La fiscal eleva la pena per a la Manada de Manresa: “És com si li haguessin esclafat el cos per muntar-se una festa”

Augmenta fins als 25 anys la petició de condemna per als acusats d'haver violat una menor de 14 anys

La Fiscalia acusa els acusats d'abús sexual i no de violació / FRANCESC MELCION
Montse Riart
16/09/2019
4 min

Barcelona“Van actuar com una organització criminal orquestrada, de manera successiva i grupal, aprofitant-se de la seva superioritat física i numèrica”. És la descripció que fa la fiscal Elena Contreras del grup d’homes acusats d'haver violat en grup una menor de 14 anys a Manresa. Finalment el ministeri públic, que inicialment acusava d’abusos sexuals sis dels set processats -al setè només l’han jutjat per omissió del deure de socors- ha elevat la petició de condemna fins als 25 anys en l’últim dia de judici, perquè considera que es tracta d’una agressió sexual: “És com si li haguessin esclafat el cos a trepitjades per muntar-se una festa”, ha assegurat durant l’exposició del seu informe final.

Inicialment la Fiscalia demanava entre 10 i 19 anys de presó per als acusats per un delicte d'abús sexual, excepte per l'home a qui responsabilitzava únicament de no haver prestat ajuda a la víctima. En el seu nou escrit eleva les penes dels acusats a entre 14 i 25 anys de presó. També demana que un cop surtin de la presó, en cas de ser condemnats, estiguin 10 anys en llibertat vigilada i que durant aquest temps afegit tampoc puguin acostar-se ni comunicar-se amb la víctima, per qui exigeix una compensació de 60.000 euros, i amb la resta de testimonis de la causa.

Tot i que els resultats de les proves genètiques només han identificat als pantalons de la víctima l’ADN d’un dels acusats -malgrat que conclou que hi ha perfils d’altres homes no identificats-, la fiscalia dona plena credibilitat al testimoni de la víctima i dels amics i assegura que els acusats van crear un context d’”intimidació ambiental” per atacar l’adolescent durant una festa en una nau abandonada als afores de Manresa el 29 d’octubre del 2016. Aquest element d’intimidació és precisament el que va tenir en compte el Tribunal Suprem a l’hora de modificar la condemna del cas de la Manada i considerar finalment l’atac a la jove a Pamplona del 2016 com una agressió sexual. La fiscal ha fet referència a aquesta sentència així com a una altra que manté el mateix criteri del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del 2017.

Segons les acusacions i els testimonis, un dels acusats -que coneixia la menor d'abans- va ser qui la va portar a una de les estances de la nau aprofitant que estava beguda i la va agredir en primer lloc. Després va sortir d'aquest espai i va cridar a la resta de processats: "Va, et toca a tu, 15 minuts i no tardis", els hauria manat perquè entressin a violar la víctima per torns. Després hauria amenaçat els testimonis perquè no expliquessin res, juntament amb un altre dels acusats que portaria a sobre una pistola de fogueig.

Les acusacions consideren que el context intimidatori es va produir no només per la presència d'aquesta arma sinó també per la superioritat física i numèrica dels acusats respecte de la noia i els amics -també adolescents-. "Van intentar perpetrar els fets i sortir-ne impunes", deia Contreras en el seu escrit de conclusions en el que ha acusat els processats de sotmetre la víctima a una situació "absolutament denigrant" com a dona. "Quina situació li fan viure, quin menyspreu a la seva situació d'adolescent", ha afegit la fiscal. "Potser es pensen que una menor que es converteix en un objecte sexual és una festa, però és un delicte molt greu", ha reblat.

Diferents arguments per demanar l'absolució

Només un dels acusats ha volgut fer us de l'últim torn de paraula per reivindicar la seva "innocència". Totes les defenses però han demanat l'absolució dels seus clients, utilitzant diferents arguments. La majoria han coincidit a l'hora de remarcar les contradiccions que asseguren que presenten el relat dels testimonis i de la pròpia víctima per identificar els responsables de l'agressió, la presència d'una arma de fogueig o el fet que només s'aportessin part de les converses de whatsapp dels acusats i la víctima durant la investigació del cas.

Una de les defenses ha fet referència també a la influència de la sentència i del cas de la violació en grup durant els Sanfermines de 2016 de 'La Manada', mentre que un altre dels advocats defensors ha qüestionat que es produís una agressió sexual tenint en compte que l'adolescent només presentava alguns blaus. "Li han passat sis homes per sobre seu utilitzant la força i només té aquestes ferides?", ha qüestionat el lletrat. Abans, la fiscal ja havia advertit al tribunal sobre el perill de basar el veredicte del cas en l'existència de consentiment o de resistència per part de la víctima: "No se li ha d'exigir que sigui una heroïna i que es resisteixi, és el grup que aprofita que està sola, que és menor, que és més menuda i que disposen de totes les facilitats". Per la seva part, la defensa de l'home de qui sí que s'ha pogut identificar el perfil genètic ha posat en dubte que aquesta prova impliqui que l'home la violés.

El judici contra els set homes va començar a principis de juliol a l’Audiència de Barcelona, però la sessió final s'ha endarrerit fins a aquest dilluns per les dificultats de citar alguns testimonis i aportar noves proves. La previsió és que en un mes el tribunal pugui emetre la seva sentència sobre el cas, segons les fonts consultades.

stats