La FP dual, encallada en la incertesa
La burocràcia i el desconeixement del sistema frenen la implantació del model, segons un estudi
BarcelonaHo demostren tots els indicadors europeus: la formació professional dual, en què els alumnes compaginen durant dos anys els estudis amb pràctiques en una empresa real, fa disminuir l’atur juvenil i el fracàs escolar. Per això governs, centres educatius i empreses reivindiquen des de fa anys el potencial d’un “model d’èxit” que, malgrat tot, a Catalunya continua encallat després de set anys: només hi opten un de cada deu alumnes de FP. Per què? Quines resistències hi ha a l’hora de desplegar la dual?
L’intercanvi de retrets evidencia que el joc d’interessos entre els tres actors (administració, centres educatius i empreses) no és fàcil de quadrar. És un peix que es mossega la cua: l’administració demana més implicació a les empreses, que al seu torn exigeixen, d’una banda, que els governs facin lleis amables per contractar els estudiants i, de l’altra, que els centres educatius ajudin a enterrar la injustificada mala imatge de la FP fent-ne promoció. I els centres, ofegats en la burocràcia, demanen a l’administració més recursos. La setmana passada, al V Fòrum de l’Aliança per la FP Dual, totes les parts van ensenyar les cartes. I si bé van celebrar que s’havia avançat a l’hora de prestigiar la FP dual com una sortida d’èxit (educativa i laboral), també és cert que van admetre que quedava molt de camp per córrer.
Apel·lació a les empreses
Va obrir foc el conseller d’Educació, Josep Bargalló: “Cal ajudar les empreses a guanyar més diners, però aquests diners de més també han de tornar a nosaltres”. El conseller considera que les empreses s’hi han d’implicar més si volen una millora professional dels alumnes. “Necessitem el compromís i la corresponsabilitat de les empreses”, va insistir. Educació elabora un nou model de FP dual -amb més hores a l’empresa i més flexibilitat- després del rebuig frontal de tot el sector a la proposta que va fer el curs passat.
Un dels aspectes més sensibles del debat és el tipus de conveni que fan les empreses i els estudiants. I aquí les companyies hi tenen molt a dir: critiquen la rigidesa legislativa actual, reclamen unes bases iguals per a totes les comunitats autònomes i demanen que es flexibilitzi el tipus de contractes -ara només poden ser o beques o contractes de formació.
“A vegades es pensa que l’empresa utilitza la beca perquè el cost és més baix, però no només és per això. El que frena les empreses és el pes burocràtic i no poder acompanyar l’aprenent”, va afirmar Iris Molina, del departament de FP de Foment del Treball, per justificar per què les empreses més petites són residuals en l’ecosistema de la dual. De fet, al mateix fòrum es va presentar un informe elaborat per la UAB que conclou que si només el 0,65% d’empreses catalanes va fer un conveni de FP dual el curs 2017-18 va ser perquè consideraven que el procés té un excés de burocràcia (37%), perquè no tenen temps d’acompanyar els aprenents en el seu procés formatiu (37%) i perquè no coneixen prou bé el model (35%).
La resposta dels sindicats
En canvi, els sindicats deixen clar que els estudiants de dual s’han d’incorporar als convenis col·lectius per evitar que l’estada a l’empresa es blanquegi fent passar com a pràctiques el que realment és una jornada laboral. “La millor manera d’incloure’ls és a través d’un contracte laboral, perquè dona més garanties. No estem a favor de la beca”, va deixar clar Jesús Martín, d’UGT Catalunya.
A Catalunya hi ha una taxa de fracàs escolar del 18% i un atur juvenil al voltant del 20%, el doble que el general. Els tres actors són plenament conscients que la FP dual és una eina clau per reduir aquests percentatges tan alarmants, però encara han de llimar diferències substancials per poder remar tots en la mateixa direcció.