"Jo em tiro a la piscina, i si no hi ha aigua, me la invento"

Barcelona"Va ser una època molt dura, laboralment i emocionalment", explica Angela Naska recordant la primera vegada que va parlar amb aquest diari, ara fa gairebé cinc anys, en el marc d'un reportatge sobre violència masclista. Llavors dos cuiners l'havien assetjada sexualment al restaurant on treballava i quan es va queixar, en lloc de prendre mesures, no li van renovar el contracte. Se'n va trobar més, de casos així, i ja li havia passat abans. Havia arribat a Barcelona el 2014 amb dues maletes, sense conèixer ningú i amb la cartera gairebé buida, enamorada de la ciutat que havia descobert en un viatge de cap de setmana. Venia d'Itàlia, on havia desembarcat la seva família, des d'Albània, quan ella tenia tres anys. Ara, cinc anys després d'aquell reportatge, té negoci propi. És un club de jazz al port del Masnou amb un nom que li encaixa: Flappers. "Volia un lloc segur per a les dones, on donar-los oportunitats, totes les treballadores som dones", diu Naska, amb el cap ben alt.

Naska sap què és treballar de valent, i mentre manté aquesta conversa s'ho enginya per atendre tres proveïdors. "El principi, acabada d'arribar a Barcelona, va ser molt difícil –recorda–. Hi va haver temporades en què tenia fred i ni tan sols em podia comprar una manta". Des que va arribar ha viscut en deu pisos i ha tingut disset feines. Però també és decidida. "M'ho deien, que em rendís, però no volia tornar a Itàlia perquè aquí no havia funcionat". No es va rendir. Ni tan sols després que el restaurant on dos cuiners s'hi havien refregat amb lascívia prescindís d'ella en lloc de fer-los fora a ells. Després d'allò va encadenar diferents feines de cambrera i encarregada en locals i cadenes de restauració, incloent-hi el club de jazz que va acabar agafant i transformant. "No tenia diners per al traspàs, però finalment un banc em va donar un préstec capitalitzant l'atur que havia acumulat". Va assumir-ne les regnes el novembre del 2019, just abans que esclatés la pandèmia. I quan el virus ho va esquitxar tot tampoc es va rendir. "Jo em tiro a la piscina, i si no hi ha aigua, me la invento", diu amb seguretat.

Fa pocs dies Naska va organitzar una mena d'acte inaugural postpandèmic que ha de servir de tret de sortida a la nova etapa del local, i que va ser també un homenatge a la músic i cantant Andrea Motis. "Va ser per ella que vaig descobrir com m'agradava el jazz, i m'ha ajudat molt, és una dona fantàstica i per això vaig voler declarar-la padrina del Flappers". Ella creu que Motis encaixa amb la idea que té del seu negoci. "Flappers és un club de jazz, però també és feminisme, perquè les flappers van ser les primeres dones que als EUA van dur pantalons, els cabells curts, que es van treure la cotilla... Van trencar les convencions socials", explica. Motis recorda que va conèixer Naska al Flappers, quan encara no era seu, tot i que ja hi havia treballat d'encarregada. "Em va dir que era molt fan meva, estava tan emocionada que em va sorprendre".

El 2019, quan acabava d'agafar el local, Naska va anar a un concert de Motis al Palau de la Música i després la va saludar i li va explicar la nova aventura. Allà va començar una relació que encara dura: s'han acabat fent amigues. De tant en tant hi va a cantar i tocar, dona idees a Naska per a la programació musical i creu tant com ella en el projecte. "Per la maduresa que té, l'Angela és molt jove –té 32 anys– i està implicada al 100% en un lloc especial, que busca ser diferent", diu Motis. En destaca les iniciatives innovadores que ha posat en marxa. L'última: una jam session per a nens, dirigida per Joan Chamorro. La primera sessió es farà el dissabte dia 9 al matí.