Fre al cotxe: Colau avança cap als carrers de vianants

BarcelonaÉs un dels mantres que repeteix l’equip d’Ada Colau: fer valer la “justícia urbana” i restar protagonisme al vehicle privat als carrers de Barcelona. I, a l’hora de posar negre sobre blanc els seus projectes per a aquest mandat, la reducció d’espai per als cotxes és una de les constants. Amb iniciatives agosarades com fer exclusiu per a vianants trams de Major de Sarrià o Consell de Cent i restar espai al cotxe en vies tan transitades com la Meridiana. El govern municipal, a l’espera, això sí, de trobar aliats polítics i pressupost per tirar endavant aquestes propostes -i de sotmetre-les a un procés participatiu que les acabi de concretar-, planteja projectes com restringir a vianants i vehicles no motoritzats el tram del carrer Consell de Cent que va del Parc de Joan Miró al carrer Borrell o treure els cotxes, també, del cèntric carrer Girona.

També estudia la pacificació progressiva de Gran de Gràcia -en principi, la previsió per a aquest mandat és reduir-ne el volum de trànsit a través de girs i restriccions- i fer per a vianants, també, Gran de Sant Andreu, on el canvi ja està “molt més madur”, segons els tècnics, i on l’associació de veïns fa anys que reivindica convertir aquest espai en un “lloc agradable per al passeig”. Però tots aquests processos, remarquen des del govern municipal, es volen fer “de baix cap a dalt”. És a dir, que sigui cadascun dels barris qui determini quin o quins espais vol “humanitzar”.

“No tenim una guerra contra el vehicle privat, però hem de guanyar espai per al vianant als carrers, impulsar-hi un canvi d’usos, que els veïns puguin fer seus els carrers”, defensa la regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal, que remarca que el Pla de Mobilitat Urbana fixa una reducció del 21% de l’ús del vehicle privat fins al 2018 i que ho fa, sobretot, atenent a criteris ambientals i de salut. L’objectiu d’“humanitzar” carrers queda clar en els plans d’actuació de districte (PAD) 2016-2019 que aquests dies s’estan debatent amb els veïns i que recullen diferents vies per anar guanyant espai per als vianants.

Una d’aquestes fórmules és l’ampliació del model de superilles, que ja funciona, per exemple, a la Vila de Gràcia, però que, segons Vidal, “ha faltat voluntat política” per aplicar-lo a tot Barcelona. Es tracta de crear agrupacions d’illes de cases on la circulació es concentra pel perímetre, mentre que en els carrers interiors -per mitjà de girs- es limita al pas de veïns, serveis i càrrega i descàrrega, una fórmula que el govern de Xavier Trias també es va comprometre a impulsar: en concret cinc, que es presentaven com “un laboratori de proves”.

Ara se’n plantegen pràcticament iguals al conjunt de la ciutat. Des de Nou Barris fins a Hostafrancs. Les més acotades són la del Poblenou, al voltant del nou eix Pere IV, i la del barri de Camp d’en Grassot, a Gràcia. Però el govern municipal planteja presentar a curt termini la seva estratègia de superilles que, de fet, avança de bracet del nou dibuix de la xarxa d’autobusos i, també, de l’extensió prevista dels carrils bici. A l’Eixample, per exemple, la trama dibuixada per Cerdà, permet, directament, plantejar una xarxa d’eixos cívics, com remarca Francesc Magrinyà, conseller del districte i doctor en urbanisme. Apunta, en aquest sentit, que convertir en exclusiu per a vianants un tram de Consell de Cent és el pas més senzill i el que queda reflectit en el PAD de l’Eixample, però que, a partir d’aquí, i sempre que es compti amb consens veïnal, es poden anar afegint carrers pacificats.

La trama, diu, podria començar, en vertical, al carrer Llançà i continuar per Rocafort, Borrell, Casanova i Enric Granados -que ja està pacificat-. I, en horitzontal, sortir del referent de la Diagonal -on es preveu el tramvia i més espai per al passeig- i continuar per Londres, Rosselló i l’avinguda Roma. Fins i tot es podria ampliar la mateixa lògica al barri de Sant Antoni per pacificar Tamarit i guanyar, així, espai per als veïns al voltant del mercat.

Més espai a la Sagrada Família

L’altre punt de l’Eixample on el PAD també recull la possibilitat de convertir carrers en espais per a vianants és l’entorn de la Sagrada Família, entre els carrers dels Enamorats, Cartagena, l’avinguda Gaudí i el carrer Provença. I una actuació que es podria fer de manera més imminent és tancar al trànsit els dies festius el tram de Marina que queda davant del temple. El carrer insígnia de la Dreta de l’Eixample que es podria restringir a vianants és Girona, seguint el model que ja s’aplica al carrer Enric Granados.

Fora del que és ja l’àmbit de l’Eixample, també es treballa amb la idea de fer exclusiu per a vianants el tram superior del carrer Major de Sarrià, el que va del passeig Reina Elisenda de Montcada a la ronda de Dalt. I de convertir en un “eix cívic” la rambla del Carmel.

L’altra via per restar pes al vehicle privat és la de les pacificacions: eliminar carrils o, senzillament, impulsar canvis de sentit que facin que el flux de cotxes per una determinada via sigui més baix. Es vol pacificar l’avinguda Meridiana i carrers com Cristóbal de Moura, Pere IV, Pi i Margall i la Via Laietana. També es planteja guanyar carrers per a vianants en centres històrics com el de Sarrià i les Corts i en barris com el Camp de l’Arpa i el Clot.

De moment, però, tot aquest projecte està immers en el procés participatiu dels PAD i el govern insisteix que vol funcionar escoltant les demandes del territori i s’agafa a “l’èxit” del recuperat Dia Sense Cotxes que, a l’octubre, va deixar en mans dels districtes l’elecció de quin seria el carrer o tram que tancarien al trànsit per fer-hi activitats ciutadanes.