La nova FP dual del Govern encén professorat i patronals

BarcelonaEspanya és el país de la Unió Europea amb més fracàs escolar: un 17,9% dels joves d’entre 18 i 24 anys abandonen els estudis abans d’hora. I malgrat que no hi ha una única solució davant d’un problema d’aquesta envergadura, la formació professional (FP) és considerada una de les vies per retenir joves a l’educació postobligatòria. Ja fa dècades que a Europa hi ha països on s’han reduït les taxes d’atur juvenil a l’implantar el sistema de la FP dual, que consisteix en alternar durant dos anys l’aprenentatge a l’institut i a les empreses. Però a Catalunya -i encara més a l’Estat- el model es resisteix: només un de cada deu estudiants que fa formació professional segueix l’aprenentatge dual.

Ara el sistema està a l’ull de l’huracà: el Govern ha anunciat que el curs que ve s’implantarà un nou model de dual, però agents econòmics i socials amb ideologies tan diferents com els sindicats (CCOO, UGT) i les patronals (Foment, Pimec) han plantat cara al departament d’Educació, a qui retreuen que ha aprovat “canvis profunds” en l’organització sense comptar amb ells. Les discrepàncies entre els actors només són una causa més que explica el retard d’un model que va començar a aplicar-se fa gairebé set anys.

Lleis “unilaterals”

Denuncien que les normatives s’han aplicat sense consens

La primera pedra de la FP dual es va posar a l’Estat l’any 2012, quan l’aleshores govern de Rajoy va aprovar un reial decret per regular els contractes dels estudiants, malgrat que deixava molt marge perquè cada comunitat implantés el seu model. A Catalunya, la concreció va arribar tres anys després, amb una llei pròpia. “En tots dos casos es va implantar per voluntat de l’administració, no perquè ho demanessin els alumnes, els centres o les empreses. No responia a cap necessitat de la societat”, denuncia Rodrigo Plaza, responsable de FP de la federació d’educació de CCOO. Plaza afirma que, a diferència d’altres països europeus que tenen en compte les patronals i els agents socials i econòmics, el model de FP dual que proposava la Generalitat era “sense garanties, sense diàleg i sense consens”.

La llei catalana ha estat quatre anys en un calaix. El que denuncien els sindicats i la patronal és que el departament la vol aplicar, però a la vegada l’està incomplint: si bé la normativa deixa clar que aquests temes s’han de discutir en una comissió rectora (empreses, sindicats, agents educatius...), el departament d’Educació va anunciar al març que desplegarà el nou sistema sense tenir en compte la seva opinió. “Va ser unilateral”, resumeix Plaza.

Les hores i el currículum

Els docents tenen por de perdre llocs de treball si hi ha més pràctica

El nou model anunciat per Educació inclou canvis que no han agradat gens als professors i que, a més, s’han de fer a correcuita. Denuncien que s’estan homogeneïtzant els dos models, el dual i el convencional: a partir d’ara, a primer tots els alumnes seguiran el mateix currículum, i a segon decidiran si fer dual o no i, per tant, si només fan hores de pràctiques o bé una formació als centres de treball. En tots dos casos, però, les hores d’estada a l’empresa augmentaran: de 900 a 1.300 en el cas de la dual i de 300 a 482 en el de la convencional. Com afectarà aquesta pèrdua d’hores lectives en l’horari dels professors és un element clau. Els docents, agrupats a la Plataforma Defensem l’FP, alerten que el 5% dels llocs de treball (uns 500) estan en risc, i consideren la “reforma low cost de l’FP” com un ERO encobert. El departament assegura que “en cap cas” hi haurà una reducció de plantilles.

La figura del tutor

Una demanda del sector que l’administració no pot assumir

Totes les veus consultades alerten que és difícil imitar models de FP dual d’èxit, com el d’Alemanya, perquè els teixits empresarials d’un país i l’altre no es poden comparar. “Necessitem un model flexible perquè la implantació real vindrà quan les petites i les microempreses hi puguin participar”, reivindica Sílvia Miró, directora de polítiques d’ocupació i formació de Pimec. Per a elles és important crear un tutor que coordini i vinculi els centres educatius i diverses empreses d’un mateix sector. “És insostenible pagar aquesta figura”, admet.

La Fundació Bertelsmann també aposta perquè el Govern proporcioni una “xarxa de formadors que vinguin del món de l’empresa, no de l’educació”, i que acompanyin les empreses a l’hora d’aplicar la FP dual, reclama Clara Bassols, responsable d’aquesta entitat a Espanya. Des de Foment del Treball també clamen per aquesta figura i, com la resta d’actors, demanen al departament que retardi l’aplicació d’aquest model. “Volem una implantació més progressiva, tant per als centres, que han d’adaptar els currículums, com per a les empreses, que han de resoldre la vinculació amb l’aprenent i el tipus de contracte, que ara serà més costós”, apunta Iris Molina, responsable del departament de coneixement i formació professional de la patronal de les grans empreses. Tant les organitzacions empresarials com les sindicals admeten que és molt difícil que el departament d’Educació ajorni un curs l’aplicació d’aquest nou model de FP.

Definir el model de futur

Els sindicats diuen que impulsar la dual no vol dir canviar-ho tot

Els actors consultats tenen clar, amb matisos, que pel bé dels estudiants calen aprenentatges pràctics. Però això no significa, diuen, que s’hagi de canviar de dalt a baix el sistema ni fer-ho d’un curs per l’altre.

“El problema és que el model que planteja el departament no respon a cap model de FP dual d’èxit, perquè no és l’alemany o el del País Basc, que també és d’excel·lència”, afirmen des de CCOO. Els sindicats han trencat les negociacions amb el departament aquesta setmana per la manca d’acord. A tres mesos per començar el curs, estudiants i professors no saben encara com s’organitzarà un nou model que, amb llums i ombres, ha de servir per prestigiar la formació professional i reduir el fracàs escolar.

Un sector que implica docents, alumnes, empreses i administració

En la FP dual s’hi han implicat 4.000 empreses fins ara. Segons alerta el president del Consell de Cambres de Catalunya, Miquel Valls, el decret que fa cotitzar a la Seguretat Social els alumnes en pràctiques pot suposar un “retrocés” i fer que moltes empreses decideixin abandonar els convenis.

A Catalunya, 250 centres imparteixen el model de formació professional dual. En pocs anys el nombre d’estudiants ha anat creixent, de 590 el 2012 a 10.007 el 2017. Però tot i que la xifra no para d’augmentar, només representa el 10% de tots els estudiants que fan FP, malgrat que és la que té una inserció laboral més alta. A Alemanya, aquesta modalitat arriba al 40% del total de places ofertes de formació professional.

Actualment hi ha 6.000 professors de cicles formatius. Els sindicats diuen que la reforma que impulsa Educació redueix les hores lectives a l’aula i això fa perillar el 5% dels llocs de treball, és a dir, uns 500 professors. El departament ho nega i diu que no es reduiran les plantilles.