Francesco Pasetti, del Cidob: "Espanya és víctima i alhora còmplice del Marroc"
MartorellFrancesco Pasetti és investigador sènior de l'àrea de migracions del Cidob de Barcelona.
El Marroc ho ha tornat a fer, i ha fet servir la seva gent per pressionar Espanya. ¿Aquest és el preu de tenir la gestió migratòria en països tercers?
— En aquesta crisi Espanya és víctima però perquè n'ha sigut còmplice i prèviament ha proporcionat al Marroc les condicions d'aquest xantatge. Si es decideix externalitzar la gestió de les fronteres perquè ni Espanya ni la Unió Europea volen tacar-se les mans ni posar la qüestió al centre del debat públic, han de ser conscients que cedeixen la responsabilitat i accepten que països com el Marroc o Turquia els amenacin amb obrir els fluxos migratoris segons els seus interessos.
Ens sorprèn però a Grècia ho van viure en primera persona amb Turquia.
— L'any passat Erdogan va voler pressionar la UE per renegociar l'acord migratori i va permetre l'entrada de 13.000 persones per la frontera turca. És el mateix: un marc d'externalització del control de la migració a països d'origen i de trànsit que al final acaba creant una relació de dependència que es pot girar en contra de la UE o, com ara, d'Espanya.
I al final a la UE, que es creu amb la posició de força, ¿no li surt car el negoci?
— Totalment, però la UE no és capaç d'arribar a cap altre tipus d'acord que no sigui el de pagar perquè li vigilin les fronteres. I ha fracassat, per exemple, en el repartiment dels migrants que arribaven a Itàlia i Grècia, cosa que ha demostrat la poca solidaritat que hi ha entre els països membres i també que es tracta d'una institució en què les dinàmiques electorals nacionals són molt més fortes que les polítiques comunitàries.
Tampoc no s'avança en fer corredors legals per als que emigren.
— La gent continuarà venint i la qüestió és que tinguin les millors condicions que els permetin moure's amb seguretat. Es poden fer visats humanitaris o definir uns bons mecanismes de reassentament perquè totes aquestes persones puguin fer el trajecte migratori sense necessitat de començar una ruta perillosa: amb quotes i sistema circular per a la migració laboral o per protegir els que ho necessiten perquè als seus països són perseguits per motius polítics, religiosos, per violència o perquè són del col·lectiu LGTBI, per exemple.
Tornant a Ceuta, el govern espanyol insisteix que no hi ha hagut devolucions en calent i que ha seguit tots els protocols signats amb el Marroc el 1992.
— No em centraria massa en la definició del terme sinó en les condicions amb què es fan aquests tipus de pràctiques. La llei de seguretat ciutadana del 2015 recupera aquestes devolucions automàtiques i el Tribunal Europeu de Drets Humans les empara, però també posa com a condició el respecte a la normativa internacional de drets humans. Em costa de creure que, si s'han expulsat 4.800 persones en poc més de 24 hores, l'estat espanyol hagi tingut la capacitat tècnica i de personal per poder garantir aquestes condicions, fent entrevistes individualitzades per determinar si hi ha algun sol·licitant d'asil o un control judicial.
S'han vist imatges de menors tornant cap al Marroc.
— En el cas dels menors va més enllà de la política migratòria de cada país perquè són un grup considerat vulnerable, a qui es dona una protecció i tutela especials. Els nens tenen el dret a ser protegits, i en cap cas poden ser tornats sols. Ara bé, la meva experiència em diu que en matèria migratòria de la teoria i les lleis a la pràctica sovint hi ha un abisme.
Un altre drama és com es gestiona la frustració dels que no han pogut migrar.
— Les escenes de Ceuta d'ara seran un problema d'integració demà. Aquesta gent que vol migrar necessiten un futur que no troben a casa i, en canvi, l'únic que troben és com els governs exploten la seva desesperació. El cost de tot això és en termes humanitaris i a llarg termini és preocupant la falta de drets i oportunitats de milions de persones.
ss