Els fills d'universitaris tenen un 23% més de probabilitats d’accedir a posicions socials altes a Espanya

BarcelonaEspanya, juntament amb Itàlia, és un dels països on els estudis i l'origen social dels pares té més influència alhora de determinar el futur social que tindran els fills. Concretament, els fills de pares universitaris espanyols tenen 23,5 punts més de probabilitats d'accedir a posicions socials altes que no pas els fills de pares sense estudis. Aquesta és una de les conclusions principals d'un estudi divulgat per l'Observatori Social de la Fundació La Caixa.

L'informe analitza l'estat de la meritocràcia en 21 democràcies avançades. Segons els investigadors, en totes elles els fills de pares amb estudis superiors tenen més possibilitats d'acabar en posicions socials elevades que els fills de pares sense aquest nivell educatiu.

De la mateixa manera, l'informe també indica l'existència d'un terra de vidre, present en tots els països, que protegeix els fills amb orígens socials més avantatjats de caure de posició en l'escala social. Així, els fills de pares universitaris a Espanya tenen un 24,3% menys de possibilitats que els fills de pares sense estudis d'acabar en una posició baixa o inferior a la dels seus progenitors. Un fenomen que, segons els autors, també es dona fins i tot quan els fills d'universitaris tenen baixes habilitats cognitives i no cognitives.

Trencar les barreres

L'estudi també fa ressaltar que ascendir socialment no és impossible per a cap dels grups. Hi ha certs factors que ajuden a millorar la posició social. Tenir altes habilitats cognitives, com ara un bon ús i capacitat de llenguatge, de memòria i d'atenció, ajuda a millorar la posició social de les persones que parteixen d'orígens més desafavorits.

També són claus els factors no cognitius com, per exemple, la motivació i la iniciativa. De fet, l'informe explica que, sigui quin sigui l'origen social familiar, les que tenen més possibilitats d'ascens social són les persones que combinen les habilitats cognitives i les no cognitives, seguides de les que tenen altes habilitats socials (tot i que amb poques habilitats cognitives) i, per últim, les que estan en una situació pitjor són les que només es desenvolupen bé en el terreny cognitiu.