Un alumne de Ciutat Vella té sis vegades més possibilitats de fracàs escolar que un de Sarrià
El 29% de joves de 4t d'ESO de Ciutat Vella suspenen les competències bàsiques; el 4,7% a Sarrià
BarcelonaUn alumne de quart d’ESO de Ciutat Vella té sis vegades més possibilitats de patir fracàs escolar que un estudiant de Sarrià-Sant Gervasi. La dada posa de manifest les desigualtats abismals entre els districtes de Barcelona: la bretxa econòmica de les famílies als barris és tan profunda que afecta, també, les oportunitats educatives dels infants. En altres paraules: així com el 29% d’estudiants de Ciutat Vella -el districte més pobre de la ciutat- suspenen les proves de competències bàsiques de la Generalitat a 4t d’ESO, a Sarrià -el districte amb la renda més alta- el percentatge cau a només el 4,7%.
La conclusió és alarmant, malgrat que es detecta una lleugera millora. En aquest segon informe d’oportunitats educatives (fet amb dades del curs 2016-2017) s’escurcen una mica les distàncies entre els alumnes que no assoleixen les competències bàsiques. Els primers resultats, publicats el 2017 amb dades del curs 2013-2014, mostraven que el risc de fracàs escolar d’un estudiant a Ciutat Vella multiplicava per vuit el d’un de Sarrià.
Les diferències es matisen o s’accentuen segons les matèries. A català és on hi ha menys distància: cinc cops més possibilitats de no assolir els coneixements bàsics a Ciutat Vella -un 31,4% dels alumnes no ho fan- que a Sarrià, on el percentatge és del 6,1%. A anglès, en canvi, el risc es multiplica per vuit: no aproven les competències bàsiques un 27% dels estudiants, mentre que a Sarrià els que no les assoleixen són només el 3,5%. L’esforç econòmic de les famílies per pagar extraescolars d’idiomes pot ser un factor clau per explicar aquesta enorme desigualtat.
Més repetidors als barris pobres
Tot i que la tendència millora -creix la taxa d’alumnes que es graduen de l’ESO-, la fotografia actual no deixa gaire espai per a la satisfacció. Més enllà dels resultats acadèmics, els districtes més pobres també són els que concentren més alumnes amb necessitats específiques, més becats, més infants d’origen estranger i més repetidors. Només a tall d’exemple: a Ciutat Vella, un de cada quatre alumnes que acaba l’ESO ha repetit curs (25%); a Sarrià-Sant Gervasi el percentatge és del 8%. Barcelona encara és una ciutat amb un dèficit d’equitat des del punt de vista educatiu.
L’informe constata que també hi ha desequilibris segons la titularitat dels centres: les escoles públiques de Barcelona escolaritzen el doble d’infants amb necessitats específiques, el triple d’infants estrangers i quatre cops més alumnes amb beques menjador que a les concertades, que també estan sufragades amb diners públics. Així, de mitjana als centres concertats 7 de cada 100 alumnes tenen necessitats específiques de suport educatiu (els anomenats NEE, on s’engloblen els alumnes amb diversitats funcionals i intel·lectuals, trastorns de conducta, malalties greus...), mentre que en una escola pública són gairebé el doble, 13 de cada 100. Un exemple s’observa a Horta-Guinardó, on, de mitjana, un 6,9% dels alumnes són NEE però els centres públics tenen l’11,6% dels alumnes amb aquesta problemàtica i els concertats el 3,3%.
La diferència és encara més gran pel que fa a l’alumnat estranger. El sector privat concertat escolaritza un 8% de nouvinguts, gairebé tres vegades menys que els instituts públics (22% de mitjana). A Horta-Guinardó es veu aquesta distància ben clara: la mitjana al districte és d’un 11,7% d’alumnat nouvingut, però els centres públics concentren un 20,3% d’aquests infants i els concertats un 7,4%.
Ara bé, on les desigualtats s’accentuen del tot és en les beques menjador: a primària les escoles concertades tenen quatre cops menys d’alumnes becats (8%) que l’escola pública (35%). Nou Barris és el districte on hi ha un percentatge més alt d’infants becats, un 43,7% de mitjana. Ara bé, els ajuts es distribueixen de manera molt desigual entre els centres: a les escoles públiques, sis de cada deu nens estan becats; a les concertades, només dos de cada deu.
Segregació “en tots els districtes”
L’informe, de fet, confirma que “tots els districtes de la ciutat tenen nivells alts de segregació escolar tant a primària com a secundària”, malgrat que aquest fenomen es veu agreujat als districtes d’Horta-Guinardó, les Corts, Sants-Montjuïc i Ciutat Vella. “Si els tractéssim com a municipis, estarien entre els 10 primers en segregació escolar de Catalunya”, diu l’informe. Caldrà veure si, després d’aplicar el pacte contra la segregació escolar, el problema comença a desaparèixer els pròxims mesos i cursos a la ciutat. El curs que ve serà el primer que en el procés de preinscripció escolar s’han distribuït els alumnes més vulnerables de manera equitativa a les escoles de la ciutat, ja des de P3.
Les diferències territorials comencen des de l’etapa infantil, perquè els districtes amb rendes més baixes tenen percentatges més baixos d’escolarització de 0 a 2 anys. Per exemple, a Ciutat Vella només quatre de cada deu infants van a l’escola bressol, mentre que a les Corts i Sarrià-Sant Gervasi són nou de cada deu.