Els 14 punts foscos de la T-Mobilitat, segons Stop Pujades

BarcelonaLa plataforma Stop Pujades ha presentat aquest divendres un informe on planteja els "dubtes i ombres" de la Mesa Popular del Transport Públic (Stop Pujades, Promoció del Transport Públic, Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, Assemblea d'Aturats...) al voltant de la T-Mobilitat, el nou sistema de pagament intel·ligent del transport públic, que enterrarà les actuals targetes magnètiques entre 2015 i 2017 i que cobrarà a l'usuari en funció dels viatges realitzats.

En un acte a l'Ateneu del Clot, Stop Pujades ha reivindicat la necessitat d'explicar totes les implicacions de la T-Mobilitat, en considerar que es tracta d'un tema que "es desconeix molt". "Això serà el futur per molt que ara lluitem pel preu de la T-10", argumenta Ariadna Coten, portaveu de la plataforma. Coten deixa clar que, si bé no estan en contra de l'objectiu que persegueix el nou títol de transport –"a gairebé totes les ciutats d'Europa hi ha algun tipus d'abonament mensual", diu–, la manera com s'està gestant el projecte és, si més no, qüestionable.

Stop Pujades ha aprofitat per reaccionar a les declaracions que el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha fet aquest divendres en una entrevista a l'ARA, en què assegurava que "l'1 de gener no augmentaran les tarifes del transport públic". "La notícia, si es confirma, és bona", afirma la portaveu, però matisa que la reivindicació de la plataforma seguirà reclamant els preus que hi havia el 2013. "Cal tenir en compte que l'any passat ja van pujar un 5%. Estan molt per sobre de l'IPC", diu Coten.

Després d'explicar en què consistirà el nou títol de transport segons "la informació pública sobre el projecte", considerada "escassa", l'informe de la Mesa Popular del Transport Públic enumera els 14 punts foscos de la T-Mobilitat:

1) "En el context de crisi actual, de retallades, despeses, i amb l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) amb un deute de més de 500 milions d'euros, cal implantar un nou sistema si l'actual funciona bé?".

2) "Per què ha de ser el projecte de la T-Mobilitat gestionat per una empresa privada? El mateix projecte pot ser gestionat per ens públics, i no és necessari que hi hagi una empresa privada intermediària entre l'ATM i els operadors del transport".

3) "Hi ha dubtes que el nou sistema no suposi cap despesa pressupostària, com diu l'ATM. De moment, que sapiguem, ja ha costat gairebé 200.000 euros per l'informe que va fer el 2013 Deloitte sobre el marc econòmic financer, i es gastaran 271.000 euros en el concurs d'assistència tècnica per definir el model tarifari, la zonificació i la integració tarifària de tot Catalunya, que farà PriceWaterhouseCoopers. A més, l'equilibri financer del sistema es basa en el fet hipotètic que hi haurà un augment de demanda del transport públic i una reducció del frau, entre d'altres, la qual cosa és incerta".

4) "No s'ha fet cap tipus de procés participatiu, ni documents previs explicatius per als mitjans i el gran públic. L'administració només ha dialogat amb les empreses que han participat dissenyant i adaptant el projecte, i la ciutadania n'ha quedat totalment al marge".

5) "Hi ha una manca de transparència en el projecte. La informació que es troba disponible [...] no reflecteix ni les condicions ni els imports finals, que són incerts".

6) "Segons l'ATM, la T-Mobilitat no comportarà un augment de tarifes per a l'usuari, i això és dubtós.. Amb el nou sistema, qui pagarà més serà l'usuari esporàdic, que en cap cas vol dir usuari ociós, d'alt nivell adquisitiu o amb poques necessitats de desplaçament (pensem, per exemple, en usuaris que treballen a temps parcial uns quants dies a la setmana)".

7) "El sistema de zones sembla que es mantindrà semblant a l'actual, que penalitza els desplaçaments fora de la primera zona i castiga els usuaris que fan desplaçaments no repetitius. En aquest sentit, amb la T-Mobilitat, només s'obtindran descomptes si es fan desplaçaments d'igual nombre de zones, és a dir, si es fan desplaçaments reiterats".

8) El sistema implica que es coneixerà molta informació personal i dels desplaçaments de les usuàries, i no queda clar com es protegirà aquesta informació i qui tindrà les dades. [...] Això suposa una invasió de la privacitat personal, que quedarà en mans d'empreses. [...] A més, el sistema penalitza i fa xantatge a les persones que no vulguin donar les seves dades, ja que aquestes no gaudiran dels descomptes que tindran els usuaris que les donin.

9) "L'opacitat actual pel que fa a les dades d'oferta i demanda dels serveis de transport públic sembla que es mantingui i que amb el nou sistema, a més de l'ATM, l'empresa gestora tindrà informació privilegiada de la mobilitat dels usuaris".

10) "S'incorporarà en un servei públic una visió clarament mercantilista, on s'ha de veure com hi encaixaran els criteris socials".

11) "Dins del contracte s'incorpora el risc de demanda, la qual cosa vol dir compensar l'adjudicatari per qualsevol reducció de la demanda de transport (caiguda de les vendes)".

12) "Si el sistema té estalvis i nous ingressos [...], aquest superàvit hauria de traduir-se, per exemple, en una baixada de les tarifes, i no en més ingressos per a l'empresa adjudicatària".

13) "El nou sistema suposa un transvasament de fons públics cap a la UTE que el gestionarà, liderada per CaixaBank. El negoci per a la UTE derivarà de les condicions finals del concurs, però també a aquest benefici s'ha d'afegir el que obtindrà l'entitat bancària que financi l'operació".

14) "L'any 2012 l'ATM tenia un deute de 355,55 milions d'euros, que el 2014 és de més de 500 milions. Ja s'ha tancat l'acord de refinançament de 472.3 milions d'euros del deute amb vuit entitats bancàries, liderades per CaixaBank, el qual, en teoria, s'eixugarà totalment l'any 2031".