El fort impuls de Colau a l'habitatge públic no compleix totes les promeses
L'Ajuntament té ara 2.329 pisos en construcció i preveu acabar el mandat amb un parc de gestió municipal de 12.000
BarcelonaLa rendició de comptes per la promesa de construir 4.000 habitatges públics de lloguer i sumar-ne 4.000 més mitjançant la compra o les cessions va acompanyar l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, durant la seva primera etapa al capdavant de l'Ajuntament. El ball de xifres entre govern i oposició sobre el que s'estava fent i les acusacions d'haver venut impossibles es van repetir gairebé en cada ple. I encara duren. El llavors responsable de l'àrea d'Habitatge, Josep Maria Montaner, detallava a les acaballes del mandat que havien pogut entregar les claus d'uns 830 pisos d'obra nova però que deixaven les bases posades perquè en el mandat següent hi pogués haver una accelerada, amb 4.700 habitatges en algun punt del procés de producció. De fet, en el pla de l'habitatge que van presentar el 2016 es marcaven el repte de fer gairebé mil pisos cada any: 8.854 habitatges nous fins al 2025. I ara el govern de comuns i socialistes a la ciutat treu pit d'estar liderant aquesta acceleració i diu que té 2.329 pisos en obres o a punt de començar-les.
"S'està construint més habitatge públic que mai", ha emfatitzat l'alcaldessa aprofitant l'acte de col·locació de la primera pedra d'una de les noves promocions al barri de la Marina del Port Vermell. En total hi ha en marxa o a punt d'iniciar-se 34 promocions i una inversió de 316 milions. La ciutat, segons asseguren al govern municipal, ha assolit una "fita històrica" amb aquest ritme de generació de pisos públics, quan en els últims 17 anys se'n feien entre 500 i 800 per mandat, tot i que alguns veterans de la casa refreden l'eufòria i remarquen que el ritme havia sigut superior en anys anteriors, a principis de la dècada del 2.000 –fonts socialistes apunten que se n'havien arribat a fer 1.100 a l'any–. El canvi substancial és que ara s'imposa el règim de lloguer per garantir que el parc públic creix.
Si se sumen totes les vies possibles de generar habitatge, el consistori calcula que acabarà aquest mandat, el 2023, amb un parc d'uns 12.000 pisos públics de lloguer, quan el 2015 era de 7.500. Un pas més que notori però que es queda a les portes d'assolir la promesa de doblar en dos mandats el parc de gestió municipal i, per tant, arribar als 15.000. "Ens hi estem acostant", ha dit l'alcaldessa, que ha detallat que ara el parc que gestiona el consistori té uns 10.000 habitatges, 2.500 més, per tant, que quan els comuns van entrar a consistori.
El govern municipal, però, no ha concretat quanta obra nova ha construït fins ara i defensa que des del 2015 treballa amb la previsió de 6.100 pisos a desenvolupar el 2023 a través de diferents vies, com la construcció delegada en cooperatives, i que la xifra final, si s'hi sumen operacions com els 900 pisos que s'han pogut comprar fins ara, s'acostarà als 8.000 habitatges. "No tots acabats el 2023", ha remarcat la regidora d'Habitatge, Lucía Martín . En el paquet hi sumen, també, els primers pisos del futur operador metropolità, que es faran amb aliança amb un privat. El concurs per escollir soci s'ha de resoldre abans de l'estiu. I Colau ha tornat a demanar avui més implicació al Govern en la construcció d'habitatge.
El nou barri de la Marina
Pel que fa a les noves promocions en marxa, prop del 80% dels habitatges públics que s'estan fent de lloguer i la resta es dividiran en cohabitatges, pisos en dret de superfície –els adjudicataris compren el dret de fer servir el pis durant 75 anys– i els que es fan per reallotjar els afectats per transformacions urbanístiques, com els de les Cases Barates del Bon Pastor. On més se'n promouen és a la Marina del Prat Vermell –446– , on s'està aixecant un nou barri que es calcula que en una primera fase acollirà uns 10.000 veïns, entre promocions públiques i privades, i que després podrà créixer fins als 30.000 o 40.000.
Avui l'alcaldessa; la regidora d'Habitatge, Lucía Martín, i el regidor del districte de Sant Martí, Marc Serra, han participat de l'acte de la primera pedra de la tercera de les promocions municipals que s'impulsen a la zona: la del carrer Ulldecona, 2-10. I han col·locat a la càpsula del temps elements com una còpia de decàleg del dret a l'habitatge, una bossa de monedes i els diaris del dia. També hi han participat representants veïnals; la degana del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya, Assumpció Vilà, i el president del Gremi de Constructors d’Obres, Josep Gassiot.
Aquesta promoció, que es preveu que estigui enllestida durant els primers mesos del 2023, suposa un impuls municipal de 9,2 milions d'euros. I és la tercera de les que s'impulsen a la zona, on ja hi ha en obres molt avançades, com el cohabitatge La Chalmeta, que gestiona la cooperativa Llar Jove i suma 32 habitatges, i una promoció, també en obres, al carrer Cal Cisó, amb 108 pisos de lloguer que s'haurien d'entregar a finals de l'any que ve. Queda per començar una quarta iniciativa municipal de construcció, que serà la més gran, amb 234 habitatges, al carrer Acer.