La Franja tornarà a parlar català
El govern d’Aragó es compromet a derogar “com més aviat millor” la llei del LAPAO
BarcelonaEl LAPAO, el nom amb què es va passar a denominar el català que es parla a la Franja de Ponent l’any 2013, ja té data de caducitat. El president del govern d’Aragó, Javier Lambán (PSOE), es va comprometre ahir a derogar la llei de llengües d’Aragó en què es va materialitzar aquesta nova denominació “com més aviat millor”. L’anunci el va fer just després de reunir-se a Saragossa amb el primer secretari del PSC, Miquel Iceta. Lambán va reconèixer que amb l’aprovació del LAPAO l’executiu aragonès -governat en aquell moment pel PP- va fer “el ridícul més espantós de tot Espanya”. Alhora també va avançar que el següent pas que farà el seu executiu és portar una iniciativa a les Corts aragoneses per derogar la normativa i recuperar la del 2009, en què es reconeixia l’existència de tres llengües: aragonès, català i castellà. Això sí, Lambán va deixar clar que “evidentment” el castellà continuarà sent l’única llengua oficial.
La reforma de la llei de llengües d’Aragó es va aprovar el 9 de maig del 2013 a les Corts aragoneses amb els vots a favor del PP i el Partit Aragonesista (PAR), però no va entrar en vigor fins a Sant Joan del mateix any. En el text es va evitar citar expressament l’aragonès, el català i el castellà i es va optar per dues noves denominacions: la llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental d’Aragó (LAPAO) i la llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca (LAPAPYP). Aquest fet va ser criticat ahir pel president aragonès. “Hauríem de proclamar com un orgull l’existència de parlants de català a Aragó”, va insistir.
La normativa va rebre des del primer moment mostres de rebuig de diferents àmbits i punts de l’Estat. La van criticar els partits a l’oposició a les Corts aragoneses -PSOE, CHA i IU- i nombrosos ajuntaments de la Franja i de Lleida, que van aprovar mocions en contra. El primer consistori que ho va fer va ser el d’Alcampell. També van donar suport a les mocions les diputacions de Lleida i d’Osca. Fins i tot, el llavors ministre de Cultura i Educació, el popular José Ignacio Wert, no va poder evitar dir que el que es parla a la Franja és català. Des de l’Institut d’Estudis Catalans es va assegurar que dir LAPAO al català de la Franja era perdre el sentit comú. “La confusió, deliberada o no, del nom de les llengües és contrària al sentit comú i a la convenció científica, i impròpia de la pràctica legislativa democràtica, sigui autonòmica, estatal o internacional”, va apuntar la institució en un comunicat.
El Parlament també va abordar el tema però amb clau d’humor. El diputat de la CUP, David Fernàndez, va ironitzar sobre el canvi de denominació el mateix dia que s’aprovava la llei amb frases com “Utilitzaré el LAPAO, espero que ens entenguem”, durant una de les seves intervencions. El president de la Generalitat, Artur Mas, no va poder evitar respondre-li: “Ens hem entès perfectament”.
Recurs al Constitucional
A part de les crítiques, el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit el 30 de setembre del 2013 el recurs d’inconstitucionalitat contra la reforma presentat pels partits a l’oposició de les Corts aragoneses i que va rebre el suport de 63 diputats del Congrés entre els quals hi havia representants d’ERC i CIU. En l’elaboració del recurs hi van participar un equip de professors de dret administratiu i constitucional de la Universitat de Saragossa. El recurs argumentava, entre altres punts, que la llei vulnerava l’Estatut d’Autonomia d’Aragó del 2007. L’anunci ara de la derogació ha arribat abans que l’alt tribunal s’hagi pronunciat.