Foc al bosc: la guspira de dècades d'abandonament i l'evidència climàtica

BarcelonaEl foc de Santa Coloma de Queralt, el pitjor però no l'únic aquest estiu, cremava amb fúria ara fa una setmana més de 1.600 hectàrees. Mentre les flames es cruspien arbres de més de 10 metres a la serra de Queralt, ressorgien també les preguntes de si, més enllà de l'origen –sembla que el va iniciar una guspira mecànica d'un vehicle– s'hauria pogut actuar preventivament per contenir-lo. El debat del paisatge desatès i la seva gestió torna a posar-se damunt la taula: "És una mostra més de l'escenari que s'haurà d'afrontar més sovint si no hi ha un canvi profund en les polítiques", alerta Marc Talavera, doctor en biologia per la UB i president del Col·lectiu Eixarcolant. "Aquest no ha sigut res comparat amb el que hauria pogut ser, tenia potencial per cremar desenes de milers d'hectàrees si les condicions meteorològiques haguessin sigut més adverses", afegeix.

"Vivim les conseqüències d'un canvi d'usos al territori", resumeix Joan Pino, director del Creaf i catedràtic de la UB, que detalla que els incendis, en molts casos, són "herència del canvi d'usos de fa 50 o 70 anys, quan la societat agrícola, ramadera i forestal va anar perdent importància". Des d'aleshores, afegeix, hem anat acumulant combustible als boscos –que han guanyat extensió– en forma de més arbres i més sotabosc: des dels anys 50 la superfície de bosc a tot Catalunya ha crescut un 12%. Si a això s'hi sumen les condicions climàtiques cada cop més propenses a la sequera i la calor, el resultat és "més risc de focs i més virulents", conclou.

Pino constata que hi ha boscos "a punt de caramel perquè hi passi el mateix" que s'ha vist a Santa Coloma de Queralt. Posa com a exemple boscos que van cremar als 90 i que avui són encara més densos que llavors: "Som on érem", admet, ja que fins ara ha costat consensuar i activar plans de gran abast. "Els focs s'apaguen amb gestió a llarg termini, que passa per reduir la continuïtat del bosc recuperant conreus i pastures i creant franges de protecció entre el bosc, les carreteres i les zones poblades", explica, i incideix en la necessitat de "reduir la càrrega de combustible" forestal.

Gestionar el paisatge del país requereix pagesos i ramaders: "Només es pot fer amb ells", insisteix Marc Talavera, que lamenta que paradoxalment no s'incentivin aquestes activitats vitals. "Calen set cops més pagesos dels que tenim ara i necessitem que la superfície mitjana que necessita un pagès o un ramader per viure dignament sigui entre set i deu cops més petita que ara", recalca el biòleg de la UB.

Tendir cap a explotacions més petites, integrades al paisatge i que contribueixin a conformar el mosaic en contrast amb els monocoltius, subratlla Talavera, aportaria diversitat per fer front a la crisi climàtica, ajudaria a frenar el foc en cas d'incendi i de retruc serviria per combatre el despoblament rural i generar oportunitats econòmiques. En el cas de la serra de Queralt, on van arribar les flames fa una setmana, explica el president d'Eixarcolant, avui no hi ha ni rastre de l'ús forestal que antigament hi havia hagut a la zona, i dels 15 ramats que hi havien pasturat no en queda cap.

Una amenaça mediterrània

Els incendis, subratlla el director del Creaf, "tenen un component aleatori" que ara es complica pels efectes de la crisi climàtica: la tendència és a un augment de les temperatures i a una variabilitat de les precipitacions que fa que, si bé ara mateix no es pugui afirmar que plou menys que abans, sí que "plou diferent", amb més tendència a grans precipitacions alternades amb períodes més llargs de sequera.

El factor climàtic, corrobora l'ambientòleg Leo Bejarano, no pot menystenir-se i s'observa quan es veuen els incendis que afecten altres països de climes mediterranis amb més virulència dels que s'han vist fins ara a Catalunya. "Crema Grècia, Sardenya i cremen Califòrnia, Portugal o Sud-àfrica", subratlla en declaracions a l'ARA, i fa èmfasi en unes condicions climàtiques compartides que cada cop tindran més pes en les variables que expliquen els incendis.

El responsable del Creaf apunta que el paisatge de mosaic (amb alternança de boscos, zones més obertes, conreus) pot contribuir a frenar focs però adverteix que no es pot "mitificar". També caldrà assumir, avisa, que hi haurà zones que cremaran: "Catalunya té una superfície forestal del 60%, no es pot permetre gestionar-ho tot". Malgrat tot, insta a asseure's i a aconseguir passar "de la teoria a la pràctica" per concretar plans i desplegar mitjans des de la Generalitat i implicant el sector productor, els propietaris privats dels boscos, per abordar la gestió.

Oportunitat per a la biodiversitat

Bejarano fa esment encara a una altra idea: "No tots els incendis han de ser un desastre, un foc també forma part del cicle de vida d'un ecosistema", recorda. Malgrat la sensibilitat social que hi ha davant les flames, l'ambientòleg explica que de vegades incendis petits, que no siguin extremadament devastadors, poden resultar un benefici per a la biodiversitat, obrir espais per a noves espècies que havien vist desaparèixer els seus hàbitats més oberts.

Un incendi pot ser una oportunitat per a l'adaptació del paisatge a la realitat climàtica futura: "El Solsonès va cremar el 98, sobretot masses de pinassa (Pinus nigra) que no té capacitat de rebrotar, i avui el paisatge és molt diferent, hi imperen les rouredes", explica. L'espècie, afegeix, potser és menys valorada dins del sector de la producció forestal però més adaptada a les noves condicions climàtiques que han d'arribar.