"Filomena, saluda ton pare"

Barcelona"Filomenaaaaaaaaaaa, saluda ton pare", crida el Benito. I la petita ovella, obedient, respon amb carinyo: "Beeeeeeeee". La demostració ha sigut un èxit i el Benito treu pit. "Jo la vaig batejar. Va néixer just després del temporal Filomena i li vam posar aquest nom". Amb el permís del gall, que es diu Manolo, la Filomena és l'animal més famós de la Masia Can Mestres, una petita granja envoltada d'horts urbans a la falda de la muntanya de Montjuïc, al barri de la Marina del Port. En Pedro Climent, de 64 anys, és un dels pagesos urbans que gestiona una parcel·la generosa d'enciams. "Montjuïc és una meravella", diu. Amb cara de murri, es mira la muntanya i diu: "Aquí veníem de petits al parc d'atraccions i després, si tenies parella, buscaves un racó..." Potser per aquelles investigacions que va fer de jove a les fosques, es coneix ara tots els racons de la muntanya. Aquesta mateixa setmana es va tornar a perdre pels camins i assegura content que va tornar amb prou espàrrecs per fer diverses truites. "Les pluges de fa uns dies han anat molt bé", remata.

Com evidencia aquesta petita granja, Montjuïc té moltes cares. L’entrada principal a la muntanya és des de plaça Espanya. Un cop superat l’enrenou de la caòtica rotonda, cal travessar les torres venecianes i enfilar la pujada a través d'avorrits pavellons firals, passant per les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch per arribar fins al MNAC. El rebedor de la muntanya és un bon resum del que hi trobarem a dalt: una amalgama d’espais més o menys bonics però que no acaben de lligar. La muntanya és rica en jardins i miradors, museus i equipaments esportius, però per arribar-hi cal molta paciència en transport públic o dues bones cames: "Hi ha algun autobús..., però jo només em plantejo pujar la muntanya a peu o en bicicleta", explica en Jaume, un home jubilat que ve pedalant des del Poblenou. "És un espai fantàstic i ara encara hi ha una mica de gent, però a l'estiu estava sol", diu encantat.

Els jardins estan ben cuidats i en aquesta etapa postpandèmica és un plaer gaudir d'un espai tranquil a l'aire lliure no massificat: "És que teniu mar i muntanya, teniu de tot", destaca en Pascual Martínez, un madrileny de 59 anys que ha vingut a visitar la seva filla que viu a Barcelona. "Està molt ben cuidat i té mèrit perquè no és un jardí petitó", valora. Els més fidels de la muntanya coincideixen que a l'estiu estava pràcticament buida i que ara de tant en tant s'hi veuen turistes, sobretot quan atraca algun creuer al Port, i també barcelonins, que semblen anar descobrint l'espai a poc a poc.

"No estem en una de les millors etapes"

Tant els pagesos urbans que mimen la Filomena com els turistes repartits per museus i jardins tenen una bona consideració de la muntanya. Tot el contrari que els veïns del Poble-sec consultats per aquest diari. "Aquí anem passant etapes i ara no estem en una de les millors", diu la Paquita, de 59 anys. Viu i treballa al barri i les ha vist de tots els colors. Davant seu hi ha el Parc del Mirador del Poble-sec, un espai que es neteja cada dia i que cada dia s'embruta: matalassos, llaunes de cervesa, papers, algun moble i defecacions humanes. Encara recorda els pitjors anys del barri: "Quan hi havia Can Tunis veies venir nois al barri que a poc a poc s'anaven deteriorant fins que un dia deixaven de venir", diu trista aspirant un Ducados. Ara hi ha menys heroïna, però l'espai continua sent complicat. "Cada matí a les 8.30 h venen els equips de neteja amb dues furgonetes de la Guàrdia Urbana per fer fora les persones que dormen al parc i poder-lo netejar", explica el Marc, que també viu i treballa en aquesta frontera entre el Poble-sec i Montjuïc. Segons expliquen tots dos, a més dels problemes que generen les persones que viuen al carrer, moltes de les quals amb malalties mentals o addiccions, també hi ha el problema dels botellons que acaben fent alguns dels joves que surten de festa pel Paral·lel.

De tant en tant, algun turista despistat pregunta si a través del parc es pot arribar dalt de la muntanya: "Sempre els dic que ni ho intentin; que segueixin la carretera com si fossin un cotxe, però que ni se'ls acudeixi creuar el parc", expliquen els veïns, que procuren que les diferents cares de Montjuïc no arribin a mirar-se.