Un alumne de Ciutat Vella té sis vegades més possibilitats de fracàs escolar que un de Sarrià

BarcelonaUn alumne de quart d’ESO de Ciutat Vella té sis vegades més possibilitats de patir fracàs escolar que un estudiant de Sarrià-Sant Gervasi. La dada posa de manifest les desigualtats abismals entre els districtes de Barcelona: la bretxa econòmica de les famílies als barris és tan profunda que afecta, també, les oportunitats educatives dels infants. En altres paraules: així com el 29% d’estudiants de Ciutat Vella -el districte més pobre de la ciutat- suspenen les proves de competències bàsiques de la Generalitat a 4t d’ESO, a Sarrià -el districte amb la renda més alta- el percentatge cau a només el 4,7%.

La conclusió és alarmant, malgrat que es detecta una lleugera millora. En aquest segon informe d’oportunitats educatives (fet amb dades del curs 2016-2017) s’escurcen una mica les distàncies entre els alumnes que no assoleixen les competències bàsiques. Els primers resultats, publicats el 2017 amb dades del curs 2013-2014, mostraven que el risc de fracàs escolar d’un estudiant a Ciutat Vella multiplicava per vuit el d’un de Sarrià.

Les diferències es matisen o s’accentuen segons les matèries. A català és on hi ha menys distància: cinc cops més possibilitats de no assolir els coneixements bàsics a Ciutat Vella -un 31,4% dels alumnes no ho fan- que a Sarrià, on el percentatge és del 6,1%. A anglès, en canvi, el risc es multiplica per vuit: no aproven les competències bàsiques un 27% dels estudiants, mentre que a Sarrià els que no les assoleixen són només el 3,5%. L’esforç econòmic de les famílies per pagar extraescolars d’idiomes pot ser un factor clau per explicar aquesta enorme desigualtat.

Més repetidors als barris pobres

Tot i que la tendència millora -creix la taxa d’alumnes que es graduen de l’ESO-, la fotografia actual no deixa gaire espai per a la satisfacció. Més enllà dels resultats acadèmics, els districtes més pobres també són els que concentren més alumnes amb necessitats específiques, més becats, més infants d’origen estranger i més repetidors. Només a tall d’exemple: a Ciutat Vella, un de cada quatre alumnes que acaba l’ESO ha repetit curs (25%); a Sarrià-Sant Gervasi el percentatge és del 8%. Barcelona encara és una ciutat amb un dèficit d’equitat des del punt de vista educatiu.

L’informe constata que també hi ha desequilibris segons la titularitat dels centres: les escoles públiques de Barcelona escolaritzen el doble d’infants amb necessitats específiques, el triple d’infants estrangers i quatre cops més alumnes amb beques menjador que a les concertades, que també estan sufragades amb diners públics. Així, de mitjana als centres concertats 7 de cada 100 alumnes tenen necessitats específiques de suport educatiu (els anomenats NEE, on s’engloblen els alumnes amb diversitats funcionals i intel·lectuals, trastorns de conducta, malalties greus...), mentre que en una escola pública són gairebé el doble, 13 de cada 100. Un exemple s’observa a Horta-Guinardó, on, de mitjana, un 6,9% dels alumnes són NEE però els centres públics tenen l’11,6% dels alumnes amb aquesta problemàtica i els concertats el 3,3%.

La diferència és encara més gran pel que fa a l’alumnat estranger. El sector privat concertat escolaritza un 8% de nouvinguts, gairebé tres vegades menys que els instituts públics (22% de mitjana). A Horta-Guinardó es veu aquesta distància ben clara: la mitjana al districte és d’un 11,7% d’alumnat nouvingut, però els centres públics concentren un 20,3% d’aquests infants i els concertats un 7,4%.

Ara bé, on les desigualtats s’accentuen del tot és en les beques menjador: a primària les escoles concertades tenen quatre cops menys d’alumnes becats (8%) que l’escola pública (35%). Nou Barris és el districte on hi ha un percentatge més alt d’infants becats, un 43,7% de mitjana. Ara bé, els ajuts es distribueixen de manera molt desigual entre els centres: a les escoles públiques, sis de cada deu nens estan becats; a les concertades, només dos de cada deu.

Segregació “en tots els districtes”

L’informe, de fet, confirma que “tots els districtes de la ciutat tenen nivells alts de segregació escolar tant a primària com a secundària”, malgrat que aquest fenomen es veu agreujat als districtes d’Horta-Guinardó, les Corts, Sants-Montjuïc i Ciutat Vella. “Si els tractéssim com a municipis, estarien entre els 10 primers en segregació escolar de Catalunya”, diu l’informe. Caldrà veure si, després d’aplicar el pacte contra la segregació escolar, el problema comença a desaparèixer els pròxims mesos i cursos a la ciutat. El curs que ve serà el primer que en el procés de preinscripció escolar s’han distribuït els alumnes més vulnerables de manera equitativa a les escoles de la ciutat, ja des de P3.

Les diferències territorials comencen des de l’etapa infantil, perquè els districtes amb rendes més baixes tenen percentatges més baixos d’escolarització de 0 a 2 anys. Per exemple, a Ciutat Vella només quatre de cada deu infants van a l’escola bressol, mentre que a les Corts i Sarrià-Sant Gervasi són nou de cada deu.