El coronavirus torna a aixecar la frontera entre Espanya i França

La Jonquera/PortbouFeia anys que no es veia una imatge semblant: una filera de persones amb maletes i bosses pujant la costeruda carretera de Portbou, que uneix aquesta població amb la de Cervera. A mig camí, entre els dos carrils, hi ha un edifici i tres casernes plenes de grafitis, pintades, brutícia i trastos: és l'antic control fronterer que feia 25 anys que no s'utilitzava. Concretament, des que el 1995 va entrar en vigor l'espai Schengen i va desaparèixer el mur administratiu que separa Espanya de França. Però, des de dimarts a mitjanit, les antigues casernes han recuperat l'oblidat esperit: tant França com Espanya han tancat les fronteres per aturar la propagació del coronavirus i, per tant, han tornat els controls de les policies espanyola i francesa que determinen qui pot trepitjar el seu territori... i qui no.

"No pot passar", sentencien els agents francesos quan Primo Guzmán intenta creuar-la. És un bolivià que treballa a França. Dilluns va anar a Barcelona per fer uns tràmits administratius al consolat del seu país d'origen i aquest migdia s'ha trobat amb una desagradable sorpresa: el tren que l'havia de tornar a Cervera ha parat a Portbou perquè també s'ha bloquejat la connexió ferroviària i només s'hi permet el pas de mercaderies. Com ell, una quinzena de persones s'han trobat que havien de creuar a peu la frontera, per la carretera empinada que ressegueix el litoral i que uneix Portbou i Cervera.

A banda i banda de la frontera només es permet creuar per tres motius: si la persona certifica que viu o treballa al país on vol anar, si es transporten mercaderies de primera necessitat o per una causa de força major. Però cap de les tres premisses les complia Primo Guzmán: no tenia cap certificat de la seva feina, viu en un pis que està llogat a nom de la seva xicota francesa i té passaport bolivià. "Si no pot demostrar que viu o treballa a França, no pot passar", li deixa clar l'agent de la policia. "Però la meva família i els meus amics viuen a França, jo aquí no conec ningú ni tinc on anar", respon Guzmán, que suplica que el deixin passar la frontera. Però els esforços són en va. I ha de tornar a peu fins a Portbou, on espera trobar un tren que el porti a Figueres, on li han dit que trobarà hotels oberts.

Una situació semblant a la que han viscut en Lami de Colòmbia i la Fàtima d'Algèria. Tots dos també anaven en el mateix tren que Guzmán i, malgrat l'esforç d'haver de recórrer amb les maletes de rodes i les bosses tota la pujada fins al control, han hagut de desfer el camí sense possibilitat de tornar a casa seva i sense saber on anar. A més, el decret d'alarma ha reduït a la meitat el nombre de trens i autobusos, i no hi havia cap taxista de la zona que treballés.

Els controls tornen als Pirineus

La Policia Nacional, els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil –que amb l'estat d'alarma estan sota les ordres del ministeri d'Interior– han desplegat a mitjanit un dispositiu al llarg de la frontera per controlar els vehicles i cotxes que hi podien passar. Una operació semblant a la que han fet els cossos de seguretat francesos, però amb una diferència: el bloqueig de la frontera a França començava a les dotze del migdia.

Un dels passos fronterers més transitats és el de la N-II, entre la Jonquera i el Pertús. Abans de l'hora límit de França, la policia deixava creuar qualsevol vehicle sense problemes. Però, amb una puntualitat britànica, a les dotze en punt quatre agents han començat a parar i examinar les persones i vehicles que volien passar-hi. Un canvi que s'ha notat amb un dels primers vehicles que ha creuat la barrera: un taxi de Barcelona que ha hagut de deixar les tres passatgeres franceses al control policial: han hagut d'agafar un taxi francès a l'altra banda de la frontera.

Els agents dels cossos estatals anaven protegits amb mascaretes i guants, però els francesos no. "No ens han donat res: ni guants, ni mascaretes ni gel desinfectant", es queixava un dels agents mentre al seu costat un representant sindical del cos n'anava prenent nota: "No podem permetre que el govern ens tingui tan desprotegits si el que busca és evitar el contagi", ha criticat.

Tant Portbou com la Jonquera tenien avui un aspecte fantasmagòric, entre la boira espessa, els carrers i les carreteres buits i el retorn d'una antiga figura que molts ja ni recordaven: els controls fronterers. A banda i banda de la frontera la majoria de ciutadans tenien coneixement de les restriccions en la mobilitat que van aprovar dilluns els respectius governs, i només alguns despistats han intentat comprar tabac a la Jonquera, com solen fer habitualment. D'altres, en canvi, van ser més previsors i dilluns a la tarda, després de l'anunci del president francès, van anar de pressa a les poblacions catalanes a omplir les reserves de cigarretes, per si s'allarga l'estat d'alarma. I és que el coronavirus ha aconseguit el que l'espai Schengen havia destruït: que un mur administratiu torni a separar els ciutadans de dos territoris que feia 25 anys que havien esborrat la barrera.