Clara Sanz: "La FP ja no s'assembla a aquella idea tradicional d'un treballador amb una granota bruta"

BarcelonaLa secretària general de Formació Professional del ministeri d'Educació, Clara Sanz, ha estat avui a Barcelona participant en unes jornades sobre el futur d'aquests estudis en el marc de la nova llei que prepara el govern espanyol. Des de la seu de Foment del Treball, que organitzava l'acte, ha contestat les preguntes de l'ARA.

Avui hem sabut les dades de l'atur, un descens molt lleuger però històric en un mes d'octubre. No obstant això, l'atur juvenil no remunta el vol entre els joves de menys de 25 anys i supera el 30%. Què poden fer des de la formació professional per rebaixar aquestes cotes?

— Podem fer molt, tant per als joves i la desocupació juvenil com per als treballadors, els ocupats i els aturats. Per això fem tants esforços perquè es vegi que la FP és un element fonamental per a la recuperació econòmica i per a la generació d'ocupacions de qualitat i ben remunerades. Sobre l'atur juvenil, només una dada que parla per si sola: amb un 34% de desocupació juvenil, només un 17% d'aquests joves sense feina tenen un títol de tècnic o tècnic superior de FP. Per tant, és evident que és el futur, perquè garanteix ocupabilitat.

El projecte de llei orgànica d'ordenació i integració de la formació professional en què treballa el ministeri busca una convergència amb Europa?

— Absolutament. Amb Europa hem estat treballant molt intensament aspectes com cap on ha d'anar la formació professional al llarg de la vida, i d'aquí ve que només hagi d'haver-hi un únic sistema de formació professional que acompanyi totes les persones des de la seva formació en l'edat jove, però també al llarg de tota la seva vida professional. Així que sí, efectivament responem als plantejaments d'Europa amb una petitíssima diferència, i és que a Espanya estem molt enrere del punt de partida de la resta de països europeus, per tant, tenim molta més feina a fer en menys temps.

Aquí no arrenca la formació professional dual. Per què costa tant, un model que s’ha provat d'èxit en altres països europeus?

— Bé, jo diria que hi ha molts factors, però el gran error, des del meu punt de vista, ha sigut intentar traslladar automàticament un model que funciona, amb les seves llums i les seves ombres, a un altre país. Hem de crear el nostre propi sistema de FP dual en el qual s'atengui la realitat del nostre teixit productiu, format per petites i mitjanes empreses que són diferents de les alemanyes o les suïsses. Necessitem articular unes fórmules diferents: plantegem, per exemple, que s'incorporin a la FP dual agrupacions de petites i mitjanes empreses o que hi hagi tutors d'empresa compartits. El problema és que fins ara teníem gairebé, jo diria, un model de formació professional dual en cada comunitat autònoma, i això feia que moltes empreses es fessin enrere perquè el veien complex. El que fem amb la llei és crear un model flexible perquè pimes i micropimes entenguin que les que no s'incorporin al circuit realment tindran seriosos problemes de supervivència.

Després de la pandèmia, no sé en altres comunitats, però en el cas de Catalunya s'ha disparat el nombre de sol·licituds per entrar a formació professional. I no obstant això, insisteixo, les empreses continuen dient que tenen dificultats per trobar els perfils adequats. Com s'ha de fer perquè es trobin totes aquestes voluntats o necessitats, que al cap i a la fi són complementàries?

— La formació professional no ha sigut una prioritat al nostre país, i això fa que ens estiguem trobant en tots els sectors productius que fan falta professionals amb qualificació intermèdia, tècnics i tècnics superiors, que no es troben i que són el múscul de qualsevol empresa. Hem de fer entendre a les famílies i als joves que la formació professional no és una opció de segona, sinó una opció d'èxit que permet entrar en el mercat laboral. De fet, molts estudiants universitaris han de recórrer a la formació professional per aconseguir entrar en el mercat laboral. I el que hem d'aconseguir és generar aquests perfils professionals que donin resposta a aquestes especialitats que ara mateix els empresaris no troben.

Sembla, segons les sol·licituds d'aquest any almenys a Catalunya, que moltes famílies ja ho han entès i que ho veuen com una via perquè els seus fills trobin feina. I això com s'aconsegueix?

— Jo crec que la FP es prestigia per si sola, i això ha fet que augmentin tant les demandes de formació professional. Per primera vegada, a més, hem superat el milió d'estudiants. Però, a més, que sigui notícia i que obri els informatius el fet que hi hagi estudiants que sol·licitant formació professional no aconsegueixin plaça hauria sigut una cosa impensable fa uns quants anys. I efectivament hem d'ampliar el nombre de places i, amb independència de les places que cada comunitat autònoma creï en exercici de les seves competències, des del ministeri d'Educació i Formació Professional estem finançant la creació de més de 200.000 places en quatre anys. De fet, ja el curs passat i aquest curs hem finançat la creació de 120.000 places noves. En concret a Catalunya, al voltant de 17.000 places noves de formació professional finançades des del ministeri, precisament per ampliar aquesta oferta i que s'ajusti cada cop més a aquesta previsió que tenim de futurs professionals que es necessitaran i que ronden els 200.000 o 250.000 nous professionals intermedis.

¿S'atreviria a assenyalar algun sector amb perspectives optimistes d’ocupació, venint de la formació professional?

— Seria més fàcil dir quins no tenen previsions optimistes, perquè he de dir que tots tenen una inserció laboral molt per sobre de la mitjana. Hem fet un esforç per crear noves titulacions que van des de la fabricació intel·ligent fins a la digitalització del manteniment, la ciberseguretat, la implementació de xarxes 5G, els vehicles elèctrics i la realitat virtual i augmentada. Són àrees que ja no s'assemblen en res a aquesta idea tradicional que tenim de la FP, d'un treballador amb una granota bruta. Convidaria tothom a veure com són els centres de formació professional ara mateix vinculats als sectors de l'electricitat i l'electrònica, dels serveis socioculturals i la sanitat. En molts casos hem de negociar amb les empreses perquè no contractin els estudiants abans que obtinguin el títol, perquè hi ha tal demanda que estan disposades a contractar-los fins i tot abans.

Quin percentatge d'oferta de FP dual hauria d'haver-hi a Espanya?

— El que planteja el projecte de llei és que tot tingui caràcter dual, que vol dir que cap tècnic bàsic o tècnic superior pugui tenir aquesta titulació sense haver passat per l'empresa. Avui hi ha coneixements i habilitats que no són només tècnicoprofessionals, sinó que són habilitats que et permeten adaptar-te a un lloc de treball, gestionar el temps i saber com es funciona en una empresa o es col·labora en equips pluridisciplinaris. Tot això s'aprèn en directe a l'empresa, i això complementa les formacions que es fan des del centre.