“Frenar un vagó també és violència”

BarcelonaL’agressió a tres passatgers del metro a l’estació de Maragall dissabte a la matinada per part d’un grup de grafiters “és anar un pas més enllà, és no acceptar cap mena de retret”, reconeix al diari ARA el responsable de Seguretat de TMB, Ricardo Ortega. L’entitat de transports va posar ahir una denúncia per l’assalt als vagons de més d’una trentena de persones. Però “també hi ha una violència, més psicològica, quan frenen un vagó o pinten un tren des de fora amb la gent tancada dins el vagó”, adverteix, i això ja és més habitual.

Els Mossos, per ara, investiguen els desordres públics, però no tenen constància que les tres presumptes víctimes de les agressions -una dona embarassada a la qual van ruixar la cara amb esprai i dues persones més colpejades- hagin presentat cap denúncia. Els danys materials els valoren en 10.000 euros.

Els fets de dissabte a la matinada també van ser insòlits per la quantitat de persones (34) que van baixar a pintar els vagons. “És una demostració de força. I a més estan molt ben organitzats. Alguns fan contravigilància en punts específics per avisar si arriba un vigilant i pinten diversos vagons, cent metres a banda i banda, en pocs minuts. Quan entren, ho fan junts, però surten en diversos grups per dificultar que els capturin”, detalla Ortega.

Tot i que TMB va estimar que el 2017 va gastar 1,2 milions d’euros a netejar grafitis, Ortega adverteix que als gastos s’han de sumar “altres danys materials” i cita càmeres trencades, tanques tallades amb radials i grans forats a la paret oberts amb el mètode rififí. Avui dia, explica Ortega, s’han consumat amb èxit 465 grafitis des de principi d’any als vagons, un ritme similar als 531 de l’any passat. “Però cada dia hi ha desenes d’intents frustrats que acaben danyant algun bé públic”, afegeix Ortega.

Aturar els grups de grafiters presenta diverses complicacions. Els vigilants de seguretat, quan els veuen pintant, “segueixen un protocol de seguretat que prioritza abans que res que no es doni una situació violenta, per això no hi ha més agressions, de vegades és preferible deixar-los pintar per tal d’evitar una situació de tensió, sobretot quan és un grup gran”, explica. Una altra adversitat es presenta a l’hora d’identificar els implicats: “La gran majoria van encaputxats i amb màscares”, diu el responsable de seguretat. Els grups, a més, són canviants a causa de visites de grafiters d’altres punts d’Europa, “un turisme cada cop més freqüent”, completa Ortega.

Corrents al crit de “Fuga!”

Un dels grafiters que va participar en l’assalt massiu als vagons de la matinada de dissabte i que manté l’anonimat, també ha parlat amb l’ARA. “No dic que sigui mentida, però no vaig veure cap agressió. Les càmeres ho diran”, diu. “Jo no vaig baixar per agredir ningú, sinó per pintar un vagó”. A les dotze de la nit havien quedat en un parc, però l’entrada als suburbans es va endarrerir unes tres hores. “La missió era, i va ser, baixar en un gran grup al metro, estirar una palanca per frenar un vagó i pintar-lo sencer. Però va aparèixer un vigilant i vaig sentir que un noi cridava «Fuga, fuga!». Llavors molts vam sortir corrents, jo també, la veritat és que anava una mica borratxo i tot va passar molt ràpid”, explica. A la sortida del metro, els vigilants van enxampar “amb un placatge” un dels grafiters i el van emmanillar, segons explica, fins que el van entregar als Mossos d’Esquadra, que el van identificar però no el van arribar a detenir.