Final del judici del Castor: acusen l'empresa de "menystenir" el risc sísmic i "minimitzar"-ne l'abast

ValènciaVist per a sentència el judici del cas Castor. En l'última sessió de la vista per l'actuació del magatzem de gas submarí, la fiscal de Medi Ambient, Dolores Ofrecio, ha assegurat que els responsables de l'empresa van "menystenir" el risc sísmic de la plataforma i van "minimitzar" l'abast dels terratrèmols. Així, la representant del ministeri fiscal s'ha refermat en la petició d'una pena de sis anys de presó per a Recaredo del Potro, l'expresident d'Escal UGS, i José Luis Martínez Dalmau, l'ex conseller delegat de la companyia, per un delicte contra el medi ambient i els recursos naturals, del qual també està acusada la mateixa companyia, propietat en un 66,67% d'ACS, l'empresa que encapçala el magnat Florentino Pérez.

Un pèl més moderada ha sigut l'acusació particular que representa la Plataforma d'Afectats pel Projecte Castor (Aplaca), que ha rebaixat la sol·licitud de presó a cinc anys però manté la reclamació d'una d'indemnització d'1,86 milions d'euros per danys morals –15.000 euros per cadascun dels 124 afectats que integren l'entitat–. L'advocada d'Aplaca, Esther Abellán, ha recordat que el projecte s'estableix en una zona de falles actives, com haurien certificat els responsables de l'informe de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) i de la Universitat de Harvard, i que els gestors d'Escal UGS van descartar estudiar-ne el risc sísmic tal com se'ls havia sol·licitat. La representant d'Aplaca també ha defensat l'existència de "dany moral" per la "por a conseqüències catastròfiques" que van tenir molts veïns de la zona que, en alguns casos, haurien acabat venent el seu habitatge espantats perquè a la costa del Montsià i del Baix Maestrat, a 22 quilòmetres en línia recta del magatzem de gas submarí, només el 2013 es van produir 519 sismes.

En la mateixa línia, la fiscal de Medi Ambient ha acusat la companyia d'accelerar els treballs per anticipar l'obtenció de l'acta definitiva de funcionament i esquivar els requeriments financers que els imposava la resolució provisional, entre els quals, aportar com a garantia el 10% del valor del projecte. En concret, segons Ofrecio, l'empresa hauria injectat vuit milions de metres cúbics diaris, tot i que el reial decret de concessió del 2008 i les bases de disseny del projecte establien que, durant el primer any d'injecció del gas, no es podia sobrepassar els sis milions de metres cúbics diaris. Una versió que ha negat la defensa, que simplement ha afirmat que la companyia "no tenia gens de pressa" perquè emplenar el magatzem és un procés que pot durar anys.

Terratrèmols "de forma natural"

De fet, les defenses han reclamat l'absolució dels seus clients considerant que Del Potro i Martínez Dalmau no van actuar "amb lleugeresa i despreocupació" i que, en tot cas, la responsabilitat de les decisions operatives era del director general i responsable tècnic del projecte, Carlos Barat, també investigat i que va morir de malaltia durant la fase d'instrucció del cas. A més, han adduït que els terratrèmols s'haurien produït "de forma natural", que la injecció de gas només els va avançar en el temps i que van ser únicament petits sismes.