Fingir el seu suïcidi per promocionar-se: la mala idea d’un músic mallorquí

PalmaTres dies de patiment profund i set d'incertesa és el que ha provocat el músic mallorquí Miquel Roldán a la seva família i amics: va fingir el seu suïcidi en el marc d'una performance per anunciar que es retirava de la música, però no ho va explicar fins deu dies després. Ara el protagonista ha explicat en un comunicat la història i ha demanat disculpes: "L'he cagada. Entre el que pensava que passaria i el que ha passat hi ha un abisme del qual jo soc l'únic responsable".

El jove ha volgut barrejar la ficció amb la realitat per promocionar el seu darrer single: "¿I si després de publicar el videoclip, apago el mòbil i em desconnecto uns dies sense dir res a ningú?", es va plantejar Roldán, que va acabar portant a terme el seu pla, que no només consistia en aïllar-se, sinó que també va fer creure al seu entorn que es volia treure la vida. El mateix dia que va publicar la cançó Todavía me acuerdo de ti, va escriure una carta de comiat per als seus familiars. Al single, l'autor parlava del fet que la vida no sempre és el que sembla i que hi havia moltes coses sobre la realitat que ell vivia que tothom desconeixia, fet que, sumat a la carta, va alarmar l'entorn.

La seva intenció, diu ara, era generar un debat sobre la salut mental. "Sé que vist ara, després de tot el que ha passat, pot sonar frívol, però al meu cap s'assemblava més a un joc de detectius que a una situació angoixant. Es tractava de generar confusió, de generar aquest dubte. No patiment", lamenta el músic. Roldán ha reconegut que es va equivocar, i per això ha fet un llarg escrit on, a més de disculpar-se públicament, explica que, de fet, la lletra de la suposada cançó de comiat va sorgir-li dos anys abans: "El 2021 vaig treure el meu primer disc i se suposava que havia de ser un dels moments més feliços de la meva vida, però no va ser així", explica. Segons Roldán, la publicació del disc va coincidir amb una situació "molt complicada" en l'àmbit personal que no el va deixar gaudir de l'estrena del disc: "No em venia de gust res, però no volia tirar per terra el temps i els esforços dedicats a aquest projecte, així que vaig aguantar l'actitud positiva fins al concert de presentació del disc".

L'artista va canalitzar totes aquestes emocions en la cançó que va deixar aparcada fins a l'estiu passat. També va gravar la major part del videoclip i va començar a pensar la manera de llançar-lo al públic. "Vaig considerar que, després d'allò que jo havia viscut, era una bona oportunitat per donar visibilitat al suïcidi i generar-ne debat", explica. El videoclip, molt impactant, mostra al final un pla que vol recrear el suïcidi del protagonista. "La imatge final estremeix, després de tot el recorregut que fa el meu personatge en la peça audiovisual. I, com ja deveu haver deduït, m'estic interpretant a mi mateix mesos enrere. No és una història real i alhora sí que ho és", admet.

El 24 de desembre, amb el videoclip enllestit, Roldán va publicar la cançó i va començar a executar el seu pla. La carta de comiat a la família –diu– pretenia ser una pista per deixar clar que tot estava bé, una espècie d'escape room, el joc d'escapisme del qual es declara un seguidor. Però ningú va llegir entre línies ni s'ho va prendre com un joc, sinó que els pares van pensar que la carta i el videoclip eren reals. La mare de Roldán va arribar a demanar col·laboració ciutadana a les xarxes socials per trobar el fill, perquè pensava que es volia matar: "Atenció, amics, som la mare del Miquel. Va de debò, no el trobem i ens ha deixat una carta d'acomiadament. Per favor, si sabeu alguna cosa, digueu-ho. Pensem que vol fer una bogeria", va escriure.

Roldán creia que els seus amics serien capaços de desxifrar la carta i entendre que era un joc com els que, de fet, havia arribat a crear a casa seva. "Qualsevol d'ells que hagi fet els meus escape rooms l'hauria entès al moment. Però ningú més va veure la carta, només els meus pares i el meu germà", lamenta. Amb la missiva escrita, Roldán va apagar el mòbil i, sense ser conscient de l'alarma que estava generant, es va aïllar en una casa que havia llogat en un poble de l'Illa (Manacor), on es va passar deu dies sense donar senyals de vida.

L'angoixa de les primeres hores

La notícia de la suposada desaparició i la crida d'auxili de la família van córrer com la pólvora i en només unes hores mitja Mallorca estava buscant el noi, sense saber si estava viu o mort. "Els meus amics i familiars van anar a diversos llocs relacionats amb mi pensant que podia estar a punt de llevar-me la vida", explica. De fet, va ser la suposada carta de comiat que va llegir la família el que més va alarmar l'entorn de l'artista, ja que inicialment la majoria de públic que va veure el videoclip va posar en dubte que fos real. "El meu germà sí que suggerí que potser es tractava d'un missatge encriptat que realment volia anunciar la meva retirada de la música, però l'alarma social ja estava creada", lamenta.

Tres dies després de fingir desaparèixer, Roldán continuava aliè al patiment que estava generant i no va ser fins al 27 de desembre al vespre que el propietari de la casa que havia llogat va veure la imatge de l'artista als mitjans i el va advertir. "En aquest moment ja vaig veure que la cosa s'havia extralimitat, encara que no era conscient ni del 10% del que realment havia ocorregut", comenta Roldán, que l'endemà va contactar amb el seu pare amb un missatge de veu en què li deia únicament que estava bé. "El més important per a mi era que sabessin que estava bé, que només havia anat a desconnectar, que podien deixar de buscar-me, que en uns dies tornaria i parlaríem de tot amb calma, que els trobava a faltar i que els volia, i que agraïssin a tota la gent que s'havia preocupat", afegeix. Després d'aquest àudio, però, va tornar a apagar el mòbil "sense conèixer la magnitud real de tot el que estava passant".

L'arribada a casa, 10 dies després

El dia 3 de gener, deu dies després de la desaparició, el jove va tornar a casa i la família li va explicar què havia passat. "Aquí és quan ja començo a ser conscient de tot: que se'm va donar per mort des del principi, que gent del meu entorn ha estat buscant el meu cadàver en tota mena de llocs, que ha patit molt, ha plorat molt i el xoc ha estat molt fort", explica Roldán, que admet que va fer una aposta "arriscada" i que "va sortir malament". "Hi ha gent que m'ha rebut amb els braços oberts (no sense una estirada d'orelles) i gent que està molt enfadada amb mi. Entenc tota mena de reaccions i demano perdó".