Filtre als pisos turístics: Colau retira 600 llicències per incompliments
La meitat van començar a funcionar sense cèdula d'habitabilitat abans de la suspensió de llicències
BarcelonaDurant els mesos d'estat d'alarma, amb la ciutat sense turistes, els tècnics de l'Ajuntament de Barcelona que es dediquen a inspeccionar pisos turístics il·legals van readaptar les seves funcions i es va dedicar a inspeccionar si els allotjaments que funcionen de manera legal –uns 9.600– ho fan complint tots els requisits. El veredicte és que no. De moment, se n'han detectat 300 que en el moment de demanar la llicència no tenien cèdula d'habitabilitat tot i presentar la pertinent declaració responsable per poder exercir l'activitat i d'aquests n'hi ha 156 que avui encara no tenen la cèdula. La tinent d'alcalde d'Urbanisme de Barcelona, Janet Sanz, ha anunciat aquest dijous que s'ha iniciat el procediment per revocar-los la llicència –que no passarà a mans de cap altre propietari– i que ja hi ha 297 pisos turístics més que s'han quedat sense permís els últims anys per incompliments com ara que el titular del pis no coincidís amb el de la llicència o, també, per no disposar de la cèdula.
En total, el govern de Colau celebra haver retirat 597 llicències d'habitatge turístic i remarca que la revisió d'aquests mesos s'ha centrat només en l'onada de sol·licituds que van entrar quan el govern de Xavier Trias va anunciar que suspenia les noves llicències, primer a Ciutat Vella (2 de maig del 2014), i després al conjunt de la ciutat (24 d’octubre de 2014): se n'han revisat 1.126. "Mai vaig entendre que anunciessin amb 48 hores de marge que farien una suspensió de llicències", ha lamentat Sanz, que entén que allò va ser una "crida desesperada" a tothom que volgués el seu permís. La tinent d'alcalde també ha criticat que el Govern, quan el presidia Artur Mas, permetés que es fes la tramitació només amb un comunicat d'inici d'activitat: "L'administració ha de poder comprovar que es compleixen tots els requisits abans que comenci una activitat". I ha demanat que les llicències d'aquest tipus deixin de ser permanents i que es puguin adaptar a les necessitats de la ciutat.
La previsió és ara reduir a uns 9.000 els habitatges d'ús turístic legals de Barcelona. La majoria dels que perdran la llicència s'ubiquen a l'Eixample (141) i Sants-Montjuïc (68), que són les zones on es va multiplicar la demanda quan el districte de Ciutat Vella va quedar blindat pel pla d'usos.
A més d'assegurar que els pisos on s'han detectat irregularitats deixaran de poder operar en les pròximes setmanes, Sanz ha apuntat que també s'incoaran procediments sancionadors –"Hi va haver falsedat documental", ha remarcat Sanz– i que el cas es posarà en coneixement de la Fiscalia. El govern de Colau assegura que obrirà totes les vies possibles perquè creu que han actuat de manera planificada i remarca que sis propietaris concentraven 83 llicències de les que ara es retiren.
A la borsa de lloguer social
Com a mesura reparadora i atenent a la situació de crisi actual, l'Ajuntament fa una crida als propietaris perquè incorporin els habitatges a la borsa de lloguer social de la ciutat. "No es cap bescanvi per evitar la multa, és una expressió de bona voluntat", ha apuntat la tinent d'alcalde, que ha remarcat que aquestes persones s'han "enriquit durant sis anys de manera il·lícita". Sanz ha defensat la polèmica mesura d'oferir fins a 1.200 euros de lloguer mensual per habilitar pisos turístics com a allotjaments d'emergència per a famílies. L'Ajuntament va haver d'apujar l'oferta econòmica perquè la primera, de 900 euros, només va seduir dos propietaris. "El que em sobta és que pensin que és mes rendible tenir el pis buit", ha lamentat la regidora.
Pel que fa al pla de xoc engegat el 2016 per detectar pisos turístics il·legals, el consistori diu que s'ha pogut passar d'uns 6.000 allotjaments il·legals a uns 300 anuncis il·legals que es van despenjant cada mes i que s'han obert 16.416 expedients disciplinaris.