La Fiscalia intenta evitar que 28 agents vagin a judici per l’1-O a Girona i Aiguaviva
El ministeri públic presenta un recurs al jutge al·legant que els delictes lleus han prescrit i que els agents complien ordres
GironaNovetats en la causa que investiga l’actuació policial durant l’1-O a Girona i Aiguaviva. Després que la setmana passada el jutge ordenés processar 27 agents de la Policia Nacional i un guàrdia civil per haver causat lesions a votants, ara la Fiscalia ha presentat un recurs per intentar impedir que els agents s’asseguin al banc dels acusats. A l'escrit, al qual ha tingut accés aquest diari, demana que s'arxivi la investigació perquè considera que els delictes de lesions greus han prescrit i proposa que s'eximeixi els agents d'un comportament delictiu, tenint en compte que complien ordres judicials.
En aquest sentit, el recurs recorre a l’article 20 de l’apartat 7 del Codi Penal, que preveu un eximent en el cas que una persona actuï “en compliment d’un deure o en l’exercici legítim d’un dret, un ofici o un càrrec”. Així, recorda que els policies van actuar per complir les ordres del Tribunal Constitucional i la sentència del 27 de setembre del 2017 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. A més, el fiscal demana que es declari nul·la la resolució del jutge que ordenava processar els agents perquè considera que no està prou argumentada. Per això demana que es dicti una nova resolució “ajustada al dret”.
El portaveu del col·lectiu Dret de Defensa de Girona, Albert Carreras, ha admès que no “l’ha sorprès” el recurs de la Fiscalia perquè des del principi de la instrucció ha tingut la mateixa actitud, “intentar exculpar els agents”, però “cap interès per esbrinar què va passar realment”. “Hi més de 200 denúncies de particulars, a més de la querella dels ajuntaments de Girona, Aiguaviva i Sant Julià de Ramis, i tot això és obviat pel ministeri fiscal. La seva actuació hauria de ser sorprenent i digna de revisió perquè no correspon a les funcions pròpies que hauria de tenir el fiscal”, ha retret.
Sense responsables polítics ni orgànics
El col·lectiu Dret a Defensa, que representa els més de 200 denunciants i els tres ajuntaments, també ha presentat un recurs, juntament amb Òmnium Cultural, personada com a acusació popular. Als seus escrits, les dues entitats discrepen dels delictes que finalment atribueix el jutge als agents. El magistrat les rebaixa a lesions lleus, mentre que tant el col·lectiu d'advocats com Òmnium consideren que són greus i que també caldria incorporar-hi altres delictes contra la integritat moral i tortures, com plantejaven a les querelles respectives.
A més, critiquen que, malgrat que les diverses peticions del jutjat al ministeri d'Interior, aquest últim no ha aportat informació sobre “els organigrames, els caps de nucli o la identificació dels càrrecs orgànics i polítics que van donar les ordres”, subratlla Carreras. De fet, la resolució judicial descarta apuntar a la cadena de comandament i conclou que només es poden depurar responsabilitats per l'actuació individual de cada agent.
Per això, al seu recurs també lamenten que el jutge “es limiti a imputar fets concrets (lesions) a agents concrets” quan consideren que “no va ser una decisió individual de cada un dels agents”: “Hi va haver una ordre directa dels superiors que els fa corresponsables del resultat produït”, recorden a l'escrit, citant entre altres jurisprudència de la mateixa Audiència de Girona.
En aquest sentit, tornen a demanar que s’investigui els responsables d’Interior, de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil que van testificar en el judici del Procés al Tribunal Suprem i que “van planificar, ordenar i supervisar els gravíssims actes” que van constituir l'operació policial de l'1-O. Citen, per exemple, el secretari d’estat de Seguretat, José Antonio Nieto Ballesteros; el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo; el tinent coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos, i el cap superior de la Policia Nacional a Catalunya, Sebastián Trapote.
A més dels afectats i de la Fiscalia, també hi ha presentat recurs la Generalitat, que actua com a acusació popular i que s’alia amb les demandes dels ajuntaments i les víctimes. Així, al seu escrit argumenta que els fets investigats podrien ser constitutius “d’un delicte de desordres públics i/o un delicte contra la integritat moral per part d'autoritats i funcionaris públics”, i considera que la interlocutòria no s’ajusta a dret perquè encara no s'ha acabat la fase d’investigació, ja que hi ha pendents de resoldre diversos recursos presentats.