Teresa Forcades: "El Procés Constituent es voldria presentar a les autonòmiques del 2016"

¿Al Procés Constituent li ha arribat l'hora de convertir-se en partit polític?

No. Ens presentem com un moviment polític, que vol presentar-se a les properes autonòmiques del 2016 o quan es convoquin. Però no és ni l'únic objectiu ni el primer. Abans hem d'estructurar un moviment social de base que ara tot just està començant. Tenim 44.000 adhesions i això és una xifra important, però no en tenim prou. Ara hi ha més de 80 assemblees locals, però hem de veure si en els propers dos anys això agafa cos.

I si agafa cos?

Estarem en disposició de dir que anem a unes eleccions, però no per governar en el marc de l'actual Constitució. El nom Procés Constituent vol dir que si es presenta a les eleccions i guanya, el que fa és dissoldre el Parlament per constituir una assemblea constituent, i que debati sobre tot el que estem fent aquests mesos. No som un partit. Volem impulsar una ruptura pacífica i democràtica.

Sona a utopia.

Les retallades han deixat un 30% de persones a Catalunya sota el llindar de la pobresa i un 12% en situació franca de misèria. El que seria utòpic és esperar la solució des de dalt. La solució passa perquè cada persona es vegi a ella mateixa com una actora. Sortir de la passivitat.

Com seria aquesta societat nova?

Parlem de ruptura i d'anticapitalisme. I per a mi és molt important distingir capitalisme d'iniciativa privada. Sóc monja benedictina. Tenim un taller de ceràmica i una botigueta, sóc empresària cooperativa. Però abans del capitalisme existeix la iniciativa privada, que, lluny de ser reprimida, ha de ser potenciada. El problema d'això que en diem capitalisme és que hi ha una retòrica de llibertat i una praxi de manca de llibertats.

Quan el 1989 va caure el Mur de Berlín, ¿la gent de la RDA que el van empènyer només volien els béns materials que no tenien o també volien llibertat?

Aquest estiu he estat a Dresden, la ciutat on va començar tot. Vaig conèixer aquella gent. El que cridaven no era que volguessin la unió amb la part oest. El que deien era: "Nosaltres som el poble", i no el comitè central. Però Helmut Kohl ho va canviar a "Nosaltres som un poble"... Reivindicaven la llibertat però no perquè "Vull el que tu tens", sinó perquè "Vull poder decidir" i no que la Stasi em fiscalitzi.

A Catalunya, amb l'actual sistema capitalista, l'esperança de vida, per exemple, ha augmentat extraordinàriament.

Sap quina és la diferència d'esperança de vida entre Pedralbes i Nou Barris? 8 anys.

Si em diu que hi ha desigualtats dins el sistema, és evident. Però vivim més anys, més gent que mai sap llegir i escriure o té estudis universitaris, som conscients de l'existència dels drets humans... Amb l'auge de les democràcies liberals s'han fet enormes progressos socials, no creu?

Distingiria, perquè la lluita social és dinàmica. El que planteja el Procés Constituent és que allò que el capitalisme considera danys col·laterals, no ho són.

S'afirmen anticapitalistes. Com es diu el sistema que ve a continuació?

El model és estimular el cooperativisme. El 2004, en un congrés a Roma, un directiu del Deutsche Bank va dir: "Quan anem al Tercer Món, fem un contracte en virtut del qual guanyem mil euros i en paguem un al treballador. Ens diuen que això no és ètic. S'equivoquen. Preguntem-nos quant guanyava aquesta persona abans d'aquest contracte. Si es moria de gana, encara m'ha de donar les gràcies". Jo era a la cabina de traducció i se'm va entortolligar la llengua. I vaig dir que allò era una bestiesa. I vaig perdre la feina.

És ètic voler guanyar diners?

En aquestes condicions, en absolut. És la crítica marxista a la plusvàlua. El que seria contrari a l'ètica és que convertim la capacitat de treballar de les persones en una mercaderia. Puc comprar i vendre i guanyar diners, legítim, però una cosa són els objectes i una altra la capacitat de treball, que és indissociable de la meva dignitat.

I la diferència del talent? Què en fem de les diferències que genera la natura?

No pot ser que siguin objecte de discriminació, com si fossin gent amb un coeficient d'intel·ligència zero i dependents.

