ParísPocs dies després que la justícia hagi posat contra les cordes la immersió lingüística a Catalunya, a França el govern del país l’ha blindat amb una norma que ofereix un paraigua jurídic a les escoles que opten per aquest model a les regions amb llengües pròpies, com el català, l’occità, l’euskera, el bretó o l’alsacià. França, que tradicionalment havia menystingut les llengües històriques, ha fet un pas endavant decisiu per protegir l’ensenyament de la llengua catalana a la Catalunya Nord.
Una circular publicada aquest dijous pel ministeri d’Educació posa fi a la incertesa que vivien des de fa mesos les escoles que apliquen la immersió lingüística a França. L’Assemblea Nacional francesa va aprovar a l’abril la llei de llengües regionals, que oferia, per primera vegada, un marc legal al model d’immersió lingüística, però un mes després el Consell Constitucional –equivalent al Tribunal Constitucional espanyol– va declarar la llei parcialment inconstitucional. Argumentava, resumint-ho, que la Constitució francesa deixa clar que la llengua oficial a França és el francès i la immersió lingüística no garanteix que els infants l’aprenguin.
La decisió del Constitucional feia perillar la continuïtat de la immersió a França, però l’executiu va encarregar un informe jurídic per trobar-li un encaix constitucional. Finalment, amb l’informe a la mà, el ministeri d’Educació ha optat per una fórmula que permet esquivar la inconstitucionalitat i legalitzar la immersió lingüística. Es tracta de permetre-la però amb una condició: els alumnes han d’acabar l’educació primària dominant també el francès.
El govern no imposa quotes ni un mínim d’hores setmanals, sinó que deixa en mans de cada escola decidir si amb quatre o sis hores a la setmana de classe de francès n’hi ha prou. “Hem aconseguit donar un estatut jurídic a l’ensenyament immersiu, i això no té precedents”, destaca a l'ARA el ponent de l'informe jurídic, Christophe Euzet, diputat d’Agir.
Amb l’aval a la immersió, les escoles catalanes de la Catalunya Nord, unides en la xarxa associativa La Bressola, respiren tranquil·les. La solució és positiva, però lamenten que s’hi hagi afegit una condicionalitat a la llei. “En part estem satisfets, però el 8 d’abril teníem una llei que reconeixia plenament la immersió i ara es reconeix però sota el control de l’estat”, lamenta la directora general de La Bressola, Eva Bertrana. “Tenim la sensació que se’ns ha tractat d’irresponsables: evidentment que abans ja preservàvem el nivell de francès dels alumnes”, subratlla.
Euzet creu que es tracta d’un avenç significatiu: “Partíem d’una situació en què la immersió no tenia un estatus clar i ara estem en una situació en què s’autoritza amb un marc molt raonable”. Bertrana, per la seva banda, defensa que cal un canvi de la Constitució per garantir la protecció de les llengües històriques. “Hem de continuar treballant per arribar al reconeixement que a França no només hi ha el francès”.
El ponent de l'informe, nascut a Perpinyà, també creu que “cal obrir el debat” d’un canvi constitucional, però adverteix que a França hi ha una gran part de la població que considera que el francès ha de ser l’única llengua oficial. “Tot i això, hi ha una gran preocupació per no perdre les llengües regionals”, apunta.
A la Catalunya Nord hi ha un miler de nens que van a escoles catalanes, on pràcticament tot l’ensenyament es fa en català. Entre un 80% i un 90% dels seus alumnes tenen el francès com a llengua materna, segons dades de La Bressola.
![Imatge de la Norma, la campanya que la Generalitat va impulsar els anys 80 per fomentar l’ús del català.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
