Els fons d'inversió pressionen per evitar els límits en el preu dels lloguers

Barcelona"Si es comença a intervenir en l'habitatge lliure i no es fomenta l'oferta, l'única cosa que passarà és que hi haurà una retirada de pisos que avui estan en lloguer". L'advertència la feia, a finals d'aquest mes de gener, la presidenta del fons d'inversió Azora, Concha Osácar, al portal de notícies del sector immobiliari Idealista. Osácar, que abans també havia estat responsable dels actius immobiliaris al Banco Santander i presidenta de Banif Inmobiliaria, afegeix: "S'estendrà la inseguretat, es retirarà i disminuirà el parc i, del patrimoni que es mantingui al mercat de lloguer, un control dels lloguers els portarà a l'obsolescència".

El discurs és similar a tot el sector immobiliari, que fa mesos que pressiona els governs per evitar la regulació d'un límit al preu dels arrendaments. A Catalunya, aquests fons d'inversió han topat amb l'oposició frontal i activa dels moviments socials que després d'aconseguir negociacions amb grans fons com Blackstone o Vauras ara centren els seus esforços contra les pràctiques d'Azora, que qualifiquen d'abusives.

Però, ¿qui hi ha al darrere d'Azora? És un fons d'inversió amb seu a Madrid especialitzat en actius immobiliaris i un dels primers a focalitzar-se en el mercat de lloguer. La van crear a principis dels anys 2000 Fernando Gumuzio i Concha Osácar, tots dos exdirectius del Banco Santander. Al seu equip directiu hi ha, entre d'altres, diversos exmembres de Goldman Sachs, Bank of America Merrill Lynch o JP Morgan, protagonistes de la bombolla immobiliària i la crisi de les hipoteques subprime.

Tant Gumuzio com Osácar acumulen més de 130 càrrecs diferents cadascun, en més d'un centenar d'empreses, segons consta al Registre Mercantil. Azora, de fet, assegura que gestiona més de 13.000 pisos a tot Espanya –segons consta a la seva web– i és el paraigua de tot un conjunt d'empreses, entre les quals destaquen Encasa Cibeles i Lazora. En total, el grup va facturar més de 50 milions d'euros el 2017, l'última dada disponible al registre. Aquell mateix any la direcció va cobrar gairebé 15 milions d'euros en total.

Azora, però, va guanyar-se els primers titulars el 2013 després de comprar gairebé 3.000 habitatges de protecció pública per poc més de 200 milions a la Comunitat de Madrid. Uns anys més tard una altra empresa del grup va fer una nova operació amb el Consell Comarcal del Barcelonès, al qual va comprar quatre promocions. Durant els últims dos anys –fins a finals del 2019– una altra filial d'Azora també va ser la gestora dels pisos que hi havia a la Sareb, més conegut com el banc dolent.

Lloguers que arriben als 1.800 euros

A Catalunya, el grup Azora ja fa mesos que topa amb l'organització veïnal. A finals de gener, més de 230 famílies de cinc edificis diferents van anunciar que unien les seves forces contra una de les filials del grup: Lazora. Assessorats pel Sindicat de Llogaters, els veïns denuncien que l'empresa els imposa pujades d'entre el 60% i el 80% dels lloguers, fins a arribar als 1.800 euros de quota mensual. Dilluns passat més de 200 persones van irrompre en unes oficines del grup per reclamar una negociació "digna".

Azora, però, es va negar a "negociar col·lectivament". "Són la màxima expressió de la bombolla de preus del lloguer", assegura a l'ARA el portaveu del Sindicat de Llogaters, Jaime Palomera. "Asseguren que la retirada de pisos seria una conseqüència tècnica quan en realitat són ells els que traurien aquesta oferta del mercat", afegeix. Segons el sindicat, la premissa de la qual parteixen aquests fons és qüestionable perquè "no es pot establir una relació causa-efecte entre la limitació de preus i l'oferta". "Hi ha molts altres factors i polítiques que es poden aplicar sobre l'oferta per evitar-ho", explica Palomera. Al tancament d'aquesta edició l'empresa encara no havia respost a les preguntes d'aquest diari.