Filòlegs sense plaça per ser professors de català

BarcelonaHi ha 210 persones que han començat aquest any l’especialitat en llengua i literatura catalanes i castellanes del màster de formació del professorat, una titulació que substitueix l’antic certificat d’aptitud pedagògica (CAP) i que és obligatòria per a tots els graduats que volen exercir la docència a l’ESO, el batxillerat o la FP. Així, qui vol ser professor de català s’apunta dins de l’especialitat genèrica de llengua i literatura catalanes i castellanes. Un cop dins, els matriculats han d’escollir l’itinerari de català o castellà, i cursaran tots plegats els crèdits de psicopedagogia i didàctica, que són comuns. Ara bé, hi ha graduats en filologia catalana -la secretaria d’Universitats i Recerca n’ha comptat 12 (5,7%)- que s’han quedat sense plaça al màster obligatori. Com ha pogut passar? El problema és que els graduats en filologia catalana o hispànica competeixen en igualtat de condicions per cursar el màster amb altres titulacions universitàries com humanitats, art dramàtic i periodisme, que també tenen accés a aquesta especialitat.

La decisió es va prendre ja fa anys, quan es va veure que les facultats de filologia es buidaven i no hi havia prou graduats per cobrir la demanda de professors de català i castellà als instituts. Així, malgrat que hi ha 210 places per a aquesta especialitat del màster, només 152 estan ocupades per graduats en filologia. Les facultats denuncien que des del 2013 s’estan enviant centenars de professors de català als instituts que no tenen cap mena de formació filològica. En el millor dels casos els graduats han cursat alguna assignatura de llengua i literatura catalanes a la carrera -hi ha sis crèdits de llengua i literatura catalanes a humanitats de la UPF, però cap crèdit en aquesta matèria a arts escèniques de la UdG, per exemple-. Molts estudiants de màster l’última noció de català que tenen és de batxillerat. Això, avisen les universitats, pot posar en risc l’aprentatge del català a les aules.

Sense plaça tot i tenir un 7

Un dels afectats és Ramon Juan. Amb un 7 de nota final de filologia catalana, no ha obtingut plaça per al màster ni a la UB ni a la UAB -s’hi entra segons la nota final del grau-. Tot i així, és interí en un centre de formació d’adults de l’Hospitalet, després que el departament va anunciar la primavera passada que contractaria graduats sense el màster si es comprometien a treure-se’l abans del curs 2021-2022, com és el cas del Ramon. “S’està devaluant el nivell lingüístic dels alumnes i s’oblidaran de la literatura”, avisa.

“No sé com una persona que no sigui experta en llengua i literatura pot dur a terme aquesta tasca”, afirma el Ramon. En teoria aquests graduats haurien d’acreditar el domini de les competències de català, però diverses fonts asseguren que a la pràctica no es fa cap prova. “La Generalitat incompleix la seva pròpia norma”, lamenta.

De fet, la situació no només és crítica segons els filòlegs que s’han quedat sense plaça, sinó també per als mateixos graduats en altres titulacions que ja estan cursant el màster. El departament de filologia catalana de la UB ha rebut correus electrònics que evidencien la magnitud del problema: “Jo vinc d’estudiar humanitats [...]. Amb el màster del professorat no ens donen cap mena de contingut de llengua (gramàtica, sintaxi, fonètica...). És una mica alarmant, perquè es pressuposa que amb aquest màster podrem ser professors de llengua i literatura. [...] Li pregunto què hauria de llegir a part de l’ortografia i la gramàtica. Quins manuals em recomana per tenir una bona base filològica del català?”

Els exestudiants del màster també deixen en entredit la titulació. La Montserrat Sendra -llicenciada en filologia i amb un màster en estudis avançats i aplicats- denuncia mancances - powerpoints amb faltes, alumnes que fan tots els treballs en castellà...-, però avisa que el que més preocupa els filòlegs és “la qualitat lingüística”. “Volem una educació d’excel·lència però si no tenim professors excel·lents s’ensorren els fonaments”, sosté.

Reclamen discriminació positiva

Per a les facultats el problema és de fons. “No és tant el màster o els coneixements que s’hi donin, sinó que Ensenyament permeti que en les borses d’interinatge hi vagin graduats d’altres titulacions sense fer cap control dels coneixements”, denuncia Francesc Feliu, coordinador dels estudis universitaris de filologia catalana. Avalades per la Xarxa Vives d’Universitats i la secció filològica de l’IEC, les facultats de català proposen que el departament discrimini positivament els graduats en filologia a l’hora d’entrar al màster, de manera que siguin els primers d’entrar, seguit dels que fan graus mixtos i, finalment, els que no tenen estudis en llengües.

Feliu explica que han proposat altres mesures, com “fer formacions complementàries amb els continguts més essencials de llengua i literatura” i que el departament exigeixi superar els cursos per accedir al màster, o fer una prova de coneixement al marge del màster, una idea que s’està estudiant amb les universitats, la secretaria d’Universitats i Ensenyament. Fonts coneixedores de les reunions asseguren que la prova, que hauria de ser comuna per a tots els aspirants a fer el màster, faria de cribratge entre qui és apte i qui no per ser professor. Tant Ensenyament com Universitats asseguren que estan treballant-hi.