílies que s'han ofert per acollir refugiats -l'adreça de correu electrònic de l'Ajuntament de Barcelona ja ha rebut més de 2.000 oferiments-, el Govern i l'ajuntament de Barcelona han assegurat que el més probable és que es requereixi aquestes persones per fer tasques d'acompanyament i voluntariat ja que l'acollida es deixa en mans de professionals. De moment, es farà un llistat dels equipaments, els albergs i els habitatges que hi haurà disponibles. La idea inicial és que la primera fase de l'acollida es faci a través de la xarxa d'albergs i, en la segona, més estable, se'ls faciliti un habitatge. També s'haurà de tenir en compte les necessitats educatives i sanitàries d'aquestes persones.

Els refugiats s'hi estaran "molt de temps"

La vicepresidenta ha insistit en què l'acollida no serà temporal: "Els refugiats vénen per molt de temps i el mecanisme d'acollida haurà de ser de llarga durada i d'integració". En el mateix sentit s'ha expressat l'alcaldessa Ada Colau. "No estem parlant d'una crisi puntual i l'acolliment pot durar anys i anys", ha dit Colau que ha demanat no crear "xarxes paral·leles" d'acolliment i "reforçar i ampliar" l'actual per atendre, primer de tot, als refugiats que ja són a Catalunya per no crear "refugiats de primera i de segona".

Creació d'un comitè operatiu i accions 'in itinere'

Durant la trobada s'ha acordat crear un comitè operatiu, que es reunirà setmanalment, per "afinar el dispositiu" d'acollida un cop es conegui el contingent de persones que arribarà a Catalunya. També es faran accions 'in itinere'. És a dir, s'anirà a buscar les persones que ja estan desplaçades per fer la "primera atenció" durant el camí.

La vicepresidenta Neus Munté ha confirmat que està previst que els refugiats arribin d'aquí dos o tres mesos, com va avançar l'ARA.

Prèviament, en una entrevista a la Xarxa, la vicepresidenta Neus Munté ha demanat al govern espanyol que no regategi a la baixa la quota que li assigni la UE en la cimera europea del 14 de setembre. Tot i no tenir competències en asil, Govern, ajuntaments i entitats socials s'han reunit aquest mateix dilluns per coordinar una resposta a la crisi humanitària. L'alcaldessa de Barcelona ha destacat la importància d'aquesta reunió que ha de servir per donar resposta "a una crisi humanitària sense precedents" així com a "l'onada de solidaritat ciutadana".

A la reunió han assistit les quatre diputacions catalanes, així com el president de l'Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch, i el president de la Federació de Municipis de Catalunya, Xavier Amor. També ha comptat amb la presència de representants d'entitats de suport a persones refugiades com la Taula d'Entitats del Tercer Sector de Catalunya o la Creu Roja, entre d'altres.