Frau a la llei trans? només 85 casos detectats entre quasi 6.000 canvis de gènere
La ministra d'Igualtat defensa la norma i diu que hi ha prou control per detectar qui en faci un ús incorrecte
BarcelonaMaltractadors que sorprenen amb un canvi de gènere per evitar ser jutjats per la llei de violència masclista o policies i militars que també passen pel registre per obtenir els suposats "beneficis" reservats per a les seves companyes dones. Són alguns dels casos que han circulat a les xarxes socials i que han servit com a benzina per alimentar els discursos contra la llei trans, especialment per la suposada facilitat per saltar-se-la. Malgrat el rebombori i l'escàndol d'aquests casos, de les 5.900 demandes de canvi de gènere als registres civils des que el 2022 va entrar en vigor la norma, només se n'han denegat 85.
La ministra d'Igualtat, Ana Redondo, s'ha valgut d'aquestes dades per defensar la llei trans, i ha assegurat que, com en qualsevol norma legislativa, hi ha diversos mecanismes que en garanteixen l'aplicació correcta. Així, en una compareixença al Congrés a instàncies del PP, ha detallat que els funcionaris dels registres civils han detectat anomalies en 85 casos d'homes que volien canviar de gènere oficialment, en sospitar que hi podia haver frau. Però, a més, vuit sol·licitants van tirar enrere la sol·licitud i en cinc casos no van continuar amb els tràmits i, per tant, va caducar l'expedient sense que hi hagués cap modificació en la identitat.
Per a Redondo, les notícies que apareixen a les xarxes o a certs mitjans, que tracten els casos de suposades dones trans, són de "dubtosa fiabilitat" com demostren les xifres oficials. "Les dades trenquen el relat" contrari a la llei trans, ha insistit alhora que ha criticat que sobre aquesta llei hi ha "una lupa que deforma la realitat". Per contra, ha valorat que la norma ha acabat amb el patiment de 5.900 persones i de les seves famílies al reconèixer la nova identitat. "El problema no és la llei, el problema són els agressors, els violents, els masclistes i els defraudadors", ha conclòs la titular d'Igualtat.
Quatre mesos d'espera
En aquest sentit, Redondo també ha indicat que hi ha marge per detectar i denunciar fraus durant la mateixa tramitació de l'expedient. De mitjana es triga quatre mesos des que es fa l'entrada al registre fins que s'oficialitza el canvi de gènere, així que durant aquest temps els funcionaris "indaguen" per veure si la motivació per modificar la identitat s'ajusta a la llei o hi ha algun altre motiu ocult.
A més, la Fiscalia i els jutges també han rebut instruccions i ja s'han redactat sentències que han depurat responsabilitats contra un agressor que havia argumentat sentir-se dona, però que només el movia no ser jutjat per la llei de violència masclista. Per això, la ministra ha subratllat que "s'està fent un bon ús" de la llei i ha recriminat tant al PP com a la ultradreta que exigeixin la modificació o la derogació de la norma per suposades vulneracions, quan no fan el mateix amb altres lleis en què els fraus "es compten per desenes sinó per centenars cada dia".
En aquest sentit, Lorena Garrido, professor associada de la UAB i investigadora del Grup Antígona, incideix en el fet que precisament són les ideologies ultres les que "exhibeixen la bandera de la llibertat" per atacar una llei que el que ha fet, precisament, és donar més llibertat a les persones trans. La norma el que ha fet, entre altres coses, és eliminar la valoració mèdica i l'obligatorietat de passar per dos anys d'hormonació abans de poder anar al registre a fer un canvi d'identitat.
L'experta, que també és professora del màster de Gènere i Comunicació de la UAB, indica que molts dels suposats fraus que han transcendit són en realitat "intents perversos de demostrar que la llei es pot saltar", i que, com que finalment s'han detectat, queda demostrat el bon funcionament dels sistemes de control. "Sempre es qüestionen els drets de les dones o del col·lectiu LGTBI i quan es produeix un avançament en els seus drets, sorgeixen les resistències", afirma Garrido, que troba a faltar que no hi hagi la mateixa preocupació sobre per què el gruix de víctimes de violència masclista "no vagin als jutjats" a denunciar el maltractament.
La compareixença de Redondo ha començat guardant un minut de silenci per les dues últimes dones assassinades per les seves parelles a Madrid i Castelló aquesta setmana, i de l’olímpica Rebecca Cheptegei, cremada viva pel seu nòvio, així com unes paraules de suport a les dones afganeses que pateixen les vulneracions sistemàtiques del règim talibà pel sol fet de ser dones.
