La fisioteràpia neurològica pot reduir en un 80% les seqüeles d'un ictus

BarcelonaUna de cada sis persones patirà un ictus durant la seva vida. A Catalunya aquesta malaltia és la primera causa de discapacitat, la tercera més letal –darrere del càncer i dels problemes cardiovasculars– i una de les deu causes més freqüents de mortalitat entre els infants. Cada dia, de mitjana, se'n produeixen 35 casos, alguns de lleus que passen desapercebuts i d’altres de greus que acaben provocant la mort del pacient. Tot i això, al voltant del 45% dels casos deixen seqüeles, i això fa que la prevenció esdevingui un factor fonamental per minimitzar-ne els efectes. Tot i els grans avenços que s’han fet en els últims anys, els investigadors segueixen treballant per aconseguir reduir la incidència que suposa patir un ictus. Tots ells adverteixen dels diversos factors de risc associats a la malaltia: portar una vida sedentària, un colesterol alt o la hipertensió poden augmentar-ne les possibilitats, i per això es recomana una vida sana i saludable.

Un dels grans fronts relacionats amb l’ictus és el seu tractament, centrat en la rehabilitació i la fisioteràpia. I enguany, amb motiu de la celebració del Dia Mundial de l’Ictus –que se celebrarà aquest diumenge– es vol posar més èmfasi en aquest aspecte. Segons un estudi realitzat pel Col·legi de Fisioteràpia de les Illes Canàries, la fisioteràpia neurològica redueix en un 80% les seqüeles d’un ictus o un infart cerebral, sempre que s’apliqui durant les primeres 24 hores. A través de diversos tractaments fisioterapèutics es pot ensenyar al cervell –l’òrgan més afectat per aquesta malaltia– a començar de nou. Tot i això, adverteixen que en el 40% dels casos els afectats patiran algun tipus de discapacitat.

El pas previ a la rehabilitació és la detecció de la malaltia i, en aquest sentit, des de Catalunya s’ha impulsat l’estudi RACECAT. Aquesta investigació té com a objectiu millorar el trasllat dels pacients que han patit un ictus greu lluny d’un hospital preparat per atendre’ls. Actualment, la dicotomia es troba a decidir si portar un pacient que ha patit un ictus greu a l’hospital més proper, on se li podran fer tractaments farmacològics, o si enviar-lo directament a un gran hospital, on es podrà fer la intervenció quirúrgica corresponent –la trombectomia mecànica–, encara que finalment això pugui no ser necessari. Tot i aquesta qüestió, actualment no hi ha cap evidència científica que ajudi a respondre aquesta pregunta. L’estudi RACECAT, que ha estat impulsat per l’Institut Català de la Salut (ICS) i pel pla director de la malaltia vascular cerebral del departament de Salut, entre altres organismes, inclourà prop de mil pacients i tindrà una durada de dos anys.