Fre al preu de les matrícules i menys temporalitat: llum verda a la llei d'universitats

MadridFa dos anys que es va començar a impulsar la llei orgànica del sistema universitari (LOSU) sota la batuta del llavors ministre Manuel Castells, però ha estat el seu successor, Joan Subirats, qui ha acabat tirant endavant un text molt esperat (i discutit) al sector. La norma eleva la inversió pública dedicada al món universitari -preveu arribar a l'1% del PIB l'any 2030- i intenta posar fi a la temporalitat i garantir els drets dels estudiants. "La llei pretén contribuir a la manera com el sistema universitari encara els pròxims 20 anys", ha explicat aquest dimecres Subirats en el debat al Congrés.

El ministre, a més, ha subratllat el caràcter internacionalitzador que atorga la norma al sistema universitari amb l'agilització de l'obtenció dels visats per estudiar a l'estranger, per exemple. Durant la tramitació parlamentària s'hi han incorporat alguns canvis per acabar de satisfer els socis de l'executiu espanyol com ERC, que ha aconseguit la incorporació del català en el programa Erasmus+. Els republicans, igual que el PDECat i també el PNB, han votat a favor de la norma. Ara bé, el conjunt de la llei no ha acabat d'acontentar del tot grups com Junts i EH Bildu, que s'han abstingut, i la CUP, que hi ha votat en contra. Sigui com sigui, aquest dijous el text ha quedat aprovat definitivament al Congrés i ja només falta l'aval del Senat.

El preu de les matrícules

Una de les qüestions més rellevants que s'han incorporat al text durant la tramitació parlamentària ha estat fixar com a norma que els preus públics de les matrícules només podran contenir-se o reduir-se progressivament. La decisió dependrà de les comunitats autònomes. Fins ara era el Consell General de Política Universitària qui fixava un preu sense cap límit.

Estabilització del personal associat

El ministeri s'havia fixat com a objectiu reduir al 8% la temporalitat del personal universitari. Una de les mesures per caminar cap a aquest objectiu és estabilitzar el professorat associat convertint les places temporals en indefinides, cosa que beneficiaria uns 25.000 professionals. El canvi servirà per garantir drets com l'antiguitat o els complements salarials. "La voluntat de reduir la precarització té a veure amb el fet que la figura d'associat recuperi el sentit que tenia", diu Joan Subirats en declaracions a l'ARA. A més, els professors associats que facin més de 120 hores lectives podran quedar-se amb les mateixes condicions fins que surti una plaça indefinida.

La norma també crea la figura del substitut, que substituirà el PDI (personal docent i investigador) i tindrà un contracte de tres anys amb dret de reserva del lloc de treball. Els ajudants a doctor queden exclosos de la categoria de temporals i per accedir a la figura de permanent hauran de tenir un contracte predoctoral de quatre anys per fer la tesi. Posteriorment, es podrà accedir a una de les places de contracte postdoctoral o ajudant de doctor durant sis anys, i no caldrà que estiguin acreditats per l'agència d'avaluació espanyola Aneca.

Drets dels estudiants

Els alumnes tindran una representació del 25% en els òrgans de govern de les universitats com ara els claustres i els consells de la facultat. A més, per primera vegada es reconeix per llei el dret de vaga acadèmica dels estudiants i deixa en mans de les universitats les condicions per desenvolupar-lo. També es preveu el dret a compatibilitzar els estudis amb l'associacionisme universitari i altres activitats com la mentoria.

La norma també desplega altres drets com ara el de conèixer els plans docents o ser informat de la llengua en què s'impartirà la classe i de la modalitat (presencial, virtual o híbrida). A més, estableix l'equitat de gènere als òrgans col·legiats i a les comissions d'avaluació o selecció a través de la paritat entre dones i homes, entre d'altres.

L'autonomia universitària

Una de les demandes de Catalunya era eliminar el requisit que les universitats haguessin de tenir un 51% de personal funcionari per sobre del laboral. La norma elimina aquest percentatge, però estableix que ha de ser "majoria", un aspecte que no comparteixen els grups independentistes i també ho va fer el mateix conseller d'Universitats, Joaquim Nadal, en una entrevista a l'ARA. "Les universitats públiques han de preservar el model de funció pública", explica Subirats, que demana veure "quina és la perspectiva de creixement de places" a Catalunya per saber com evoluciona el model. "Crec que cada vegada hi haurà més situacions de passarel·la entre personal laboral i funcionari", afegeix. Sí que s'ha incorporat la possibilitat que el personal laboral pugui ser escollit com a rector. Fins ara només podien optar-hi els funcionaris.

A més, durant la tramitació de la llei també s'hi va afegir una esmena de Més País en què es prohibeix que els col·legis majors que segreguin per sexe es puguin adscriure a una universitat pública. La proposta, precisament, s'incorpora després de les escenes masclistes com la del col·legi Elías Ahuja de Madrid, que està adscrit a la Universitat Complutense de la capital espanyola.