Hi ha algun lloc del món que funcioni com a vostè li agradaria?

Cap a imitar. Llocs per aprendre'n, molts. Com Islàndia, a qui la troica europea volia imposar unes mesures d'austeritat que jo en diria de criminalitat. El poble va dir que no es creia que no hi hagués alternativa. No és un paradís, però no tenen un 30% de pobresa. I també se'n pot aprendre dels països llatinoamericans que han fet processos de ruptura.

Si hem de jutjar pels resultats de les últimes eleccions, els alemanys semblen encantats amb Merkel.

Les eleccions li han donat la majoria, però els vots dels que no l'han votat són més que els dels que l'han votat.

El papa Francesc va afirmar fa uns dies a Sardenya que "L'actual sistema econòmic ens porta a una tragèdia". ¿Aquestes paraules la reconcilien amb la seva vocació?

La meva vocació neix amb una experiència personal de crida de Déu, que és el que m'aguanta. I això no depèn del papa Francesc o de qui sigui. Que parli així és positiu, però el canvi no pot venir de dalt. Si Francesc és capaç d'impulsar canvis serà perquè s'aliarà amb tots els moviments de base. Les seves paraules tenen potencial de ruptura, però cal veure la praxi.

Diumenge, mentre facin l'acte del Procés Constituent, a Tarragona beatificaran més de 500 capellans i monges, i laics, màrtirs de la Guerra Civil. Quina posició té sobre això?

La beatificació no és injusta en si mateixa, però sí pel context històric: són màrtirs d'una guerra civil, després d'un alçament militar contra un règim democràtic. I durant i després del conflicte bèl·lic hi va haver una aliança de la major part de l'Església amb aquest poder. En absència de cap revisió, un acte com la beatificació de Tarragona, mereixent el màxim respecte, té una lectura política. A més, hi ha privilegis de l'Església catòlica a Espanya que són contradictoris amb la laïcitat de l'Estat, una laïcitat que necessitem perquè sigui democràtic i plural.

¿Preferiria que aquestes beatificacions vinguessin després d'una petició de perdó pública de l'Església pel paper que va fer durant la dictadura?

Exacte.

En quin punt està el Procés Constituent respecte al procés per la independència?

No només estem per la independència, sinó que estem per la Declaració Unilateral per la Independència. El Procés Constituent reivindica la sobirania plena, des del primer dia, i el manifest ho diu molt clar.

¿Preferiria una Espanya social a una Catalunya capitalista?

No. Igualment, ni que pogués tenir aquesta societat de més justícia social units amb Espanya, jo preferiria no estar units amb Espanya.

Per què?

Perquè vull un poder polític proper, que no em diguin que la culpa la té Madrid i que a Madrid diguin que la té Brussel·les, i que allà diguin que la té Pequín o qui sigui. I perquè tinc aquest amor a la diversitat cultural. Cito Espriu: "Els catalans podem morir per genocidi, però mai per suïcidi". És la meva motivació.

Vostè ha adquirit un paper protagonista en la vida col·lectiva del país. Quin preu n'està pagant?

El primer és l'allau de peticions que no són assumibles, i això que tinc tres persones que m'ajuden. És una insatisfacció haver de dir que no. I va en augment. I segon, molta gent em reconeix pel carrer i, si estic parlant amb algú i t'interrompen, fan impossible la conversa.

¿I por de ser convertida en aquest estereotip de "la monja més radical d'Europa"?

No seria la primera persona que tingués un catacrac nerviós, però la meva comunitat és un gran avantatge. M'imagino a vegades que estic en un pis particular amb un telèfon... Seria impossible.

Per pair tot això, té algun passatge favorit de l'Evangeli?

Sí. "Cada dia té els seus maldecaps". Ho diu Jesús, tal qual. I un altre de més bonic: "Vosaltres busqueu primer el Regne de Déu i la resta se us donarà d'escreix". No et preocupis d'assegurar-te el futur, treballa per una causa justa i no pateixis.

En el fons, vostè està proposant un cel a la terra.

No voldria ser apocalíptica, però ara tenim...

...un infern.

Sí, i crec que davant d'unes circumstàncies infernals hem de lluitar. La lluita per ella mateixa dignifica la vida de qui s'hi fica, tingui èxit o no. I, per tant, m'hi fico.