Foment promet altre cop el soterrament de les vies a l’Hospitalet

BarcelonaEl projecte històric de soterrament de les vies a l’Hospitalet de Llobregat ressuscita. Fa gairebé vint anys que se’n va parlar per primer cop i la vegada que va estar més a prop de ser una realitat va ser el 2009, amb un projecte redactat que va quedar aparcat en un calaix del ministeri de Foment al·legant una falta de recursos en plena crisi. El ministre del ram, Íñigo de la Serna, va visitar ahir l’Hospitalet de Llobregat amb un nou compromís sota el braç, un pla més ambiciós que el que va quedar mort fa anys i que promet el soterrament de les línies R2 -la de la costa cap a Vilanova i la Geltrú- i R4 -que es desvia cap a Vilafranca del Penedès-. La inversió per soterrar un traçat de sis quilòmetres en total serà de 608 milions d’euros, que finançarà el gestor públic d’infraestructures Adif.

Perquè les obres comencin, però, encara caldrà esperar catorze mesos per fer l’estudi informatiu i la declaració d’impacte ambiental prèvia, entre altres tràmits. Això explica que, malgrat l’anunci que ahir va fer De la Serna, els treballs no començaran abans del 2020 i s’allargaran com a mínim cinc anys, segons va reconèixer.

Tant el govern de l’Hospitalet, liderat per Núria Marín, com les mateixes entitats veïnals que fa anys que reclamen aquestes obres van prendre’s amb cautela l’anunci. “Hi ha un escepticisme lògic, perquè això ja s’havia anunciat anteriorment, però esperem que aquest cop el camí tingui un final”, va dir ahir l’alcaldessa de la ciutat. De fet, els veïns també fa anys que esperen les obres a l’estació de Bellvitge, entre altres coses perquè s’hi instal·lin ascensors. Ahir el ministre els va donar un nou termini: finals del 2019.

El traçat del soterrament començarà a la sortida de l’estació de Sants i transcorrerà per un tram comú per on circulen tant la R2 com la R4 fins arribar a la Torrassa, on està previst que es construeixi un intercanviador que ha de connectar aquestes línies amb el metro, concretament amb la L1 i la L9. Aquest intercanviador és una de les peces clau del pla, perquè ha de contribuir a la descongestió de l’actual estació de Sants, va dir ahir el ministre.

A partir de la Torrassa, però, el soterrament es dividirà en dos trams. Per a la R2, les obres continuaran fins més enllà de l’estació de Bellvitge, mentre que en el cas de la R4 les vies circularan sota terra fins a tocar de l’estació actual de l’Hospitalet de Llobregat, a l’altura d’on hi ha el cementiri.

A l’acte no hi va assistir cap membre de la Generalitat, però el secretari d’Infraestructures i Mobilitat del Govern, Ricard Font, va lamentar en declaracions a l’ARA els terminis massa llargs d’aquestes obres. “Si des del 2009 hi havia un projecte que calia millorar, per què no s’han introduït aquestes modificacions en aquests vuit anys, de manera que ara ja estiguéssim a punt de començar les obres?”, va dir.

Una de les garanties que tant la Generalitat com l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat faran servir per assegurar el futur del projecte és el conveni que el ministeri de Foment signarà pròximament amb les dues administracions. Aquest document, amb calendaris i inversions concretes, pot servir per exigir a futurs governs estatals el seu compliment, si cal per la via judicial.

La reordenació clau de Rodalies

El soterrament a l’Hospitalet és un gran projecte urbanístic llargament demanat que ha de “cosir” la ciutat, va dir ahir Marín, però el pla ha de ser molt més que això, segons van coincidir ahir la Generalitat i el ministeri. Les obres s’aprofitaran per dur a terme una reconfiguració crucial de les línies de Rodalies a l’àrea metropolitana de Barcelona perquè la xarxa “ja no aguanta nous serveis”, va reconèixer Font.

A grans trets, l’objectiu és que els trens de totes dues línies -la R2 i la R4- puguin circular indistintament pel túnel de passeig de Gràcia i pel de plaça Catalunya, de manera que es resolgui la saturació que pateix ara aquest segon. La Generalitat defensa que, tal com preveu el pla de Rodalies, s’aprofiti el projecte per aconseguir un esquema que vagi de costa a costa (de Vilanova a Mataró) i de muntanya a muntanya (de Vilafranca a Granollers).

El nou esquema de vies, que encara està per definir-se, és l’autèntic desllorigador de tota la xarxa de transport de Rodalies i la peça clau d’aquest projecte, segons defensen els tècnics. “El futur del servei i la seva capacitat depenen tant del que s’acabi fent a l’Hospitalet com del que es faci a Montcada i Reixac, l’altre extrem on també s’ha engegat el projecte de soterrament recentment”, adverteix el responsable de la comissió d’urbanisme i mobilitat del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, Jordi Julià. Insisteix que ara mateix hi ha tres línies d’alta freqüència que circulen pel túnel de plaça Catalunya -la R1, la R3 i la R4-, mentre que pel túnel del passeig de Gràcia hi passen la R2 i els trens regionals. El futur plantejament haurà d’estudiar la manera d’equilibrar el trànsit sense saturar cap túnel.

Promeses inversores arreu

De la Serna va aprofitar la seva visita a Catalunya ahir -l’enèsima de les últimes setmanes, en què ha anunciat dos soterraments més, a Montcada i a Sant Feliu de Llobregat- per refermar els terminis de les obres de l’estació de la Sagrera. La tercera fase, que inclou els accessos de la futura estació, s’engegarà al mes de març. En canvi, la nova estació de Rodalies de Sant Andreu Comtal, al costat de la futura Sagrera, anirà definitivament més lenta. El contracte de construcció formava part dels contractes de la Sagrera en què es van detectar les irregularitats que han mantingut tres anys les obres aturades. A diferència de la nova estació d’alta velocitat, però, la de Sant Andreu Comtal no podrà seguir endavant amb el mateix contracte aprovat sinó que l’auditoria interna del ministeri ha determinat que cal rescindir-lo i tornar a fer tota la licitació, va reconèixer De la Serna.

Els anuncis d’inversions de Foment no acaben a Catalunya, sinó que també passen per Madrid. De la Serna va garantir la remodelació de les dues principals estacions -Chamartín i Atocha- per adaptar-les al desenvolupament de l’alta velocitat. Les obres són una continuació a la connexió en AVE de totes dues estacions que s’enllestirà aquest any. La remodelació d’Atocha serà “un gran projecte inversor”, segons el ministre, que s’encarregarà a l’arquitecte Rafael Moneo, qui ja va fer la segona ampliació d’Atocha el 2010.