Una fotografia cada trenta segons per ajudar a fixar els records

BarcelonaEl José Maria Carrillo porta una petita càmera penjada al coll que cada trenta segons fa una fotografia. Del cafè que pren amb el seu amic. De la passejada diària que fa. De la visita a l’hospital. De l’excursió amb la seva dona i el seu fill. Si alguna cosa no la vol fotografiar, simplement tapa la càmera amb la mà. Però el José María està satisfet amb l’experiència. És un dels pacients que formen part d’un assaig clínic d’un projecte innovador del Consorci Sanitari de Terrassa -amb la col·laboració de la UB i la Fundació Avan, i finançat per La Marató de TV3 - per millorar la capacitat funcional de les persones amb problemes de memòria. S’ha presentat en el marc del congrés Women 360º.

ReMemory és un programa d’entrenament cognitiu pioner per a persones amb deteriorament cognitiu lleu basat en el registre de la vida diària mitjançant fotografies que després serviran per estimular la memòria d’aquests pacients, que estan en la fase prèvia a la malaltia d’Alzheimer. Són persones encara funcionalment actives. És a dir, encara poden realitzar per si sols activitats de la vida quotidiana. En les fases inicials d’aquesta demència neurodegenerativa, que a Catalunya afecta unes 86.000 persones, el pacient té pèrdues d’atenció i de memòria. “El que fem és reactivar les xarxes neuronals perquè la seva capacitat funcional duri més temps. No modifiquem el procés de la malaltia sinó que allarguem el temps durant el qual poden ser independents”, explica Maite Garolera, investigadora en neuropsicologia del Consorci Sanitari de Terrassa.

Diversos estudis constaten que l’estimulació cognitiva ajuda a allargar el temps durant el qual el malalt d’Alzheimer pot continuar sent funcionalment actiu. “No inventem res però innovem en la manera de fer-ho”, afegeix aquesta neuropsicòloga. El que ara s’ha de determinar és si amb el ReMemory, en el qual treballen neuropsicòlegs i enginyers, es pot allargar més temps el procés durant el qual el pacient és funcionalment actiu. I les expectatives són molt prometedores. “Perquè treballem amb els records del pacient, amb la seva pròpia informació, l’exposem a les seves pròpies imatges i això té molta potència perquè estàs activant àrees emocionals, i per això pensem que pot tenir més capacitat que altres materials d’estímul”, argumenta Garolera.

Més de mil imatges al dia

En l’assaig clínic, que va començar fa poc més d’una setmana, hi participen 60 pacients. Trenta amb la càmera i trenta, sense, per comparar resultats. Les persones que, com el José María, porten la càmera portàtil penjada al coll, capturen unes 1.500 imatges aproximadament al dia. Aquest volum d’informació no és digerible, i per això un algoritme el transforma en un programa de vídeo personalitzat de cadascun dels episodis vitals que als investigadors els interessa fer reviure i que després comenten amb el pacient. Per estimular la memòria, les investigadores li fan preguntes al José Maria sobre alguns dels moments vitals que ha enregistrat amb la càmera. “Aquests pacients tenen dificultats per iniciar el record i les imatges pròpies el que fan és donar-los pistes. Et diuen: Ah, sí, és veritat! I mira què hi havia al voltant... ”, explica Olga Gelonch, investigadora en neuropsicologia del Consorci. El mètode és senzill. Se li posen les imatges al pacient, que les va explicant i revivint.

“La idea és que tornis a viure. No que recordis, sinó que tornis a viure. En fer-lo reexperimentar a través de les imatges, l’ajudes a agafar tots els detalls de context que, a causa de la malaltia, el seu cervell no agafa de manera automàtica”, explica Garolera. Es reentrena la manera com el cervell ha d’enregistrar la informació a través de la reexperimentació del que ha viscut. Els pacients també experimenten un benestar emocional. “La ment se m’obre, és una sensació de benestar molt maca que no puc ni expressar amb paraules”, reconeix el José María. “És com si fos allà”, afegeix. I l’efecte li dura tot el dia. “Quan surto a passejar, recordo el que hem estat veient”. Encara més: “Revisc el que hem estat veient”.

Altres estratègies per lluitar contra l’avanç de l’Alzheimer

Realitat virtual

Ara com ara no hi ha res que curi l’Alzheimer però sí que es pot augmentar la reserva cognitiva i, així, allargar el període d’independència funcional. Els estudis mèdics demostren com la realitat virtual pot ser una eina útil per als malalts d’Alzheimer. El professor de neurociència dels estudis de ciències de la salut de la UOC, Diego Redolar, destaca que l’aplicació d’aquestes tècniques pot ajudar els pacients en etapes primerenques de la malaltia, ja que en podrien retardar l’avanç. Les tècniques de realitat virtual que barregen imatge i so permeten al pacient, per exemple, revisitar el barri on va viure o el carrer on va treballar i que l’Alzheimer li està esborrant. Uns 123.000 catalans tenen algun tipus de demència. D’aquests, uns 86.000 tenen Alzheimer, una malaltia neurodegenerativa progressiva que s’ha convertit en la forma més comuna de demència.

Envelliment actiu

L’any 2030 es calcula que hi haurà al món més de 75 milions de persones afectades per algun tipus de demència. Per conscienciar la societat en la detecció i prevenció de la pèrdua de memòria, la Fundació Mutuam Conviure va organitzar ahir la 13a edició de No jubilis la memòria. Una jornada d’activitats per a la gent gran amb l’objectiu de donar visibilitat a la importància d’exercitar la memòria per prevenir o retardar els símptomes de possibles malalties relacionades amb la demència. A part de l’activitat física, els experts recomanen potenciar el desenvolupament mental amb exercicis de raonament, jocs de taula i activitats socials com el ball, per exemple, per tal de prevenir la demència.