BarcelonaAl fiscal del cas Maristes l’han alterat dos fets del judici. Un ha sigut l’actuació de la institució que gestiona els Maristes, la Fundació Champagnat. “En aquests temps, en què el papa Francesc demana perdó pels casos de pedofília, la Fundació, en lloc de fer costat a les víctimes, regateja fins a l’últim cèntim tot i que té una pòlissa d’assegurança”, va dir ahir el fiscal sobre les indemnitzacions que podria haver de pagar als exalumnes que van denunciar abusos sexuals.
L’altra cosa que l’ha “contorbat” és que l’exprofessor Joaquim Benítez fos l’últim de declarar en el judici, un dret que li va concedir el tribunal que el jutja a l’Audiència de Barcelona. En el judici va assegurar que els Maristes el van encobrir l’any 1986 per uns altres abusos. Una declaració que Benítez va reiterar ahir en l’última sessió, quan va aprofitar el dret a l’últim torn de paraula. El cas va quedar vist per a sentència.
A mesura que ha avançat el judici, els Maristes han quedat més assenyalats. Si dilluns els Mossos d’Esquadra van dir que “no els van voler facilitar més dades de Benítez”, dimarts va ser el mateix acusat qui va apuntar que abusava “emparat pels Maristes”. Ahir el fiscal, en el seu informe final, va donar per bona l’explicació de Benítez del cas del 1986 i va assegurar que si l’escola dels Maristes hagués actuat aleshores “no s’haurien produït” més abusos sexuals.
Fins a 17 exalumnes dels Maristes de Sants-Les Corts de Barcelona van presentar denúncies contra Benítez, però els límits legals van fer que es valorés que tots els casos havien prescrit llevat de quatre, els més recents, que ara s’han jutjat. El fiscal va carregar amb contundència contra la Fundació Champagnat perquè, va dir, “té una evident responsabilitat civil” –si ho decideix el tribunal, podria haver d’assumir les indemnitzacions– però també “una enorme responsabilitat moral”.
Per si no havia quedat clar, el fiscal va fer al·lusió al nom de la Fundació, que és en honor al beat Marcel·lí Champagnat. “No tinc el més mínim dubte que el beat Champagnat estaria contorbat per l’actuació de la seva fundació”, va valorar. Però el fiscal tampoc es va oblidar de l’acusat, de qui va afirmar que havia fet “una declaració light, cínica, exhibicionista, narcisista, egòlatra i sovint falsa” d’un dels dos casos d’abusos que va admetre.
Tants casos que causen oblit
Sobre els dos altres casos d’abusos que l’exprofessor va negar, el fiscal va recordar que Benítez “no té cap pèrdua de memòria ni cap malaltia significativa i coneix la diferència entre el bé i el mal”. Per això va considerar que si Benítez es desvinculava de dos dels abusos era “perquè no ho vol recordar” o “perquè menteix quan diu que no se’n recorda”. “Són tants” els nens dels quals ha abusat durant anys que “hi ha una xifra negra que pot produir aquest oblit”, va afegir.
En canvi, l’advocat que defensa la Fundació Champagnat va assegurar ahir que “no s’oposa” a indemnitzar les víctimes i va retreure al fiscal que en la seva valoració els hagués qualificat de “garrepes”. També li va qüestionar que hagués donat per bo que els Maristes l’havien encobert el 1986. L’advocat va recordar que, com a acusat, Benítez té dret a mentir i va lamentar que “se li doni tot el crèdit”, “fins al punt de carregar contra una institució”. Diverses famílies dels Maristes que es van manifestar dimarts estan “100% segures” que no hi haurà més abusos, tot i que ahir els advocats de les acusacions particulars –que representen les víctimes– van criticar que l’escola havia encobert els casos.
En el seu últim torn de paraula, Benítez també va tornar a demanar perdó i va dir que estava profundament penedit dels seus actes “encara que no ho sembli”. Va admetre haver ferit “la dignitat i els sentiments” dels exalumnes, va afegir que havia desitjat ser “a la presó” i es va posar a plorar. L’acusat va defensar que des del 2011 –quan va deixar de ser professor dels Maristes perquè una família l’havia denunciat per abusos– és una persona “totalment convertida”. “Ara sé qui soc de veritat”, va dir Benítez, que va fer referència a “una introspecció profunda espiritual, un canvi de dins a fora, de coaching”, en una intervenció que al final el tribunal va tallar perquè “estava al límit de la impertinència”.
Des de 36 anys fins a vuit anys de presó
Fiscalia
Demana 22 anys de presó per a Benítez pels quatre casos d’abusos sexuals i una indemnització de 90.000 euros entre totes les víctimes.
Acusacions particulars
Els representants de les víctimes demanen, en total, més de 26 anys de presó per a l’acusat: la petició d’un dels exalumnes és de 13 anys de presó.
Acusacions populars
El Govern reclama la pena més alta per a Benítez, més de 36 anys de presó, mentre que l’Ajuntament de Barcelona en demana 26.
Defensa
Sol·licita vuit anys de presó per dos dels quatre casos d’abusos, que són els que reconeix Benítez.