Les víctimes d’abusos relaten el seu infern al Vaticà
El papa Francesc exhorta la jerarquia de l’Església a prendre mesures “concretes” davant la pederàstia
RomaEl papa Francesc va demanar ahir “mesures concretes i eficaces” per lluitar contra els abusos sexuals a menors per part de membres eclesiàstics. Va ser el primer missatge que va dedicar a la jerarquia de l’Església catòlica reunida al Vaticà fins diumenge en una cimera històrica. “El sant poble de Déu ens mira i espera de nosaltres no simples i descomptades condemnes, sinó mesures concretes i eficaces per posar en pràctica”.
Amb un discurs breu i directe, el pontífex va dirigir-se a 190 representants de les conferències episcopals de tot el món, bisbes, cardenals i experts que durant els pròxims dies reflexionaran sobre com enfrontar-se i prevenir els abusos sexuals dins l’Església. La jerarquia eclesiàstica va escoltar ahir de primera mà el relat esgarrifós de cinc víctimes, que van denunciar haver estat ignorades durant anys. El papa Francesc va desafiar els presents assegurant que ja “no val” una simple condemna de fets com aquests, que toca que l’Església reaccioni i passi a l’acció.
Dit això, va distribuir entre els presents una llista de 21 punts sobre els quals hauran de reflexionar els pròxims dies. Són un resum de propostes, algunes de formulades prèviament per les conferències episcopals de tot el món com a preparació de la cimera i que Bergoglio es va encarregar de posar per escrit i retornar-les als clergues com a “simple punt de partida” del debat.
La llista recull propostes com l’elaboració “d’un vademècum en el qual s’especifiquin els passos a seguir per part de l’autoritat eclesiàstica quan tingui coneixement d’un cas d’abusos sexuals”. També planteja “establir uns protocols per a la gestió de les acusacions contra els bisbes”, és a dir, una mena de guia per quan rebin una denúncia.
La llista proposa revisar la formació dels capellans als seminaris introduint, per exemple, programes per “consolidar la maduresa humana, espiritual i psicosexual”, així com fer avaluacions psicològiques als candidats i cursos de formació continuada a bisbes, clergues i treballadors pastorals per prevenir futurs abusos.
Pel que fa a les víctimes, planteja la creació de centres específics on s’atenguin les denúncies. Els responsables d’aquests centres serien experts formats per poder fer una primera avaluació del cas, i s’exposa la possibilitat que en aquestes investigacions hi participin persones laiques.
Un dels punts que criden més l’atenció és el que proposa establir l’edat mínima per contraure matrimoni als 16 anys. Ara, el dret canònic fixa aquesta edat en els 14 anys per a les dones i en 16 per als homes, per la qual cosa això requeriria modificar aquesta norma.
El dret canònic no és suficient
L’arquebisbe de Malta i un dels tres relators de la primera jornada de la cimera, Charles Scicluna, va aprofitar el seu discurs per denunciar la “tendència” molt estesa dins l’Església d’encobrir els casos d’abusos per evitar escàndols, un fet que durant molt de temps ha impedit “l’aplicació de les penes canòniques en vigor” i ha propiciat una “falta de tutela de la dignitat de la persona”.
Scicluna, que és membre de la Congregació per a la Doctrina de la Fe i un dels artífex de la trobada, va insistir als responsables de l’Església en la necessitat de respectar no només els protocols existents, sinó també les jurisdiccions de cada país. “S’ha de respectar la competència de les autoritats estatals. Les lleis d’informació han de ser seguides escrupolosament”, va dir, reivindicant que això serà en benefici tant de la institució com del conjunt de la societat.
Malgrat que la llista de 21 punts distribuïda pel Papa no incloïa una de les demandes històriques de les víctimes, que és l’obligació de denunciar els casos a les autoritats civils, més tard l’arquebisbe de Malta va reconèixer davant dels periodistes la necessitat de fer més estreta la col·laboració amb la justícia de cada país. “Nosaltres no tenim mesures coercitives i no tenim nostàlgia de la Inquisició. Els estats sí que en tenen [de mesures]. Estem combatent conductes que són crims i hem d’estar subjectes a la jurisdicció civil”, va subratllar.
Una de les intervencions més dures va ser la protagonitzada per l’arquebisbe de Manila, Luis Antonio Tagle, que sense poder evitar emocionar-se va llançar una dura acusació als bisbes per haver abandonat les víctimes tapant “l’escàndol per protegir els autors i les institucions” i deixant una “ferida profunda” en els fidels. “¿Vostès no van fugir quan van sentir la pudor d’escombraries?”, s’ha preguntat.
“Si m’hi negava, em pegava”
La reprimenda dura no va ser res comparada amb el testimoni gravat de cinc víctimes que van explicar als jerarques eclesiàstics com les seves denúncies de fets molt greus i continuats van ser sistemàticament ignorades. Una dona africana va relatar que des dels 15 anys, i durant més d’una dècada, va mantenir relacions amb un sacerdot del qual va quedar embarassada tres vegades. “I les tres em va fer avortar”, va afegir la dona. “Al principi tenia tanta confiança en ell que no sabia que podia abusar de mi. Li tenia molta por i cada vegada que em negava a mantenir-hi relacions, em pegava”, va seguir detallant la víctima.
Un altre dels testimonis que van poder escoltar ahir els assistents a la cimera va ser el d’un sacerdot de 53 anys que va relatar els abusos patits a mans d’un altre capellà quan ell era adolescent. Va assegurar que, anys més tard, sent ell ja un adult, les seves denúncies van ser ignorades per les autoritats eclesiàstiques del seu país.
Una tercera víctima va explicar com els abusos que va rebre durant molt de temps -“més de cent vegades”, va dir- li han provocat “traumes i records al llarg de tota la seva vida”. El més greu, però, no són les seqüeles, sinó que les seves demandes d’auxili mai van ser ateses per les autoritats eclesiàstiques. “Tots han encobert pràcticament cada fet, han encobert els autors. I això de vegades em mata”, va confessar l’home.