MODEL TURÍSTIC

La fórmula per combatre el turisme de borratxera

Els municipis han diversificat l’oferta i han vetat hotels de baixa qualitat

Elisabet Escriche Dani Revenga
10/05/2014
4 min

Barcelona/tarragonaL’arribada de 900 joves francesos a Calella (Maresme) durant el pont de l’1 de Maig a la recerca de quatre dies d’alcohol i festa ha revifat el debat sobre si es pot acabar amb el turisme de borratxera a Catalunya. Hi ha municipis com Lloret de Mar (la Selva) i Salou (Tarragonès) que fa anys que lluiten per alliberar-se d’aquest estigma. “La imatge de turisme de borratxera d’una destinació es pot modificar, però l’objectiu s’ha de fixar a mitjà termini. Els primers canvis no es visualitzen com a mínim fins al cap de cinc anys de feina”, adverteix el professor i catedràtic del departament de direcció de màrqueting d’Esade Josep-Francesc Valls. Quines són les fórmules per aconseguir-ho? Experts i municipis afectats ho analitzen a l’ARA.

Complicitat dels hotelers

Els sectors públic i privat han de consensuar el turisme que volen

“La destinació ha de buscar un posicionament clar respecte de quin tipus de turisme busca segons les seves característiques. A partir d’aquí ha de ser inflexible amb qui incompleixi aquests criteris”, indica Valls. El professor dels estudis d’economia i empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Oriol Miralbell va més enllà i concreta que sense el compromís del sector hoteler de no acceptar aquest tipus de clients és molt complicat acabar amb el turisme de borratxera. “Però l’empresari que recorre a aquesta mena de clients és perquè no té altra sortida”, matisa Miralbell. La falta de compromís d’un empresari és precisament el que va patir Calella (Maresme) durant el pont de l’1 de Maig amb l’arribada dels 900 joves francesos. “Els hotels on estaven allotjats eren d’un mateix propietari a qui ja hem deixat clar que de l’incivisme no en farem negoci”, explica l’alcaldessa, Montserrat Candini.

L’Ajuntament denunciarà el turoperador que va portar els joves a la població, anomenat Playa y Fiesta, a qui reclamarà danys i perjudicis per la mala imatge que ha donat de Calella. Aquesta ofensiva contra els portals turístics també l’ha dut a terme l’Ajuntament de Lloret de Mar amb la col·laboració del Govern. Les dues administracions han demanat a 19 turoperadors que promocionaven el municipi gironí com el paradís del turisme de borratxera que rectifiquessin la seva publicitat. Nou ho han fet, cinc han tancat i cinc més continuen comercialitzant el mateix tipus de turisme, tot i incomplir la normativa de Salut i Turisme de la Generalitat. “No afavorirem turoperadors que promocionen aquest turisme”, deixen clar els portaveus de l’Agència Catalana de Turisme.

Més que platja i festa

Els municipis volen atreure turisme familiar i esportiu

“Una de les solucions a un excés d’hotels és diversificar l’oferta turística, i per aconseguir-ho cal crear nous atractius”, diu Miralbell. Calella va fer l’aposta fa una dècada i actualment ja té els certificats de destinació esportiva i familiar de la Generalitat. Sobretot ha fet una aposta important amb competicions de triatló, fins al punt que aquest any passa a formar part del circuit Ironman, la prova de triatletes més prestigiosa del món. “Passem a la primera divisió”, assegura l’alcaldessa. Lloret de Mar també s’ha decantat pel turisme esportiu i el de congressos amb l’obertura de nous equipaments, com la piscina olímpica o rutes en BTT. “La marca Lloret es relaciona amb turisme de poca qualitat. És una realitat contra la qual estem lluitant, perquè la població és molt més que això”, lamenta el regidor de Turisme, Jordi Orobitg. Des de Salou, l’Ajuntament insisteix que el seu model és el de turisme familiar i que el turisme de borratxera es concentra fonamentalment en tres setmanes a l’any: les dates en què se celebra el Saloufest. “No té cap sentit enfrontar el turisme jove amb el familiar perquè sempre han conviscut perfectament”, diuen portaveus del consistori.

Endurir les ordenances

La normativa permet sancionar el turisme per actituds incíviques

La majoria de les poblacions que s’han vist afectades pel turisme de borratxera han optat per endurir les ordenances de civisme. “La normativa ha de deixar clar què poden fer i què no tant el turista com el sector”, explica Valls. Salou va aprovar la seva nova ordenança l’any 2011 i hi va incloure sancions d’entre 100 i 400 euros per a qui begués alcohol al carrer o passegés per la via pública en banyador o amb el tors nu. Un any després ho feia Lloret de Mar amb sancions de fins a 3.000 euros. Durant el 2013 el municipi gironí va posar 3.275 multes, la meitat per venda ambulant. “Ha millorat la convivència a la via pública”, reconeix el regidor de Turisme.

Polítiques urbanístiques

Cal reordenar el sector hoteler per evitar massificacions

Els experts coincideixen que la solució definitiva al turisme de borratxera és una reordenació urbanística, tant de la destinació afectada com, en general, de la costa mediterrània, on hi ha un excés d’hotels. “S’han de desmuntar establiments hotelers i apostar per invertir, i potenciar altres sectors”, insisteix el professor dels estudis d’economia i empresa de la UOC. Però per aconseguir-ho cal una inversió important i a llarg termini, i la implicació de les administracions catalanes, estatals i europees. En l’àmbit local, els ajuntaments ja estan fent els deures. Calella va aprovar l’any 2000 el pla especial de renovació dels establiments hotelers al nucli urbà. “L’objectiu era millorar la qualitat hotelera: per això es va prohibir l’obertura de nous hotels de menys de tres estrelles i es van suprimir de manera progressiva els edificis que per les seves característiques es consideraven inadequats per a l’ús hoteler”, concreta l’alcaldessa. Dels 72 establiments afectats per aquest pla, 35 han estat enderrocats o han canviat d’ús, i, dels altres 37, un total de 18 estan oberts i 19 tancats. “Hi ha hagut una substitució molt important de l’ús hoteler a l’habitatge”, matisa Candini. A Lloret de Mar des del 2003 han tancat més d’una trentena d’hotels perquè no s’adaptaven als requisits de qualitat de la destinació turística.

El municipi gironí rep anualment 1,2 milions de turistes, Calella supera els 1,8 milions de pernoctacions a l’any i Salou els 2 milions de visitants.

stats