Finlàndia encara queda molt lluny

BarcelonaEls resultats de l'informe PISA que sortiran publicats avui avaluaran quin és el nivell de l'alumnat català de 15 anys en comprensions lectora i matemàtica i en competència científica respecte a la seixantena de països de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE). Segons els experts, tot apunta que novament tornaran a encapçalar el rànquing, tal com va passar en l'última edició -feta pública l'any 2010-, Xangai (Xina), Corea del Sud, Hong Kong (Xina) i Finlàndia. El país europeu va aconseguir en l'últim informe 38 punts més en comprensió lectora que Catalunya, 45 en comprensió matemàtica i 57 en competència científica.

Aquesta distància crida l'atenció si es té en compte que un alumne català d'educació secundària obligatòria (ESO) fa una mitjana anual de 1.050 hores lectives, mentre que el finlandès només arriba a les 856. Els estudiants catalans també superen amb escreix la mitjana d'hores de classe de la Unió Europea (881) i de la de l'OCDE (907). "El que falla és la qualitat -explica a l'ARA el director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín-. Fer més hores i més exàmens no vol dir necessàriament obtenir més bons resultats", destaca. L'important, segons el portaveu de la Fundació Bofill, és ensenyar a l'alumne a aprendre, no a acumular coneixements. Per aconseguir-ho, però, és clau el paper del centre i del professorat. "S'ha de donar una màxima autonomia a l'escola i els docents perquè són els que poden adaptar el currículum al seu perfil d'alumnat", indica.

L'atenció personalitzada és una de les claus de l'èxit del sistema educatiu de Finlàndia, explica Adrián Zancajo, investigador del grup de recerca Globalització, Educació i Polítiques Socials (GEPS) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El model del país nòrdic es basa a mantenir el mateix currículum i itinerari fins als 16 anys, i rebutjar l'aprenentatge per nivells. Aquest últim punt és precisament un dels aspectes que ha potenciat el departament d'Ensenyament en aquest curs. La conselleria de Rigau ha apostat per segregar els alumnes de primer d'ESO que tenen més dificultats en l'aprenentatge en llengües catalana i castellana i en matemàtiques.

Menys dedicació a la ciència

Un altre aspecte que allunya Catalunya de Finlàndia és l'escassa dedicació a les ciències. El 8% de l'horari d'un estudiant d'ESO català està dedicat a aquesta branca, mentre que al país nòrdic el percentatge s'enfila fins al 19% i la mitjana europea se situa en un 12%. Aquesta diferència en competència científica, que es va evidenciar en l'últim informe PISA, és l'única en negatiu que presenta Catalunya respecte a la mitjana de l'OCDE. Per contra, va aparèixer per sobre en comprensió lectora i al mateix nivell en matemàtica, unes branques a què dedica un 17% i un 12% de l'horari, respectivament. Finlàndia destina a cadascun d'aquests àmbits un 12% del total de les classes. Palacín adverteix que els canvis en un sistema educatiu han de ser progressius perquè és molt complicat canviar-lo de cop. "S'ha de començar a fer palanca", indica. El professorat seria un bon inici, però per aconseguir-ho cal reformar la seva formació inicial i contínua. "La identitat del mestre es crea en els primers anys de professió", deixa clar.