La Fiscalia de Catalunya catalogarà com a adults els immigrants que manifestin ser menors i que es neguin a passar proves

BarcelonaLa Fiscalia Superior de Catalunya ha dictat una instrucció que ordena catalogar com a adults els immigrants irregulars d'edat dubtosa que assegurin ser menors, quan es neguin a sotmetre's a les proves forenses per comprovar-ho.

En la seva instrucció, la Fiscal Superior de Catalunya, Teresa Compte, estableix els protocols que han de seguir els fiscals davant els creixents casos d'immigrants, la majoria africans, que demanen protecció institucional acreditant en els seus passaports que són menors d'edat, encara que el seu aspecte físic indica el contrari.

L'any 2010 la Fiscalia de Catalunya va ordenar practicar 299 diligències per determinar l'edat de 299 immigrants no acompanyats, dels que 136, gairebé la meitat, van acabar sent catalogats com a adults, segons dades de la memòria del ministeri públic corresponent a 2010.

La circular de la Fiscalia coincideix amb dos sentències recents que han posat en dubte la fiabilitat de les proves radiològiques -fonamentalment del canell i la dentadura- que s'utilitzen per determinar l'edat dels menors, uns exàmens que segons les associacions de defensa d'aquests joves immigrants tenen un marge d'error de dos anys, que en el cas dels subsaharians els perjudica a causa de la seva corpulència més gran.

En la seva instrucció, Teresa Compte alerta que va en augment el nombre d'estrangers sense família, la majoria procedents de països del golf de Guinea, que afirmen ser menors d'edat, acreditant-ho amb passaports i inscripcions de naixement, malgrat que pel seu aspecte físic sembla evident que són adults.

Segons la Fiscalia, el nombre d'aquests estrangers és elevat i a vegades han arribat a ocupar més de la meitat de les places dels centres d'acollida, amb els problemes que planteja el fet d'estar "barrejats" amb menors i d'utilitzar recursos assistencials i formatius que estan reservats a ells.

La instrucció adverteix que molts països tenen registres civils de dubtosa fiabilitat i emeten passaports a partir de la mera manifestació sobre dades personals, mentre en altres, com Costa d'Ivori, Ghana o Togo, no s'inscriu els nens amb un nom fins a transcorreguts diversos anys, en els que es reflexiona llargament per decidir el que més els convé.

Als països amb els quals Espanya no té convenis d'acord, la instrucció estableix que s'ha d'atenir-se als criteris mèdics per determinar l'edat en els casos dubtosos.

En aquestes situacions, la circular de la Fiscalia obliga a obrir un expedient de protecció i a citar al menor per practicar-li les proves radiològiques corresponents, inclosa la ortopantomogràfica o radiografia de la dentadura.

El menor ha de ser informat, si és necessari mitjançant intèrpret, del procés i de les seves conseqüències, però serà considerat major d'edat si es nega a sotmetre's a les radiografies i a ser examinat pel forense, sempre que el seu aspecte sigui el d'un adult, que el fiscal no apreciï que es tracta d'un menor "contumaç o temorós" i que no hi hagi altres dades en el seu expedient que apuntin el contrari.

La circular subratlla l'obligació del menor de col·laborar perquè es determini la seva edat i estableix que, si es confirmés que l'immigrant no és adult, ha de notificar-se a la Direcció General d'Atenció a la Infància i ser inscrit al Registre de Menors no acompanyats.

En cas de determinar-se que es tracta d'un adult sense permís per residir a Espanya, la Fiscalia haurà de notificar-ho a l'Oficina d'Atenció al Migrant, als efectes que ho faci saber a la Policia, a la DGAIA i al fiscal delegat d'estrangeria.

Els menors no acompanyats no només disposen de protecció institucional, que els comporta allotjament i manutenció en cases d'acollida, sinó que la seva expulsió és molt dificultosa al disposar de majors garanties que les d'un adult.

De fet, el 2010 Fiscalia va arxivar la desena d'expedients oberts en anys anteriors per a la repatriació de menors estrangers no acompanyats, per l'existència d'un projecte de vida per al menor a Espanya i pel desconeixement de les circumstàncies familiars al seu país d'origen.